al

En el context de l’exposició Episodis Crítics (1957-2011). Col·lecció MACBA, la planta 0 del Museu presenta dos nous capítols de la Col·lecció MACBA. L'episodi Voyeurisme, fetitxisme i narcisisme revisita les conseqüències que, als anys setanta, va tenir l’univers mediàtic en la construcció d’una nova visualitat. Autors com Laura Mulvey van identificar les convencions narratives del cinema i, juntament amb d'altres, les van vincular a un mecanisme que produïa codis de gènere. Seguint aquesta perspectiva, els rols d’home i de dona es construeixen a la pantalla. A partir d’aleshores, emergeix el que es coneix com a crítica de la representació. La teoria es va arribar a concebre com un possible substitut de l’expressió individual de l’artista, i va decantar la pràctica de l’art cap a una funció més analítica.

Les convencions del cinema i la pantalla ens han avesat a situar-nos davant dels fets amb la mirada del voyeur. Com mirem? Com ens habita una imatge? Ja des dels anys setanta, artistes com Judith Barry, Dara Birnbaum, Dan Graham i Jeff Wall han posat en escena les seduccions i contradiccions del paradigma visual gestat durant els anys seixanta. Voyeurisme, fetitxisme i narcisisme investiga en aquest nou règim de la mirada.

Si alguna cosa ha canviat substancialment en les darreres dècades, són els hàbits perceptius i visuals amb què encarem els fets. Les convencions del cinema, de la pantalla televisiva i del vídeo ens han ensenyat a situar-nos en el lloc de l'observador o voyeur. Un dels artistes que, ja als anys setanta i de forma pionera, va investigar la relació entre l'ús del vídeo i la percepció va ser Dan Graham. Mitjançant vidres, miralls, projeccions i circuits tancats de vídeo, Graham incorpora a l'obra la mirada de l'espectador. A Performer/Audience/Mirror (1975), el públic que assisteix a la xerrada impartida per l'artista esdevé part de l'espectacle gràcies a un mirall situat a la paret del fons de la sala.

La irrupció de la mirada és un tema d'interès per a Dara Birnbaum. Attack Piece (1975) consisteix en l'enregistrament d'una performance en què l'artista, armada amb una càmera, és atacada per diversos actors, entre ells Dan Graham, que volen envair el seu espai físic personal. S'exposa també material documental sobre Dan Graham i l'entrevista realitzada pel crític d'art Chris Dercon l'any 1984 a Lovaina. Graham parla sobre la seva obra Rock my Religion (1982-1984), un vídeo on explora el paper de la música rock com un element fonamental de cultura.

L'actitud passiva i acrítica dels qui contemplen el món com un espectacle és retratada també per Jeff Wall. En un dels seus tableaux fotogràfics o fotografies cinematogràfiques, Wall reconstrueix una lluita al carrer. La violència no es concentra en l'agressió física dels dos joves en una vorera, sinó en la mirada plana de l'observador i el silenci dels grafitis ratllats a la paret. Si Jeff Wall plasma la violència en la passivitat d'una mirada, David Lamelas investiga en la fal·làcia naturalista de les convencions perceptives. En obres experimentals com Film Script (La manipulación del mensaje) (1972) presenta una pel·lícula de 16 mm i tres projeccions de diapositives que combinen les mateixes imatges en seqüències diferents. Es posa en escena així el potencial manipulador de les formes de construcció de la imatge.

La dimensió d'una mirada construïda per un univers de pantalles es reflecteix en la instal·lació de Judith Barry. Echo (1986) es situa en la nova ciutat global nascuda als anys vuitanta. El títol de l'obra al·ludeix a la nimfa Eco, que Narcís, enamorat d'ell mateix, va rebutjar. Mentre ella es consumia en una cova fins que només en va quedar la veu, Narcís, emmirallat en la seva pròpia imatge, va caure a l'aigua i es va ofegar. En la instal·lació de Judith Barry, Narcís és l'executiu exitós atrapat en el seu propi reflex. La nimfa Eco ressona de lluny a través d'unes veus femenines que canten òpera. En aquesta ciutat de grans edificis de vidre i corporacions faraòniques, els individus queden atrapats en un miratge de felicitat.

Un darrer espai enriqueix la reflexió sobre subjecte i ciutat contemporània. Lara Almarcegui documenta amb les seves fotografies les zones residuals sobre les quals s'edifiquen les noves ciutats d'avui, les mateixes que documenta Barry. Podríem dir que en són el revers.


Continguts relacionats

Activitats

Exposicions

Imatges

Vista de l'exposició "Voyeurisme, fetitxisme i narcisisme. Episodis crítics (1957-2011). Col·lecció MACBA", 2012-2013
Vista de l'exposició "Voyeurisme, fetitxisme i narcisisme. Episodis crítics (1957-2011). Col·lecció MACBA", 2012-2013
Vista de l'exposició "Voyeurisme, fetitxisme i narcisisme. Episodis crítics (1957-2011). Col·lecció MACBA", 2012-2013
Vista de l'exposició "Voyeurisme, fetitxisme i narcisisme. Episodis crítics (1957-2011). Col·lecció MACBA", 2012-2013
Vista de l'exposició "Voyeurisme, fetitxisme i narcisisme. Episodis crítics (1957-2011). Col·lecció MACBA", 2012-2013
Vista de l'exposició "Voyeurisme, fetitxisme i narcisisme. Episodis crítics (1957-2011). Col·lecció MACBA", 2012-2013
Vista de l'exposició "Voyeurisme, fetitxisme i narcisisme. Episodis crítics (1957-2011). Col·lecció MACBA", 2012-2013
Vista de l'exposició "Voyeurisme, fetitxisme i narcisisme. Episodis crítics (1957-2011). Col·lecció MACBA", 2012-2013
Vista de l'exposició "Voyeurisme, fetitxisme i narcisisme. Episodis crítics (1957-2011). Col·lecció MACBA", 2012-2013
Vista de l'exposició "Voyeurisme, fetitxisme i narcisisme. Episodis crítics (1957-2011). Col·lecció MACBA", 2012-2013

Àudios

FONS ÀUDIO #16 Perejaume. Escenes eliminades
25.01.2013
FONS ÀUDIO #15 Ignasi Aballí
12.11.2012
FONS ÀUDIO #16 Perejaume
31.12.2012
FONS ÀUDIO #17 Judith Barry
05.02.2013
Son[i]a #170 Erick Beltrán
10.01.2012
Son[i]a #171 Carles Guerra sobre "Episodis crítics (1957-2011)"
24.01.2013
Son[i]a #172 Max Jorge Hinderer sobre "Cosmococa"
21.02.2013
EN CRISI #1 Reflexions sobre un moment crític: Perejaume, Ignasi Aballí i Eduard Escoffet
12.03.2013
Jo pinto com si anés caminant pel carrer. Recullo una perla o un crostó de pa; és això el que dono, el que recullo
Joan Miró