30 i 31 d’octubre 2020
Auditori Meier i Atri / Online

Preu: Gratuït. Amb inscripció prèvia. Aforament limitat.

Els relats de la dècada del 1990 encara s’han d’escriure. S’ha esbossat ja una història oficial, la que va certificar la fi de l’Europa de blocs i el triomf del capitalisme, va creure en la «globalització», va abraçar de manera acrítica els avenços tecnològics a la vida quotidiana i… Però en aquella dècada va haver-hi una altra realitat. La que va ignorar el mercat com a trencaonades del treball en cultura; la que molt abans d’entrar en crisi el 2008 va veure les fissures del nou ordre neoliberal; la que es va basar en la complicitat i la fraternitat, i va posar els fonaments per a una cultura d’allò comú. A Espanya és un període ampli, que desborda els seus límits cronològics en iniciar-se, quan, pels volts de mitjan dècada dels vuitanta, emergeix una generació que comença a sentir-se incòmoda davant la desmemòria de la Transició i tomba la mirada cap als artistes que havien començat a treballar en el fet conceptual. 

Emmarcat en Acció. Una història provisional dels 90, aquest seminari indaga en algunes de les pràctiques que van travessar aquella època, que, després de la irrupció d’una pandèmia, tornen a ser al centre de moltes mirades sobre el nostre temps. Més enllà de reivindicar la centralitat dels nostres cossos i de l’acció i la performance com una manera de problematitzar moltes de les línies de tensió que es marquen, el seminari planteja una reflexió sobre la vigència de moltes de les pràctiques que es van iniciar aleshores: la necessitat de generar espais que permetin la fluïdesa de les relacions intergeneracionals; el compromís amb unes pràctiques que sembla que naveguin sempre a contracorrent; les extensions a camps paral·lels –com la música o la poesia, la parateatralitat, el cos en moviment, les noves tecnologies–, amb els quals l’acció sempre ha mantingut una relació estreta, o la mateixa estratègia per desvetllar i reescriure juntament amb tots els agents de la dècada els múltiples relats que van quedar invisibilitzats.

Amb la participació, entre d’altres, de José Díaz Cuyás, Marcelo Expósito, Maria Salgado, Esther Ferrer, Oscar Abril Ascaso, Nieves Correa, Santi Barber, Barbara Held, Bartolomé Ferrando, Eduard Escofet, Joan Casellas, Marta Pol, Esther Xargay i Xavier Theros. 

Si tens cap dubte, ens pots contactar a través de macba [at] macba [dot] cat o per telèfon al 93 481 33 68.

Joan Casellas Teià (Barcelona), 1960  Acció-concentració núm.2 Sala Balmes 21, Barcelona 1995 Fotografia a les sals de plata . Cortesia de l’artista / Arxiu Aire © Foto: Teresa Ramírez

Exposició

El problema s’aclareix, es torna diàfan: la tela de l’artista esdevé un mirall.
Michelangelo Pistoletto