A la dècada dels setanta, Jean-Michel Basquiat (Nova York, 1960-1988) dibuixava grafitis enigmàtics a la ciutat de Nova York juntament amb el company Al Díaz, i els signaven amb el pseudònim SAMO©, sigles que responien a l’expressió Same Old Shit, «la mateixa porqueria». A més dels grafitis, Basquiat pintava postals, la seva pròpia roba, portes i marcs de finestres, i grans teles. Avui, aquest artista inconformista i autodidacta, crescut al sud de Manhattan en un context de postpunk, és un dels artistes més representatius de la segona meitat del segle XX.

L’any 1981, Rene Ricard publicava a la prestigiosa revista Artforum un article que el va catapultar qualificant-lo de «The Radiant Child» i l’any següent es convertia en l’artista més jove que participava en la Documenta de Kassel. Les seves imatges crues i vibrants, així com les breus inscripcions damunt les teles, denoten el seu interès per la música, el cinema, la televisió i la literatura. Amb un art de gran força plàstica i ple de fúria i de ràbia, aquest artista afroamericà –tot i procedir de la classe mitjana de Brooklyn, els seus orígens es remunten a la cultura haitiana i porto-riquenya– es va relacionar amb artistes ja reconeguts com Andy Warhol o Keith Haring. Va morir de sobredosi quan tenia vint-i-set anys.

El 1982 va tenir lloc la seva primera exposició en solitari, a la galeria Annina Nosei del SoHo de Nova York. Aquell mateix any, va participar a la Documenta de Kassel. Des de llavors i fins a la seva mort, les exposicions individuals i col·lectives es van anar succeint. Entre les retrospectives de la seva obra, destaquen les del Whitney Museum of American Art de Nova York (1992), el Brooklyn Museum of Art de Nova York (2005), el Shanghai Duolun Museum of Modern Art (2006), el Musée d’art moderne de la Ville de Paris (2010), el Barbican Centre de Londres (2017) i la Schirn Kunsthalle de Frankfurt (2018), entre d’altres. Té obra en col·leccions destacades com la de la Gagosian Gallery de Nova York, ZKM de Karlsruhe, Museum der Moderne de Salzburg, Vancouver Art Gallery, “la Caixa” de Barcelona, MOCA de Los Angeles, MoMA de Nova York, Centre Georges Pompidou de París i MACBA de Barcelona.

Visita la mostra permanent
Jo pinto com si anés caminant pel carrer. Recullo una perla o un crostó de pa; és això el que dono, el que recullo
Joan Miró