“Volia vincular-me a les persones de pell fosca, a la negror, a la foscor del mar a la nit. Es tracta d'un parquet fet amb un centenar de trossos de fusta procedents dels vaixells que venen d'Àfrica, dels immigrants. Jo vinc del sud d'Espanya, de Ronda. Des de fa molts anys he vist aquest cementiri d'embarcacions i és una espècie d'imatge horriblement bella. Sempre relaciono el terra de fusta amb la casa burgesa. Crec que la poètica de l'obra és que conté la història de cada tros de fusta, d'on ve, qui l’ha pintat... i això té a veure d'alguna manera amb l'energia que crec que hi ha a la peça.”

En motiu d’una exposició realitzada al Museum Moderne Kunst d'Oostende l’any 2017, Carlos Aires parlava sobre la seva instal·lació Mar negre, construïda amb fustes recuperades d’un cementiri d'embarcacions abandonades a les costes de Cadis, on van a parar les pasteres i cayucos utilitzades per al transport il·legal de persones migrants.

DESCOBREIX L'EXPOSICIÓ

M’agrada pensar que, a l’obra, l’artista no és res més que un material d’un altre tipus, que coopera amb la resta de materials.
Robert Rauschenberg