al

Si la dècada de 1980 va representar a Europa un retorn a l’ordre, a la reivindicació d’una certa formalitat en l’art, als formats convencionals de la pintura i l’escultura àmpliament acceptats pel mercat, la de 1990 va reprendre bona part de les experiències conceptuals de dècades anteriors. D’aquesta manera, es van recuperar pràctiques relacionades amb el cos humà que conjuntament anomenem art d’acció. A l’Estat espanyol, aquestes pràctiques encara van tenir més rellevància, amb iniciatives múltiples que han exercit un immens impacte en l’art fins avui dia. Sovint aquest art d’acció s’expressava en forma de performances ‒que acostumaven a circular en àmbits molt restringits, en festivals o trobades‒ i la seva expressió més heterogènia, el que anomenem performativitat.

Entre la nòmina d’artistes inclosos en l’exposició, destaquen Accidents Polipoètics, Oscar Abril Ascaso, Lluís Alabern, Jordi Benito, Miguel Benlloch, Cabello/Carceller, Circo Interior Bruto, Club 7, Joan Casellas, Nieves Correa, Pepe Espaliú, Bartolomé Ferrando, Esther Ferrer, Carles Hac Mor i Ester Xargay, Juan Hidalgo, Rafael Lamata, Daniela Musicco, Antonio Ortega, Pere Lluís Pla Boixò, Tere Recarens, Àngels Ribé, José Antonio Sarmiento, Isidoro Valcárcel Medina, Jaime Vallaure, Borja Zabala i Tres.

Comissariada per: Ferran Barenblit 

És el moment de revisar-les en conjunt i entendre la seva gran importància: no sols perquè la història d’aquests anys encara s’ha d’escriure, sinó perquè hi ha molts artistes joves que beuen directament d’aquestes fonts, sovint sense ser-ne conscients. També és una ocasió per a un replantejament de la institució, analitzant cadascuna de les tasques habituals del museu, des de l’acte de comissariar fins a la manera de comunicar. La interacció amb l’audiència viu una renovació fonamental: el paper del visitant passa d’observador a activador. Tot això en el marc d’una era ‒prefigurada en la biopolítica de Michel Foucault, en el deconstructivisme de Jacques Derrida o en el pragmatisme de John L. Austin‒ en què el cos humà s’estableix de nou com el lloc per on transiten nombroses tensions emocionals i es reclama la condició política de l’ésser. Som perquè ocupem un espai, perquè hi actuem i hi som reconeguts.

A través de diversos nodes, Acció recorrerà aquesta època i en rastrejarà algunes de les obres fonamentals. A més, inclourà documentació i material audiovisual majoritàriament inèdit que recupera aquelles experiències. El resultat és una exposició densa, amb múltiples extensions històriques i contemporànies, que ajudarà a interpretar d’una manera molt més precisa l’art del nostre temps.

Coorganitzada:

L'Internationale. Our Many Europes. Co-funded by the Creative Europe Programme of the European Union
 

Our Many Europes és un programa de la confederació europea de museus "L'Internationale" i cofinançat pel Programa Europa Creativa de la Unió Europea. Els membres de L'Internationale (Museum van Hedendaagse Kunst Antwerpen, Moderna Galerija (MG + msum), Ljubljana, Van Abbemuseum, Països Baixos, MACBA, Museu d'Art Contemporani de Barcelona, Muzeum Sztuki Nowoczesnej w Warszawie, SALT Research and programs a Istanbul i Ankara, i el Museu Reina Sofia, Madrid) i els seus socis del National College of Art and Design y (NCAD), Dublín i Valand Academy (Gothenburg University) estan presentant més de 40 activitats públiques (conferències, exposicions, tallers) des d'ara fins a maig de 2022.


Continguts relacionats

Imatges

Joan Casellas i Lluis Alabern (Palimpsest de Mataró, 1996)
Performance después del diluvio
Mallarmé révisé o Malarmado revisado
Mallarmé révisé o Malarmado revisado, 1968/1992
ABC de la performance

A Instagram (#AccióMACBA)

instagram
La meva obra és el meu cos, el meu cos és la meva obra.
Helena Almeida