Ignasi Aballí (Barcelona, 1958) va estudiar Belles Arts a Barcelona i es va llicenciar el 1981. La seva obra s'ha exposat a centres com ara el Drawing Center (Nova York), Le Printemps de Septembre (Tolosa) i la Biennal de Venecia del 2007. Aballí també ha exposat al Museu Serralves (Porto), Ikon Gallery (Birmingham) i ZKM (Karlsruhe, Alemanya).

La seva obra, des de finals dels anys vuitanta, es desenvolupa en torn de dues línies de pràctica aparentment contradictòries. D’una banda, la reflexió que porta a terme als inicis de la seva carrera, sobre l’activitat mínima, el gest minúscul i la modificació més imperceptible l’acosten al corrent antiformalista, que comparteix amb els seus companys de generació.

D’altra banda, el conreu de la ficció com a material i com a localització de la seva feina l’emparenten amb aquells que, a finals dels vuitanta, van fer aparèixer el cinema i el vídeo en el centre de l’escena artística. L’obra d’Aballí beu de l’excés d’imatges, i sembla buscar el negatiu de l’augment quantitatiu, interessar-se per la intensitat del contingut: «fer més amb menys».

Si els inicis de l’obra d’Aballí recorren a la pràctica del sistema pictòric, ben aviat es decantarà per actes i condicions de producció que l’allunyen dels problemes i les configuracions típiques d’aquells anys, de les investigacions sobre els límit i les fronteres de la representació. D’una banda, observem obres en què l’artista desapareix com a subjecte i deixa que l’acumulació de la pols o l’acció corrosiva del sol sobre els materials constitueixi el treball. De l’altra, trobem l’artista que col·lecciona, inventaria i disposa meticulosament les informacions dels diaris, recull les imatges, reproduïdes a l’infinit o ret homenatges a l’anonimat dels altres convertits en autors d’imatges il·legibles.

Les obres d’Aballí es refan cada cop que es presenten: es refan amb els seus materials, i també amb les condicions de percepció i representació que sempre hi van associades.

Visita la mostra permanent
Reconstituir el desordre d’una possible ciutat. Utilitzar la maqueta no com un element de projecte sinó com una representació d’alguna cosa que ja existeix.
Jordi Colomer