Dijous 1 i 29 d'octubre de 2020 i 14 de gener de 2021

El programa Parlem de... vol generar espais de debat, a partir de les exposicions del museu, entre diferents agents i artistes de la ciutat i el públic que ens visita. És un espai de trobada que entén les exposicions com a poderosos dispositius activadors de la imaginació i generadors de discursos que sovint excedeixen les lectures previstes per la institució o preconcebudes per l’equip curatorial.

Vistes de l'exposició "Acció. Una història provisional dels 90"

Programa

Els dijous a les 18:30 h
 
14 de gener

Parlem d’Accidents polipoètics 2020, amb Xavier Theros, escriptor i poeta.

Accidents Polipoètics va ser un duet de polipoesia que va estar en actiu entre el 1991 i el 2017, quan va morir un dels dos integrants, Rafael Metlikovez. En aquells anys van fer recitals per Catalunya, Espanya, Itàlia, França, Alemanya, Portugal, els Estats Units, Colòmbia i Mèxic, així com al Centre Georges Pompidou de París o al Bowery Poets Club de Nova York. Van estrenar cinc conferències-escèniques als teatres Malic, Sala Becket, Tantarantana, Mercat de les Flors i Espai Brossa-La Seca; i van publicar diversos llibres de poesia, alguns dels quals van ser traduïts a l’alemany, el portuguès, el grec o l’anglès. El 1997 van obtenir un Aplaudiment als Premis Sebastià Guasch i el 2007 van ser guanyadors de l’Slam Poetry al teatre Palladium de Roma. Van col·laborar en textos per a La Fura dels Baus, Sol Picó, Carles Santos, Pascal Comelade o Frank T; i van compartir escenari amb poetes com Josep Palau i Fabre, Enric Casasses, John Giorno, Jesús Lizano, Jean Jacques Lebel o Joan Brossa, qui va dir d’ells que feien “poesia de festa major”. En aquesta ocasió sentirem els seus poemes clàssics, recitats ara a una sola veu.

Lloc: Auditori Meier.
Gratuït. Amb inscripció prèvia. Places limitades.

Inscripció →

 

29 d'octubre

Parlem de la revista parlada. Evocacions de De viva veu a Acció. Una història provisional dels 90, amb Ester Xargay, artista.

Què va ser la revista parlada De viva veu? Entorn d’aquesta qüestió, a manera de happening obert a la participació presencial o virtual, verbal o gestual, artística, poètica o musical, de persones que hi van contribuir, que la visqueren o que ara estiguin encuriosides per saber-ho, proposem un debat d’anar i tornar peripatètic, evocador de les sessions anàrquiques que s’acomplien en aquest espai de llibertat que oferia la revista parlada i caminada De viva veu (1993-1995). Així mateix, amb aquesta acció col·lectiva, volem retre homenatge a l’artista i escriptor Carles Hac Mor –més enllà d’impulsar aquesta iniciativa, juntament amb Ester Xargay–, que fou el màxim exponent de l’estètica del tumult, esperonador de tota mena d’HAClliberaments i de contubernis artístics, d’esdeveniments sempre oberts, anàrquics i creatius, que van propiciar una trobada fèrtil entre una quantitat ingent d’artistes de generacions i pràctiques diverses. Fou un generador d’energia i d’idees engrescadores i vitalistes que van contribuir a l’expansió de l’acció i de l’art a Catalunya al llarg dels anys vuitanta i noranta.

 

1 d'octubre

Parlem d’un art murmurat a Acció. Una història provisional dels 90, amb Lluís Alabern, artista.

Diàleg en tres capítols. 1. Un art que neix petit, inclinat, que se sap ínfim com un xiuxiueig. Un art d’acció, sense objectes, d’actitud, que no vol innovar, que sap que gairebé no té lloc, que és mediocre, però busca colar-se per les esquerdes del sistema. 2. Com resulta inevitable, en un art fet d’acció i quotidianitat, que la biografia es travessi perillosament. 3. Com aquest art ínfim i biogràfic acaba fracassant.

Si tens cap dubte, ens pots contactar a través de macba [at] macba [dot] cat o per telèfon al 93 481 33 68. 


Exposició

Jo pinto com si anés caminant pel carrer. Recullo una perla o un crostó de pa; és això el que dono, el que recullo
Joan Miró