Acció a fi de mes

• Pere Lluís Pla Boixó.De l’Ecorapper-Plaboixó. Des de “l’Última-Performance” (1996) fins a les sigles del MEC = “Moviment-Eco-Concentròleg”. 2020, 20'.
• Jordi Mitjà. Artificial. 1996, 4'.
• Pedro F. Bericat. Psicopompo Pontificex. 1991, 20'.
• Quim Tarrida. Em sap molt greu. 1996.
• Oscar Abril Ascaso. Low-Tech Music No. 5 (peça de plàstic de polietilè alveolar). 1995, 30'.

ARTefACTe és un laboratori performatiu de nova institucionalitat cultural desenvolupat a partir del foment de les pràctiques performàtiques i els estudis de la performativitat. Entre els seus objectius, ARTefACTe organitza una trobada anual en cooperació amb l’ecosistema metropolità de les arts visuals de Barcelona. 
 
MÚSICA D’ACCIÓ? Entre el setembre i l’octubre del 2020, ARTefACTe coordina un programa pilot del seu projecte ARTefACTe0 a l’entorn de la música d’acció. MÚSICA D’ACCIÓ? és un programa d’activitats, d’articulació cooperativa i escala metropolitana que recupera, reivindica i actualitza el concepte de música d’acció, i hi reflexiona, com a espai d’osmosi entre el gest i el so. ARTefACTe és una iniciativa de Club9 i Trànsit Projectes.

• Denys Blacker. Infiltracions, 2020 (30’)
  Les formes de comunicar no sempre són evidents o clares. Ens entenem tot i les paraules. Infiltracions proposa una conversa amb el públic que revela les capes d’enteniment més intuïtives i viscerals.
• Bartolomé Ferrando. Sintaxis, 1996/2020 (12’), i Crits, 2002/2020 (5’)
  Sintaxis és una peça basada en l’encreuament simultani de dos o tres discursos abstractes. Crits és una peça basada en l’escriptura gestual.
• Xavier Theros. Accidents polipoètics, 2020 (40’)
  Accidents Polipoètics va ser un duet de polipoesia que va estar en actiu entre el 1991 i el 2017, quan va morir un dels dos integrants, Rafael Metlikovez. En aquesta ocasió sentirem els seus poemes clàssics, recitats ara a una sola veu.

Per a l’últim fi de mes de l’any proposem tres maneres diferents de situar el cos a l’espai que posen de manifest la pervivència de la performance en les joves generacions d’artistes. Aquestes propostes també ofereixen al públic tres maneres diferents d’aproximar-se i d’interactuar-hi.

Jaume Ferrete. Voice is the new touch
“Només he tocat. L’he tocat. Toco la pantalla: he tocat la pantalla i no és tàctil. Quin moment més estrany.
Jo pensava que —si la tocava— em passaria alguna cosa i no ha passat res.
Només carn premsada, entre el dit i la pantalla, i el greix dactilar deixant marques al vidre i res més”.

Marc Vives i Martín Vitaliti. Cover
Marc Vives i Martín Vitaliti han tingut unes vides i unes feines en certa manera paral·leles amb moltes diferències, però també amb moltes assonàncies. Fa temps van intentar posar-hi solució en escena i en directe, a través de la veu, el cos, el ritme i tot allò que els envolta. Ho van pensar com una excusa per quedar i al final queden per fer altres coses. Tenen la intenció d’assajar, però sempre els surt alguna cosa. Es marquen uns paràmetres i hi deambulen buscant els temps que no són temps, els temps excepcionals. Es guien amb vergonya i atreviment basant-se en parallenguatges de tons, coixeses i escarafalls. Aquest cop faran versions, una versió diferent cada dia de dilluns a dissabte.

Luz Broto. Tornar a casa
Dormir amb les portes obertes, desactivar el protocol de seguretat, donar pas al desconegut, assimilar la temperatura exterior, perdre’s pel camí, derogar les normes d’ús, tensar una línia entre dos interiors paral·lels, extraure els panys... Les propostes de Luz Broto emfatitzen l’exploració com a eina de coneixement de l’entorn i l’acció com a generadora d’experiències que, des d’allò individual, s’acosten a allò col·lectiu. En aquesta ocasió ens proposa una situació que pretén estendre’s més enllà del temps de la sessió i fora del museu, en un trànsit inesperat entre l’espai públic i l’espai privat.