al

Per què es considera rellevant la qüestió de la governabilitat en un context artístic? Quin és el paper de l’art en les reivindicacions polítiques? En tot això, quin paper hi té el museu?

Roger Buergel, comissari d’aquesta exposició expandida que es va organitzar en diversos espais públics de la ciutat de Barcelona, ens remetia al concepte foucaultià de govern per abordar-ho. Michel Foucault recupera el sentit que el terme tenia en temps premoderns: governar és guiar la gent. Buergel ho defineix com «el fet d’exercir poder d’una manera indirecta, mediada, actuar per determinar o limitar les accions dels altres.” Es tracta d’un model de relacionalitat que permet la interacció entre les obres, els subjectes i el seu entorn, i propicia noves lectures i imatges de la societat local en diàleg amb l’àmbit global.

Com volem ser governats? va desenvolupar el seu programa de seminaris, conferències, projeccions i exposicions en tres espais principals: l’IES Barri Besòs, Palo Alto i el Centre Cívic de la Mina, així com en altres punts improvisats de la zona del Poblenou-Besòs.

Institut Barri Besòs
Inauguració: 22 de setembre de 2004, a les 19.30 h
Exposició: fins el 7 d'octubre de 2004
Fotos de Patrick Faigenbaum a la Rambla Prim/Carrer Pujades fins el 7 de novembre

Palo Alto nau XYZ
Inauguració: 7 d'octubre de 2004, a les 19.30 h
Exposició: fins el 21 d'octubre de 2004

Centre Cívic de La Mina
Inauguració: 21 d'octubre de 2004, a les 19.30 h
Exposició: fins el 7 de novembre de 2004

L'exposició "¿Com volem ser governats?", que es presenta en diversos espais públics de la zona Poblenou-Besòs, s'articula com un recorregut per la ciutat. Aquest recorregut no només té una dimensió espacial, sinó que també es desenvolupa en el temps. Els diferents espais que acullen l'exposició s'obren i es tanquen successivament com una escenografia en procés de canvi permanent. El transcurs de l'exposició genera una context per a un programa d'activitats públiques (debats i conferències, performances, projeccions) que té lloc tant als espais expositius com en altres llocs de la zona.

El recorregut s'inicia en un centre educatiu públic, l'Institut de Batxillerat Barri Besòs, que desenvolupa una tasca important de provisió de serveis públics per al barri i que actua com a lloc de trobada per als moviments socials de la zona. Després, entre d'altres llocs, continua en un espai industrial històric, avui reconvertit per a la producció terciària —Palo Alto, en el valuós conjunt del carrer de Pellaires—, i al Centre Cultural de La Mina, un espai cultural característic del nou urbanisme socialdemòcrata barceloní dels anys vuitanta, situat en un barri que encarna les insuficiències i les desigualtats existents en les polítiques públiques de l'àrea metropolitana. Finalment, en la seva darrera etapa arriba a un centre comercial emblemàtic de la privatització dels nous espais públics, però també de les formes imprevistes d'apropiació d'aquests espais: el centre comercial Diagonal Mar. Aquest itinerari, amb les seves discontinuïtats i tensions, és una lectura de la història de la ciutat que es contraposa amb l'imaginari dominant i que intenta fer visibles altres imatges i reconstruir històries subalternes que han quedat al marge de la construcció hegemònica de la metròpolis moderna.

El contingut de l'exposició es desplega al voltant de tres temes:

En primer lloc, la modernitat entesa com una categoria que no és exclusivament universal, sinó que també incorpora especificitats o anomalies en la manera en què es produeix arreu del món: la industrialització, la urbanització, la secularització, la individualització, l'administració burocratitzada, etc.
En segon lloc, la immanència neoliberal i el trànsit al postfordisme. ¿Amb quina mena de mentalitats postfordistes ens confrontem a les diferents parts del món? ¿Quines lliçons podem extreure del que és local en un diàleg transnacional? En relació amb aquest tema, és particularment interessant el revival de fenòmens premoderns com el regionalisme radical. Però el focus no són els barris ètnics dins de les metròpolis multiculturals, sinó sobretot les relacions entre diàspores i orígens. I en tercer lloc, l'estat d'excepció com a regla, la mobilització total de la subjectivitat en el postfordisme o la "subjectivitat posada a treballar" segons Paolo Virno i el discurs del subjecte radical.

En definitiva, "¿Com volem ser governats?" és una mena d'exposició ampliada que inclou seminaris, conferències, projeccions de pel·lícules..., i que té dos objectius principals: reinventar la presència del museu en un antic barri industrial en vies de transformació i relacionar la presència del museu amb el que s'ha anomenat la mobilisation citoyenne mondiale, és a dir: la creació d'una opinió pública mundial que reclama una democràcia planetària i la distribució sense exclusions dels béns comuns. ¿Quina funció té l'art en tot això?

ARTISTES I COL·LABORADORS: Sonia Abian (Misiones/Argentina), Ibon Aranberri (Bilbao), Maja Bajevic (París), Sergio Bologna (Milà), Alice Creischer (Berlín), Ines Doujak (Viena), Patrick Faigenbaum (París), Harun Farocki (Berlin), Peter Friedl, Grup OCHUB (Barcelona), Grupo Play-Back (Barcelona), Sanja Ivecovic (Zagreb), José Francisco Marín (Barcelona), Ramon Parramón (Barcelona), Carlos Piégari (Misiones/Argentina), Precarias a la deriva (Madrid), Florian Pumhösl (Viena), Alejandra Riera (París), Joan Roca (Barcelona), Dierk Schmidt (Berlín), Jordi Secall (Barcelona), Allan Sekula (EU), Andreas Siekmann (Berlín), Colectivo Situaciones (Buenos Aires), Minze Tummescheit (Berlín), Olivier Zabat (París) i els artistes de Ex Argentina.

ACTIVITATS: En el marc del projecte s'oferiran conferències, taules rodones, performances, tallers, debats i projeccions, tant a l'interior dels espais que formen part de l'exposició com a altres llocs de la mateixa zona. Els diversos espais de l'exposició s'obren i tanquen successivament, com una escenografia en procés de canvi permanent. A més, també en el context de Com volem ser governats?, s'organitza un programa de cine Harun Farocki, del 26 d'octubre al 16 de desembre (Auditori, edifici del MACBA).

Comissari: Roger Buergel
Producció: Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA)

Itineràncies

29 NOV. 2004 - 30 GEN. 2005 Miami Art Central
22 SET. - 07 NOV. 2004 IES Barri Besòs, Palo alto, Centre Cívic de La Mina

La meva obra és el meu cos, el meu cos és la meva obra.
Helena Almeida