Fons de la Col·lecció

Juan Muñoz 'The Nature of Visual Illusion', 1994-1997

The Nature of Visual Illusion

La naturalesa de la il·lusió visual

Fecha:
1994-1997
Tipo obra:
Instal·lació
Material:
Acrílic sobre tela i resina de polièster
Medidas:
Dimensions variables
Procedencia:
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA. Dipòsit de l’Estate Juan Muñoz
Registre núm:
2828

ITINERÀNCIA DE L'OBRA

  • Fecha:
    21 abr. 2009 - 31 ago. 2009
    Lugar:
    Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid
  • Fecha:
    15 nov. 2007 - 17 feb. 2008
    Lugar:
    Museu Berardo de Lisboa

A principi dels anys noranta, Juan Muñoz va començar a produir instal·lacions escultòriques figuratives de caràcter narratiu i amb múltiples referències a la història de la cultura d’Occident que han suposat una renovació en el llenguatge de l’escultura contemporània. Muñoz situa figures humanes inquietants, titelles i saltamartins, aquests ninots de base esfèrica que sempre tornen a la seva posició vertical, en entorns inesperats. Són entorns com espais oberts amb baranes i balcons cecs que no porten enlloc, o ambients tancats concebuts com escenaris, amb terres que creen un cert il·lusionisme òptic al públic que hi camina. Els rostres de les seves figures, que es presenten en grup o solitàries i lleugerament inferiors a la mida real, sovint somriuen i mostren trets orientals. Exhibeixen un estranyament, un silenci solitari i una rara comunicació que sónreferències directes al món contemporani. The Nature of Visual Illusion comparteix tots els trets propis del llenguatge escultòric de Juan Muñoz.

L’obra consisteix en un grup de figures humanes de trets orientals que somriuen d’una manera inquietant. Tres formen un semicercle i una quarta, solitària, està situada a distància. Aquest grup humà es presenta davant d’un teló i al damunt d’un terra emmirallant que reflecteix les figures. El conjunt, que convoca un silenci estrany i màgic, convida l’espectador a relacionar-s’hi i l’interpel·la directament perquè passi a formar-ne part. Les figures, com és habitual en les obres de Muñoz, són monocromes, d’un color gris plom. Tot i el seu gest humà, tot i el somriure, la seva manca de particularització i absència d’individualitat, així com el fet que semblen mirar dins seu i no l’espectador, són aspectes que incomoden i alhora les converteixen en universals. Muñoz opta per la provocació, per crear enigma i ironia, sorpresa i diàleg. La teatralitat i l’il·lusionisme, la narrativitat, l’estranyesa i la incomunicació de les seves figures no deixen indiferent l’observador.

  • Afegeix al Recorregut

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

  • Comparteix

    Per email

  • Comenta

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

Continguts relacionats

Àudios

Per què visites la web del MACBA?

Moltes gràcies! La teva resposta ens ajuda a millorar aquesta web.