“Estava pensant en la naturalesa del pecat, com es veu o com existeix, perquè pecar és una espècie d’intoxicació per si mateixa i de si mateixa. Vol dir que hi ha una frontera que has de creuar, però no necessàriament per anar cap a una cosa dolenta. Jo veig el pecat com un acte creatiu”, explicava Valeska Soares referint-se a Sinners. En un dels seus treballs primerencs, aquesta artista brasilera instal·lada a Nova York suggereix l’absència d’un cos anònim a través de l’empremta que han deixat el seus genolls a la superfície de cera d’un banc. Com si hi hagués hagut una persona pregant, posa en joc conceptes com pietat, culpa o pecat, que són rellegits en clau laica i vinculats a l’acte creatiu. Com en altres obres d’aquests anys, Soares es val de materials com cera d’abella, flors, perfum, vidre o vellut per reflexionar a l’entorn de la distorsió de la mirada i la memòria, fent tangible alhora sentits desestimats per la tradició artística, com el tacte i l’olfacte.