Sèrie "Projectes espacials" #7

L’obra d'Esther Ferrer es caracteritza per un minimalisme metòdic, en el qual els objectes quotidians i el seu propi cos es converteixen en els elements principals de la seva obra.  Aquest és un recorregut per la trajectòria d'Esther Ferrer, a través de converses amb l'artista, des dels inicis amb el grup Zaj, fins a reflexions sobre el pas del temps, passant pels mètodes de treball, els processos creatius i els comentaris sobre les seves obres "Íntimo y personal" i "Silla Zaj", que formen part de la Col·lecció MACBA.

Obres

Esther Ferrer va realitzar la seva primera performance el 1967, i des de llavors la pràctica efímera es converteix en fil conductor de la seva obra. Pel paper de l'espectador i per la concepció de la performance, l'actitud de Ferrer s'aproxima al teatre de Bertolt Brecht, en el qual l'absència de ficció a l'escenari i el distanciament provocat en l'espectador pretenen provocar una presa de consciència, una reflexió crítica. Per a Ferrer, el performer no és un actor sinó un element que executa l'acció, i el que succeeix en una performance és real, evidencia una materialitat i s'allunya de qualsevol joc il·lusionista. Així mateix, l'artista intenta transmetre la consciència del pas del temps; el temps, l'espai (que inclou l'espai mental) i la presència (seva i dels altres) són elements que manipula en les seves accions, en les quals sol treballar amb objectes ordinaris i quotidians: martells, rellotges, taules, cadires, marcs, fils, entenimentades, sabates, etc.