Ignasi Aballí (Barcelona, 1958) va estudiar Belles Arts a Barcelona i es va llicenciar el 1981. La seva obra s'ha exposat a centres com ara el Drawing Center (Nova York), Le Printemps de Septembre (Tolosa) i la Biennal de Venecia del 2007. Aballí també ha exposat al Museu Serralves (Porto), Ikon Gallery (Birmingham) i ZKM (Karlsruhe, Alemanya).

La seva obra, des de finals dels anys vuitanta, es desenvolupa en torn de dues línies de pràctica aparentment contradictòries. D’una banda, la reflexió que porta a terme als inicis de la seva carrera, sobre l’activitat mínima, el gest minúscul i la modificació més imperceptible l’acosten al corrent antiformalista, que comparteix amb els seus companys de generació.

D’altra banda, el conreu de la ficció com a material i com a localització de la seva feina l’emparenten amb aquells que, a finals dels vuitanta, van fer aparèixer el cinema i el vídeo en el centre de l’escena artística. L’obra d’Aballí beu de l’excés d’imatges, i sembla buscar el negatiu de l’augment quantitatiu, interessar-se per la intensitat del contingut: «fer més amb menys».

Si els inicis de l’obra d’Aballí recorren a la pràctica del sistema pictòric, ben aviat es decantarà per actes i condicions de producció que l’allunyen dels problemes i les configuracions típiques d’aquells anys, de les investigacions sobre els límit i les fronteres de la representació. D’una banda, observem obres en què l’artista desapareix com a subjecte i deixa que l’acumulació de la pols o l’acció corrosiva del sol sobre els materials constitueixi el treball. De l’altra, trobem l’artista que col·lecciona, inventaria i disposa meticulosament les informacions dels diaris, recull les imatges, reproduïdes a l’infinit o ret homenatges a l’anonimat dels altres convertits en autors d’imatges il·legibles.

Les obres d’Aballí es refan cada cop que es presenten: es refan amb els seus materials, i també amb les condicions de percepció i representació que sempre hi van associades.

Visita la mostra permanent
L’or no s’associa amb la brutícia. I l’or, com els diamants, és un material exalçat. Té un grau d’abstracció tal que et situa –si el fas servir artísticament– en un nivell encara més elevat.
James Lee Byars