Manuals de reparacions i sons còsmics Autoedicions per guarir l'univers sencer

La investigació parteix de l’impacte que el treball de l’arquitecte, inventor i utopista Buckminster Fuller ha tingut en diferents generacions de creadores i creadors a l’hora de buscar maneres alternatives d’habitar l’espai i de relacionar-se amb el medi ambient a partir de les estratègies del «fes-ho tu mateix» o el «més amb menys». Els influxos que aquestes i altres teories utòpiques van exercir en el pensament i en la creació són recognoscibles en publicacions com ara Whole Earth Catalog (1968) o The New Woman’s Survival Catalog (1973), autèntics referents contraculturals que van nodrir a hippies, beatniks i tota una sèrie de moviments basats en l’autogestió i en l’ecologia llibertària feminista.

Projectes comunitaris pacifistes, com Drop City, The Farm o The Diggers; anarquistes, com Provo o Christiania, o basats en el disseny i l’arquitectura radicals, com Archigram o Ken Isaacs, van utilitzar publicacions autoeditades per a disseminar d’una manera independent idees que desafien els interessos del poder establert i proposen el despertar d’una nova vida espiritual al marge del sistema.

Aquests projectes també van recórrer a la música com a catalitzador, i van propiciar experiències sonores en què l’ús de sintetitzadors i tot sovint el consum de còctels lisèrgics van tenir un paper fonamental. Les pistes de ball es van convertir en barricades pacifistes, i les festes, en espais de resistència. La compositora Pauline Oliveros, per exemple, proposava meditacions a través de l’escolta conscient i profunda. I discos com Mother Earth’s Plantasia (1976) de Mort Garson i Green (1986) d’Hiroshi Yoshimura se servien d’instruments electrònics per crear música per a plantes i humans. Així promovien noves formes de camaraderia amb la natura que qüestionaven la visió antropocèntrica.

Es parla del canvi de paradigma que van suposar les primeres fotografies que, el 1968, es van fer del planeta Terra des de l’espai exterior, i de la seva influència en l’aparició de la música ambient i el techno. En aquest context sorgeixen moviments musicals híbrids i sincrètics que trenquen els esquemes del pensament occidental sobre la música: el cosmic techno, l’ambient techno, els ritmes fragmentats, el temps dubbing o l’afrofuturisme. Textures i ritmes profunds, orgànics i interconnectats que ens recorden, des de la seva consciència ancestral del ritme, la necessitat d’atendre al medi ambient.

Partint de totes aquestes manifestacions, dels èxits i fracassos de la contracultura i de les seves influències sobre la cibercultura, pensem a través de l’exposició en futuritats possibles, diverses i combinables. Rastregem produccions impreses i sonores –fanzines, manuals, vinils, cassets, experiències sonores, pòsters i assajos– que generen, des del present, narratives entorn d’altres maneres d’habitar el planeta des d’una necessària aliança entre espècies i des d’un ecofeminisme compromès amb guarir les ferides causades per la nostra història de capitalisme colonial patriarcal.