Eulàlia Grau (Terrassa, 1946), també coneguda com Eulàlia, inicià estudis de Belles Arts a Barcelona però els abandonà per formar-se en cinema a la Sala Aixelà amb professors com Pere Portabella i Alexandre Cirici, i a l'Escola Eina, on va conèixer Albert Ràfols-Casamada i Josep Maria Carandell. A Milà va col·laborar en l'estudi de disseny Olivetti. Durant els anys setanta i part dels vuitanta va desenvolupar gran part de la seva obra. A mitjans d'aquesta dècada, després de passar una temporada a Alemanya, es va traslladar al Japó i a la Xina en una estada que s'allargà fins a finals dels noranta. En tornar a Barcelona, va reprendre l'activitat artística.

El 2013, el MACBA ha presentat una exposició centrada en els seus treballs més crítics.

En els seus treballs, Eulàlia utilitza fotografies procedents dels mitjans de comunicació, que recontextualitza i posa en diàleg per obtenir missatges socials molt crítics. A més de teles emulsionades i serigrafies, també produeix pòsters, insercions en revistes i llibres. En un esforç per allunyar-se dels mitjans habituals de difusió de l'art i accedir a un públic més ampli, construeix la seva obra com un testimoni incòmode de la societat del seu temps. El seu treball documenta les debilitats, contradiccions i perversitats del sistema capitalista en els mecanismes de perpetuació més evidents com ara la policia, l'exèrcit o la presó, i també en altres de més subtils com la família, l'escola i els mitjans de comunicació. Entre els temes que li interessen destaca la crítica de gènere, amb la qual denuncia la situació d'abús i de desigualtat de les dones i qüestiona els estereotips femenins en l'àmbit públic i privat.

Visita la mostra permanent
La sang de la sensibilitat és blava / Em consagro per tal / De trobar-ne l’expressió més perfecta.
Derek Jarman