Les transformacions que es generen en un estat d’acidesa poden ser interessants; la mandra, ocasionalment, també, i fins i tot pot ser necessària, però no tots els éssers vius se la poden permetre. La qüestió és que la massa no es torni agra; el que cal aconseguir és que s’adapti, que muti. De tota manera, no tenim el control absolut del relat ni de la forma que adoptarà La Cuina, i tampoc tenim el control absolut de la vida de la massa.

"Espigoladors" Martina Manyà
"Espigoladors" Martina Manyà

El present que ha de venir és ple d’incerteses; per ara seguim refrescant, observant i comunicant aquelles experiències que reforcen les vides, però també –i amb l’energia de la primavera– tenim ganes d’experimentar-ne de noves. La Cuina ha anat organitzant el seu calendari de forma flexible, orgànica i col·lectiva.

Hem anat estructurant uns eixos per estar, aprendre i compartir l’espai, construint-lo físicament de la mà del col·lectiu Makeatuvida, amb qui vam fer el mobiliari, abastint-lo d’utensilis de cuina reciclats, fent estovalles, recipients de ceràmica i planejant la construcció d’un forn solar, una màquina per produir espirulina o un viver de cucs. Hem dedicat un dia al mes a fer una reflexió pràctica sobre les cures, encara que pensem que haurien d’estar presents sempre i no caldria que en parléssim tant; ens agrada posar en pràctica les idees i pensar mentre anem fent. Hem anat generant una llista de convidades que ens interessen a totes, que relacionenel menjar amb diversostemes coml’agroecologia, l’ecofeminisme, els sabers populars i tradicionals, incloent-hi les tècniques d’aprofitament, la cultura i l’art, temes que s’han anat constel·lant i entreteixint per crear una xarxa de coneixements lligada a les pràctiques. També hem anat cocreant una linkografia i una bibliografia dels temes que ens interessen i hem coescrit i arxivat les receptes que es van generant. Tot i això, creiem fermament que la memòria més potent que es genera en aquest espai és als nostres cossos, i que les aromes, els gestos, els sons… tota la riquesa que s’ha anat generant els dijous la portem dintre nostre i la podem transmetre de formes diverses. 

Un dels eixos que trobem a faltar aquests dies és el de les sortides de grup. Airegem-nos i refresquem-nos, doncs, recordant la sortida als horts del Prat de Llobregat acompanyant els espigoladors en un dia de feina, una proposta de la nostra companya Nikoletta, maga de l’aprofitament i membre del col·lectiu sObres Mestres, que organitza esdeveniments culinaris amb productes frescos, de proximitat i recuperats.

Espigoladors és «una organització sense ànim de lucre que actua sobre tres reptes socials: desenvolupar un model reproduïble i transferible que impacti en la reducció del malbaratament alimentari, millorar l’accés a una alimentació adequada i generar noves oportunitats per a persones en risc d’exclusió social».

Espigoladors, en col·laboració amb la pagesia, dona una segona oportunitat a fruites i verdures que es consideren imperfectes i lletges segons els cànons estètics de la indústria alimentària. Ens sembla terrible que tones d’aliments quedin fora dels circuits comercials i es llencin només per la seva aparença física. Des de La Cuina qüestionem aquests cànons i gaudim de poder cuinar amb tota aquesta diversitat de formes i colors. 

Martina Manyà
Martina Manyà

El dia que els vam visitar, en tan sols un matí de feina vam recollir 1.300 quilos de carabasses que el pagès no recollia perquè estaven fora del calibre comercial, és a dir, eren carabasses amb un pes inferior als 900 grams o superior als 1.500 grams. Ens van explicar que el 95% de producte espigolat es canalitza a entitats socials i la resta el converteixen en cremes i compotes delicioses que comercialitzen amb la marca es-imperfect®.

Però si aquesta setmana destaquem la feina dels espigoladors és sobretot perquè ara mateix segueixen elaborant cremes i compotes per garantir el dret a una alimentació saludable a col·lectius en situació de vulnerabilitat durant la crisi de la COVID-19.

Com que avui hem concentrat les energies en la primavera i hem parlat del malbaratament –i també de l’aprofitament– d’aliments, compartim una de les receptes més apreciades i cuinades a La Cuina.
 

 

Elaboració:

Tritureu tots els ingredients i ja està. Amb morter o picadora, segons el temps, l’esforç, les ganes i els estris que tingueu. El resultat de la textura serà diferent segons la tècnica.

Com veieu, les quantitats no són gaire exactes. A La Cuina som molt d’«ullímetre o ull per cent». Acostumem a cuinar confiant en el nostre gust i la nostra intuïció, i també tenim accidents que de vegades es converteixen en una recepta favorita.

Podem afegir el pesto a coques, pizzes, torrades, pasta fresca, farcits, patates bullides o al forn... Ens encanta per acompanyar un peix o verdura al forn, i és ideal per sucar-hi verduretes crues. Proveu-ho amb el que us vingui de gust. A la primavera també el fem amb les anomenades plantes o flors invasores; potser en teniu alguna de comestible a la finestra o al balcó. Hackegeu i gaudiu. 

Tot i que les meves escultures contenen idees sobre processos de desenvolupament psicològic i emocional, de fet no són sinó exploracions físiques del pensament, el sentiment, la comunicació i la relació.
Karla Black