Nancy Spero (Cleveland, Estats Units, 1926 – Nova York, 2009) es va formar a l’Art Institute de Chicago, a l’École des Beaux-Arts de París i a l’estudi d’André Lhote, pintor cubista i crític d’art. Va viure entre els Estats Units i París. Durant els cinquanta anys de la seva trajectòria creativa, Spero va convertir l’experiència de les dones en matèria artística desafiant totes les convencions del patriarcat. Aviat va renunciar a l’oli sobre tela i es va sentir més còmoda treballant sobre paper, al qual incorporava imatges tant de la història de l’art antic i de l’antiguitat clàssica com del món contemporani. Va denunciar les atrocitats causades per conflictes bèl·lics com la guerra del Vietnam, l’extermini de la població jueva durant l’Holocaust i la tortura en dictadures llatinoamericanes. Mentre els seus companys de generació optaven pel minimalisme, Spero s’interessava per la poesia simbolista de Stephane Mallarmé i la personalitat torturada d’Antonin Artaud, de qui va combinar escriptura i imatges en un cicle anomenat Artaud Paintings. Amb un llenguatge directe i intens, l’obra de Spero denuncia l’abús generalitzat del poder i la dominació masculina. Des dels anys vuitanta, la seva obra s’alleugereix nodrint-se de figures dansarines extretes de motius de l’arqueologia universal.

L’activitat expositiva de Nancy Spero va ser molt intensa, sobretot durant els seus últims anys. Cal destacar-ne les exposicions realitzades a l’Institute of Contemporary Arts de Londres (1987), la National Gallery of Canada a Ottawa (1993), la Malmö Konsthall (1994), l’Hiroshima City Museum of Contemporary Art (1996), el MACBA de Barcelona (2008), el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid (2008), el Centre Georges Pompidou de París (2010) i el MoMA PS1 de Nova York (2019). La seva obra forma part d’importants col·leccions com la del Brooklyn Museum de Nova York, Tate de Londres, la Galleria degli Uffizi de Florència, el Kunstmuseum de Düsseldorf, el MoMA de Nova York, el Centre Georges Pompidou de París, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid i el MACBA de Barcelona.

Visita la mostra permanent
L’essència del fragment i del mòdul té un ressò profund en el meu treball.
Pep Agut