Benet Rossell "Microcine" (detall), 1981

Tot i iniciar la seva formació amb estudis de dret, economia i sociologia, els interessos de Benet Rossell aviat es decanten cap a l'activitat artística, que desplega en múltiples disciplines, des del dibuix i l'escriptura sígnica, la pintura, ocasionalment el tapís o la ceràmica, fins a l'acció i la performance, el cinema experimental i comercial, la poesia i el teatre, entre d'altres. Tots aquests llenguatges estan sempre tractats des d‘una vessant molt personal, que inclou intervencions poc convencionals, com objectes òptics, treballs de cultius, dibuixos i intervencions sobre els films, dibuixos «amanits», actes notarials, còmics sense paraules, guions cinematogràfics o dibutexts, per posar-ne alguns exemples.

Penso amb la punta del pinzell

"Penso amb la punta del pinzell" és una peça que va ser concebuda per a l'exposició Paral·lel Benet Rossell al MACBA. Presenta literalment el magatzem de les obres pictòriques de l'artista. Totes les pintures estan embalades i identificades amb un número d'inventari, que permet consultar tota la informació sobre l'obra en un ordinador, excepte la seva imatge. Aquesta instal·lació incideix en la idea per damunt de l'objecte, impossibilita a l'espectador la visió de l'obra i qüestiona el rol de la pintura en l'art contemporani, així com el rol de la institució museística respecte a la presentació de l'obra d'art.

Cérémonials

Entre 1969 i 1973, els artistes catalans instal·lats a París van dur a terme una sèrie de festes i happenings col·lectius coneguts com a "Cérémonials". Miralda, Joan Rabascall, Jaume Xifra, Benet Rossell i Dorothée Selz van organitzar accions artístiques col·lectives amb una destacada participació del públic a diversos llocs de França i Alemanya. Amb una gran força plàstica –l’element cromàtic era fonamental–, amb menjars de colors, música i trajectes i moviments ritualitzats, aquests «cerimonials» es plantejaven com a metàfora de la necessitat de canvi social que es vivia en aquell moment.

Off rideau i Societat d'apuntadors

«més a prop de la representació sígnica que no pas textual. Aquell contacte amb uns llenguatges els codis dels quals m'eren del tot desconeguts, per tant, llenguatges sense codi per a mi, em fascinaven i possiblement foren l'origen del llenguatge que he conreat durant tota la meva trajectòria d'artista i que parteix d'una infinitat de signes, d'icones, de micrografies o cal·ligrames o benigrames sense codi, irrepetits i irrepetibles, que conviuen, s'articulen i es manifesten d'una manera sempre única, sempre reinventada, i acaben conformant un microteatre o representació cal·ligràfica del gran microteatre del món [...]». Benet Rossell

Parel·lel, paral·lel

"Paral·lel, paral·lel" (2010), que pren l'antic cabaret El Molino, al Paral·lel barceloní, com a eix vertebrador d'un treball més ampli sobre el barri i la transformació que ha sofert des dels anys cinquanta fins a l'actualitat. Les serigrafies dels plànols de tres ciutats on ha viscut Benet Rossell, en les quals es destaca el recorregut des de casa seva fins al Molino, s'acompanyen amb els decorats originals del cabaret barceloní que l'artista va trobar en un contenidor quan es desmantellava. Una filmació enregistra el procés de destrucció de l'edifici original i la construcció, en aquest moment encara en curs, del nou equipament.

Glaçons

Com a part dels recorreguts per la ciutat que són una constant en el treball de Benet Rossell, els glaçons de resina de polièster esdevenen contenidors transparents d'objectes i imatges, que inicialment l'artista portava a les butxaques de la gavardina i amb els quals feia microperformances.

Bio Dop

Entre els artistes catalans que a finals dels anys seixanta van arribar a París -coneguts com «els catalans de París»- hi havia Benet Rossell i Joan Rabascall. En col·laboració amb Miralda i Jaume Xifra, van produir obres com els happenings col·lectius coneguts amb el nom de "Cérémonials" o pel·lícules experimentals com "Bio Dop". Enregistrada a l’estudi de Rossell, "Bio Dop" incorpora imatges publicitàries d’una marca de brillantina i altres materials recollits per Rabascall. Mitjançant tècniques com el collage i la repetició, la pel·lícula deconstrueix el relat de l’anunci per evidenciar la frivolitat, la buidor i la falsedat de la publicitat.

Acta

En el conjunt de la seva obra, Rossell modela una poètica de la fragilitat no exempta d'ironia i esperit crític. S’interessa per la complexitat de la senzillesa i per tot allò que queda en els racons de la realitat, de les coses i del llenguatge.

Entrar en un museu és una cosa que comença a casa, en un avió, en un tuit
Mark Wigley