Biografies

Gastrònomes. La Cuina
 

Marina Monsonís és una artista visual que treballa amb processos híbrids i heterogenis de transformació social arrelats als territoris i en projectes col·lectius, comunitaris i pedagògics que relacionen les ciències de la mar, el disseny basat en el lloc, la gastronomia, el grafit, la geografia radical, l’etnografia i la memòria crítica, oral i gestual. Participa en projectes que connecten la cuina amb aspectes polítics, crítics, socials i transgeneracionals per crear debats i transmetre coneixements sobre les complexitats i els conflictes que habiten al km 0. Està interessada en la convivència d’espais radicals on les persones es constel·len a les investigacions, les tècniques, els sabers locals i globals, antics i emergents, mantenint-se en un generós i enriquidor ecosistema, en el qual, a taula, dominin el goig, l’intercanvi i l’harmonia.

Carmen Alcaraz del Blanco és gastrònoma. Humanista de formació; periodista, editora i professora d’ofici. Ha tocat tots els pals de la comunicació gastronòmica, encara que l’eix de la seva especialització és la dona en la història de paladar, un tema que, a més d’investigar, escriure i debatre, bolca en les seves classes i conferències.

Actualment és coordinadora editorial a RBA revistas, columnista a Bon Viveur i professora en diverses universitats, institucions i plataformes formatives i culturals, entre les quals destaquen The Foodie Studies i la Universidad de Cádiz, on és responsable de l’assignatura “Dona, història i gastronomia”, matèria pionera en l’escenari universitari espanyol. Anteriorment va treballar per a mitjans generalistes i/o especialitzats com El Mundo, El País Semanal, RAC1, RNE-Ràdio4, el suplement QuèFem? de La Vanguardia, Gastronosfera o 7Caníbales, entre d’altres. Ha fet d’assessora de patrimoni alimentari per a la Generalitat de Catalunya i ha format part d’agències de comunicació i grups de restauració.

És cofundadora del projecte Los Recetarios, així com del moviment #Gastrónomas. L’any passat, el Ministeri de Transició Ecològica va comptar amb ella en la jornada “Cap a una revolució del sistema alimentari”, a la Cimera de Clima organitzada per les Nacions Unides a Madrid. A les xarxes és @BonaVivant.

PORRA DE TARONJA

De la cuinera Charo Carmona d’Arte de Cozina (Antequera, Málaga). La porra és un tipus de gaspatxo dens que, com tots els gaspatxos (porres, ajoblancos, salmorejos catana, mazamorras, ardorias, pebres vermells, aguaíllos, etc.), es defineix al diccionari (DIEC) com “Sopa freda, crua, feta amb tomàquet, all, aigua, oli, vinagre, sal i molla de pa ben barrejat, a la qual s’afegeix ceba, cogombre i pebrot trinxat”. Associem el gaspatxo o la porra al tomàquet, però és un error.

Antigament no hi havia tomàquets a l’hivern, així que es feia ús d’altres aliments per donar sabor a l’humil senzillesa del pa, l’all i l’oli; és el cas de la taronja, que li aporta el punt d’acidesa o, com es deia antany, d’agràs.

La difusió d’aquestes sopes fredes o gaspatxos ha estat tan fecunda que avui dia és normal veure a la carta dels restaurants gaspatxos cognomenats de meló, de cireres, de remolatxa, de pomes, d’alvocat... però no s’ha d’oblidar que els gaspatxos, com aquesta porra, van sorgir de la necessitat i van ser humiliats durant segles, com ens recorda el refrany popular: “Entre poble i populatxo hi ha la mateixa diferència que entre el pernil i el gaspatxo”. Text del llibre La cocina malagueña de Fernando Rueda.

Elaboració

Temps necessari: 35 minuts, 5 d’elaboració.

  • Posar el pa en remull al suc de taronja durant uns 30 minuts.
  • Posar-ho a la batedora i incorporar-hi l’all, l’oli i la sal; triturar-ho fins a aconseguir la textura adient.
  • Es pot decorar amb pell de taronja, un raig d’oli, julivert, olives, etc

Material complementari

Bibliografia

Food, feminisms, rhetorics. Melissa A.Goldthwaite. Southern Illinois University Press, 2017.

Feeding the Family: The Social Organization of Caring as Gendered Work. Marjorie L. DeVault. University of Chicago Press, 1994.

Through the Kitchen Window: Women Writers Explore the Intimate Meanings of Food and Cooking. Arlene Voski Avakian. University of Chicago Press, 1998.

Cuines de Barcelona. El laboratori domèstic de la ciutat moderna (1859-1976). Isabel Segura. Editorial Comanegra. Barcelona, 2018.

Kitchen Culture in America Popular Representations of Food, Gender, and Race. Sherrie A. Iness. University of Pennsylvania Press, 2000.

The Milk of Almonds: Italian American Women Writers on Food and Culture. Ed. Louise DeSalvo i Edvige Giunta. The Feminist Press at The City University of New York, 2002.

El arte de comer. M.F.K. Fisher. Editorial Debate, 2015.

Damas guisan y ganan. Vida privada, cocina pública y 137 recetas de 50 profesionales de las cocinas de España. Carmen Casas. Editorial Granica, Barcelona, 1986.

Carmencita o la buena cocinera, Eladia Martorell.

Amb la col·laboració de

Barcelona Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible-filles
Quan treballo, no penso en l’art. Miro de pensar en la vida.
Jean-Michel Basquiat