El Fons de documentació audiovisual MACBA comprèn una sèrie d’entrevistes a artistes de la Col·lecció del museu. La iniciativa va sorgir el 2008, en un moment en què la idea de crear un patrimoni digital sobre les col·leccions tot just es començava a explorar. El Fons va ampliar l’abast de l’experimentació al format del vídeo per aprofundir en la creació d’arxiu i coneixement entorn dels artistes i les obres de la Col·lecció.

Així es va iniciar un arxiu de converses entre artistes: filmacions inèdites que potencien les trobades intergeneracionals en què una artista per a qui el llenguatge fílmic i l’entrevista són centrals en la seva pràctica, té l’oportunitat d’enregistrar una conversa en profunditat sobre el sentit i la metodologia de treball d’un autor o autora de destacada trajectòria. D’aquesta manera es genera un arxiu viu que permet examinar amb una mirada propera i diferent tant els processos de creació com les obres de la Col·lecció MACBA.

El Fons possibilita un format particular amb processos d’investigació i creació en si mateixos, que afavoreixen la construcció d’un patrimoni de gran valor per a la societat a curt i sobretot a llarg termini, establint xarxes de relacions allà on no hi eren i continguts més enllà de la historiografia de l’art.

FONS #06: Fina Miralles

La pràctica de Fina Miralles reconfigura el concepte del que és artístic, dins de la multiplicitat d’actituds que desdibuixen el que la historiografia tradicional ha englobat sota l’epígraf d’art conceptual. La història de l’art ha adscrit la producció de Miralles al conceptual, al land art o fins i tot al feminisme, sense tenir en compte l’amplitud i la complexitat de les seves propostes, que desborden els límits d’aquestes etiquetes.

Penso que una obra d’art hauria de deixar perplex l’espectador, fer-lo meditar sobre el sentit de la vida
Antoni Tàpies