Visual origen. Film l vídeo l informació
En plena transició política espanyola, es creava el col·lectiu Film Vídeo Informació, que entre 1977 i 1978 va explorar les enormes possibilitats dels nous mitjans audiovisuals.
El juny de 1977, un grup d’autors de cinema experimental i vídeo, fotògrafs, poetes i artistes que treballaven amb mitjans alternatius van fundar a Barcelona el grup FVI (Film Vídeo Informació). El nucli inicial el formaven Eugènia Balcells, Eugeni Bonet, Juan Bufill, Carles Hac Mor, Manuel Huerga, Ignacio Julià i Luis Serra.
Els membres de FVI volien explorar –individualment i en col·laboració– i donar a conèixer les possibilitats del cinema experimental i del vídeo, enteses en un context interdisciplinari i segons una noció àmplia i progressista de les arts. Per això, van organitzar projeccions i van editar dos números de la revista Visual (1977-1978), coordinada per Eugènia Balcells, Eugeni Bonet i Manuel Huerga. El seu objectiu era obrir debats i reflexionar sobre l’àmbit audiovisual en un moment que s’intuïa fundacional: de transició política, d’alliberament i d’obertura mental i sensorial. A les pàgines de Visual hi trobem autors com Chantal Akerman, Anthony McCall i Michael Snow, però també un clàssic com Dreyer.
Aquesta exposició vol enllaçar amb l’actitud i el projecte que van significar FVI i Visual com a iniciatives fundacionals, crítiques i creatives, origen de nombroses col·laboracions posteriors en l’àmbit audiovisual.
La mostra presenta una selecció d’obres que permeten conèixer algunes contribucions dels integrants d’aquell grup realitzades des del 1976 i al llarg dels anys vuitanta, tant en col·laboracions conjuntes com en les obres individuals respectives, especialment en cinema experimental, vídeo i televisió.
El 1979, el grup FVI es fragmenta quan alguns dels seus protagonistes són cridats a fer el servei militar obligatori. La revista Visual, doncs, queda interrompuda després de la publicació de la seva segona entrega. Tot i això, els membres del grup van continuar col·laborant en projectes comuns. Bonet, Bufill i Huerga van ser els impulsors de la mostra Cinéma d’avant-garde en Espagne. Une anthologie, comissariada per Eugeni Bonet i Manuel Palacio i presentada al Centre Pompidou el 1982, en la qual es va rescatar d’un llarg oblit la figura de José Val del Omar.
Bonet esdevindria un dels primers impulsors, teòrics i programadors de videoart en el context espanyol. Al local que va ser la seu de FVI –al carrer Berlinès de Barcelona– Rafael Tous hi va fundar més endavant la mítica sala Metrònom, amb una programació artística que va ser assessorada per tres membres del grup FVI. Ja el 1985, Manuel Huerga i Juan Bufill van crear –conjuntament amb Jordi Beltran– el programa Arsenal, de TV3, un experiment audiovisual que va suposar la irrupció de llenguatges contraculturals dins la televisió mainstream.
L’exposició forma part d’una sèrie de mostres de petit format que exploren l’emergència de revistes i publicacions periòdiques com un espai de pensament crític, però també com a gestos fundacionals capaços de generar nous contextos de recepció per a la pràctica artística.
