al

En el context de l’exposició Episodis Crítics (1957-2011). Col·lecció MACBA, la planta 2 del Museu presenta dos nous capítols de la Col·lecció MACBA. Un d'aquest capítols és titula Déconnage, un videoassaig d’Angela Melitopoulos i Maurizio Lazzarato sobre la figura del psiquiatra reusenc Francesc Tosquelles (1912-1994).

A Déconnage s’introdueix una de les personalitats pioneres en la psiquiatria crítica de l’Europa de postguerra. A través de la figura de Francesc Tosquelles, es recupera l’antipsiquiatria: un discurs i una pràctica que no parlaven de malalties mentals, sinó de problemes vitals, socials i ètics. L’antipsiquiatria es va avançar a les disfuncions que, amb els anys, han suposat les societats contemporànies per a les persones.

Angela Melitopoulos és una artista visual que produeix videoassaigs i peces documentals entorn de conceptes com migració, mobilitat i memòria. Ha col·laborat amb Maurizio Lazzarato, un filòsof i sociòleg italià establert a París conegut pels seus treballs sobre el capitalisme cognitiu i el treball immaterial. Déconnage va ser produït en el context d'un projecte expositiu presentat a Berna (2010), Anvers (2011) i Viena (2011) que, amb el títol Animism - Modernity through the Looking Glass, revisa la modernitat a la llum de la idea d'animisme. Déconnage es presenta com un projecte de recerca visual sobre la línia política de la psiquiatria. L'obra enllaça dos pensadors actuals amb un dels renovadors de la praxi psicoanalítica institucional, el psiquiatre català Francesc Tosquelles (Reus, 1912 – Granges d'Òlt, 1994).

L'any 1985, el cineasta François Pain va entrevistar durant tres dies el reconegut psiquiatre català establert a França. Per enregistrar l'entrevista, Pain, que havia estat pacient de Tosquelles, va comptar amb la col·laboració dels psiquiatres Jean-Claude Polack i Danielle Sivadon. Aquesta entrevista serveix de base a Melitopoulos i Lazzarato, que a la primavera de 2011 van projectar-la a dos pensadors actuals per enregistrar-ne els comentaris. Així van crear un diàleg virtual entorn dels límits de la psiquiatria i els efectes polítics d'aquesta disciplina. L'entrevista de Tosquelles va ser projectada a la filòsofa i artista visual Elisabeth von Samsonow a Viena, i al psiquiatre i psicoanalista Jean-Claude Polack –que havia estat amic i col·laborador de Félix Guattari– a París. Amb un esquema de pantalla partida (un mosaic de tres imatges a la pantalla), la filòsofa i el psiquiatre visionen i comenten l'entrevista. El resultat és una recerca discursiva a tres bandes que revisa les tesis de Tosquelles i les seves experiències mèdiques a la llum de les teories actuals.

Fill de la burgesia local progressista, Tosquelles es va formar amb el psiquiatre Emili Mira, de l'Institut Pere Mata de Reus, i en un context narcosindicalista de psicoteràpia experimental. Afí al Bloc Obrer i Camperol i al Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), el 1939 va creuar la frontera francesa cap a l'exili. El règim franquista l'havia condemnat a mort per la seva singular pràctica psiquiàtrica (durant la guerra civil, havia contractat prostitutes com a personal sanitari, entre altres experiències innovadores) i el seu marxisme republicà. A França, unit a la resistència, va arribar a l'asil de Saint-Alban a Cévennes, Lozère, una regió pobra al sud del país, on va ser contractat primer com a infermer, ja que l'Estat francès no reconeixia la seva titulació acadèmica. Des de 1952, Tosquelles va exercir de director mèdic a l'hospital psiquiàtric de Saint-Alban, i va transformar radicalment aquesta institució. Amb Lucien Bonnafé, va ser un dels ideòlegs i fundadors de la psychothérapie institutionnelle, un corrent psiquiàtric que als anys seixanta va donar lloc a la versió francesa del moviment internacional de l'antipsiquiatria.

Tosquelles va reorganitzar els mètodes terapèutics i la pràctica diària amb els interns. Entre altres coses, va suprimir les jerarquies entre pacients, personal sanitari, membres de la resistència, veïns del poble, intel·lectuals i artistes. La idea era esborrar la dicotomia entre "dins" i "fora", en allò que Félix Guattari va anomenar més tard "un camp de subjectivitats heterogènies". L'experiència de Tosquelles a l'hospital de Saint-Alban va ser clau per a pensadors posteriors com Gilles Deleuze i Félix Guattari. Aquest últim la va prendre com a model per a la clínica La Borde i la implicació d'aquesta institució amb la resistència política durant la guerra d'Algèria. Saint-Alban ja havia donat refugi a la resistència antifeixista durant la Segona Guerra Mundial.

En l'entrevista, Tosquelles ressegueix el seu trajecte vital alhora que adopta una postura crítica respecte a Freud i a Lacan, i situa conceptes que ell considera centrals com el cos, la migració i la deriva. El que li interessa és el ritme del discurs, les pauses i les seqüències, els silencis i la posició del cos, més que no pas la discursivitat mateixa. Tosquelles irromp amb una idea revolucionària: les figures del desordre, entre les quals es troba la demència, envien missatges no tant d'elles mateixes, sinó de les figures de l'ordre. Com afirma Tosquelles: "Parce que moi, la psychiatrie, je l'appelle la déconniatrie."


Continguts relacionats

Activitats

Vídeos

Imatges

"Déconnage", Angela Melitopoulos i Maurizio Lazzarato. Vista de la instal·lació de l'exposició "Animism" al Haus Der Kulturen Der Welt (HKW), Berlin, 2012. © Angela Anderson
Vista de l'exposició "Déconnage. Episodis crítics (1957-2011). Col·lecció MACBA", 2012-2013
Vista de l'exposició "Déconnage. Episodis crítics (1957-2011). Col·lecció MACBA", 2012-2013
Vista de l'exposició "Déconnage. Episodis crítics (1957-2011). Col·lecció MACBA", 2012-2013
Vista de l'exposició "Déconnage. Episodis crítics (1957-2011). Col·lecció MACBA", 2012-2013

Àudios

FONS ÀUDIO #15 Ignasi Aballí. Escenes eliminades
05.12.2012
FONS ÀUDIO #16 Perejaume. Escenes eliminades
25.01.2013
Jacques Tosquellas Escenes eliminades
26.11.2012
FONS ÀUDIO #16 Perejaume
31.12.2012
FONS ÀUDIO #17 Judith Barry
05.02.2013
Son[i]a #170 Erick Beltrán
10.01.2012
Son[i]a #171 Carles Guerra sobre "Episodis crítics (1957-2011)"
24.01.2013
Son[i]a #172 Max Jorge Hinderer sobre "Cosmococa"
21.02.2013
EN CRISI #1 Reflexions sobre un moment crític: Perejaume, Ignasi Aballí i Eduard Escoffet
12.03.2013
Quan treballo, no penso en l’art. Miro de pensar en la vida.
Jean-Michel Basquiat