La Cuina ha estat sempre un espai de luxe, en part per la riquesa que ens han brindat els nostres convidats. Avui volem agrair a dos d’ells que hagin compartit amb nosaltres la seva visió de l’amor en relació amb la cuina i la seva cultura. Ells són Clayton Thomas-Müller, activista ecologista pels drets dels pobles indígenes del Canadà, que va venir a dinar amb nosaltres després de la seva participació al COP25 de Madrid, i Chuy Salas, delegat del Conservatorio de la Cultura Gastronómica Mexicana, que ens va presentar la seva tesi sobre barbacoes i masculinitats i el projecte de les cuineres tradicionals de Coahuila. Us deixem un vídeo meravellós d’aquest col·lectiu que es va fer en col·laboració amb la UOC per a la Setmana pel Dret a l’Alimentació i que vam presentar al nostre espai de La Cuina entrecreuant la saviesa i els coneixements culinaris de Mujeres Pa’lante, Dones del Casal de Gent Gran Mediterrània de la Barceloneta i Cocineras Tradicionales de Coahuila.

Llet de civada. Martina Manyà
     Llet de civada. Martina Manyà

En Chuy ens va explicar que a Mèxic l’amor es mesura per la quantitat d’escuma que conté una tassa de xocolata. Abans de servir-la, es passa unes quantes vegades entre dos gots o recipients; com més vegades es passa d’un a l’altre, més escuma s’hi genera. Hi ha una relació directa entre l’escuma i el temps que s’hi dedica. El temps i la dedicació s’associen amb l’amor que se sent cap a l’altra persona. En Clayton ens va explicar que, a la seva comunitat indígena del Canadà, es diu que l’ingredient més important d’una recepta és l’amor de les dones grans o àvies. Una de les moltes imposicions colonialistes implantades a la seva comunitat va ser el racionament, que va comportar la introducció de sucre blanc, farina refinada i altres aliments processats de la pitjor qualitat. Les dones convertien tots aquests ingredients en pastissos deliciosos, pastant-los amb molt d’amor. L’únic ingredient realment nutritiu d’aquells pastissos segueix sent l’amor que nodreix les ànimes; la resta dels ingredients han estat causa de diabetis i malalties cardiovasculars que abans de la colonització no patien. 

Ja fa uns quants dies que estem confinades, i hem reflexionat una mica. En aquests temps de crisi i emergència, sentim la necessitat de fer sorgir noves formes d’amor ja conegudes, però sovint poc valorades, invisibilitzades o menystingudes. Sembla que haurem d’atorgar un altre paper a l’amor i a la interdependència si volem que la vida arreli. Avui destaquem i citem Carmen Alcaraz, periodista feminista especialitzada en gastronomia, i li donem les gràcies també perquè en una de les nostres sessions de La Cuina ens va nodrir amb tot tipus de dades i informacions que feien visible el desprestigi cap a aquelles pràctiques que han cuidat i cuiden la vida. Aquesta ens sembla molt il·lustrativa: El 1950, en un article del diari ABC, un senyor hi va escriure: «La mujer no es buena cocinera, su cocina es de campo, de barrio, de pueblo; la del hombre es magistral, suntuaria, académica». Ens ve de gust compartir una recepta de llet vegetal, perquè el record del con-tacte amb la llet ens transporta de vegades a aquells primers moment de cali-desa en què una nova vida comença. Tal com un nadó s’agafa al pit, «se come, y al hacerlo, se hace el amor e, invirtiendo la relación, hacer el amor siempre tiene algo de ejercicio caníbal, porque la boca es un órgano vivo que se rige por su propia conciencia de avidez, de absorber, como una pulsión original de todo lo vivo para sobrevivir».*

*Paraules de la sociòloga Noëlle Châtelet, recollides per Vázquez Montalbán i citades per José Berasaluce a El engaño de la gastronomía española (Ediciones Trea, p. 67).

Llet de civada

Aquesta és una recepta molt fàcil, econòmica, senzilla i bàsica proposada per Anabela Moreira dos Santos i Sandra Pereira da Rocha (Portugal) que van compartir amb nosaltres al seminari Autogestió porca. Trobada de col·lectius queer autogestionats mentre dialogàvem amb complexitat, contradiccions i sentit crític sobre cuinar i menjar, posant al centre les eines i la reflexió sobre la vida dels éssers humans i no humans. 

 

Instruccions

La nit abans es pot deixar en remull el got amb els flocs de civada perquè s’estovin, però no és estrictament necessari. 

Batem la civada amb el dàtil i el litre d’aigua, ho barregem bé i hi afegim el pessic de sal.

Filtrem la barreja amb una gasa o drap de fil. Cal fer un nus al drap i anar-lo pressionant amb les mans perquè la llet vagi sortint i se separi de les restes de civada. Veureu que al final els flocs van deixant anar un líquid molt cremós i espès que donarà més cos a la llet. 
Podeu aprofitar les restes de civada per nodrir la vostra pell. Us podeu fer una mascareta o hidratar-vos les mans i el cos. De fet, hi ha moltes maneres d’aprofitar les restes; experimentar i compartir per a moltes és un gust. 

La llet de civada té moltes propietats; entre d’altres, afavorir la flora intestinal. És rica en vitamines del grup B, conté ferro, calci, fòsfor, magnesi, omega 6, coure i zinc. A més, conté oligoelements i avenina, un alcaloide calmant. Potser aquests dies mantenir la calma també ens ajuda a conviure i estimar. 

Tot i que les meves escultures contenen idees sobre processos de desenvolupament psicològic i emocional, de fet no són sinó exploracions físiques del pensament, el sentiment, la comunicació i la relació.
Karla Black