Ruralisme o barbàrie Ungüent de pericó

Biografies

Marina Monsonís és una artista visual que treballa amb processos híbrids i heterogenis de transformació social arrelats als territoris i en projectes col·lectius, comunitaris i pedagògics que relacionen les ciències de la mar, el disseny basat en el lloc, la gastronomia, el grafit, la geografia radical, l’etnografia i la memòria crítica, oral i gestual. Participa en projectes que connecten la cuina amb aspectes polítics, crítics, socials i transgeneracionals per crear debats i transmetre coneixements sobre les complexitats i els conflictes que habiten al quilòmetre 0. Està interessada en la convivència d’espais radicals on les persones es constel·len a les investigacions, les tècniques, i els sabers locals i globals, antics i emergents, mantenint-se en un generós i enriquidor ecosistema, en el qual, a taula, dominin el goig, l’intercanvi i l’harmonia.

Vanesa Freixa és llicenciada en Belles Arts. Va ser directora de l’Escola de Pastores i Pastors de Catalunya durant vuit anys i, des del 2006, és sòcia fundadora i impulsora del projecte Obrador Xisqueta, que treballa la dinamització local i l’activació del pastoralisme a través de la llana i l’artesania. El focus del seu treball sempre ha estat generar pensament crític al voltant de la ruralitat i impulsar l’aprofitament dels recursos del territori amb l’objectiu d’empoderar les poblacions locals. Des de fa tres anys també es dedica a la il·lustració i la creació de documentals. Viu a 1.400 metres d’altura i té un petit ramat de 10 ovelles.

 

Aquesta és una recepta de l’artesana Anna Salvat, que viu a Farrera, un poblet del Pallars Sobirà. Fa elaboracions amb productes naturals per millorar la salut, la pell i el nostre entorn. La cultura mil·lenària de les plantes transmet un món molt ric i carregat de saviesa en el qual trobem solucions per a tot.

Per tal de mantenir vius aquests coneixements, l’Anna imparteix cursos pràctics dels usos de les plantes. Si esteu interessats a assistir-hi, us podeu posar en contacte amb ella per correu electrònic: ans [dot] juberri [at] gmail [dot] com.

La lanolina és el greix que secreten les glàndules sebàcies de les ovelles i que embolcalla cada fibra de llana del velló d’una ovella. Aquest greix fa que la seva llana sigui impermeable i que, d’aquesta manera, quan plou no es mullin, i, alhora, fa de segona pell protectora.

Elaboració

Al bany maria desfem la lanolina amb la cera d’abelles. Mentrestant, escalfem una mica l’oli de pericó. Un cop tinguem la lanolina i la cera desfetes, afegim a poc a poc l’oli de pericó i ho barregem tot fins a aconseguir una textura homogènia. Prenem la mescla i la posem dins un pot per deixar-la refredar. Un cop freda, ja tenim l’ungüent preparat per poder-lo utilitzar en cas que ens fem una ferida, una cremada o un cop. Les propietats de l’ungüent són hipoal·lergògenes, bactericides i cicatritzants.

Bibliografia

Articles de Vanesa Freixa publicats a La Conca51

La vida pastoral al Pallars. Ramon Violant i Simorra. Edició d’Ignasi Ros i Fontana. Garsineu Edicions. 2001.

La noia de les ovelles pigallades. Anna Plana, una pastora a contracorrent als cims del Pirineu. Laura Gordó. Editorial Cossetània. 2019.

Puerca Tierra. John Berger. Ediciones Alfaguara. 2008.

Com a la llosa, res. Les transformacions alimentàries al Pallars Sobirà i a l’Alt Urgell. Elena Espeitx, Juanjo Cáceres i Toni Massanés. Temes d’Etnologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. 2001.

Estivage. Leah Bosquet. Husson Éditeur. 2009.

Mil anys pels camins de l’herba. El llegat d’un món que s’acaba. Ferran Miralles. Editorial Efadós. 2005.

Un tributo a la tierra. Joe Sacco. Reservoir Books. 2020.

Dones al marge. Bruixes i altres històries d’estigma i oblit. Ivet Eroles Palacios. Editorial Fonoll. 2020.

Publicacions descarregables:

Amb la col·laboració de