La cuina
Foto: Lili Marsans

Durant uns mesos, La Cuina la vam batejar com una cuina sense cuina. La Cuina no era una cuina, vam començar de zero, no hi havia res a l’espai. Abans de la primera sessió vam comprar alguns estris en botigues de segona mà del barri i en vam portar de casa d’altres per compartir.

A les primeres sessions tot es va cuinar en fred i amb uns mínims estris. Poc després vam decidir comprar una liquadora i una batedora de got. Les podríem haver reciclat i/o reparat participant en una restart party o demanar-les prestada a algún veí per mitjà de Lendi, però sempre hem d’assumir i conviure amb algun grau de contradicció. També vam decidir comprar un morter artesà de l’Empordà de ceràmica tradicional i, més endavant el Guillem, que forma part del grup de La Cuina, ens va regalar una batedora que li sobrava de casa. Els primers dies, entrar a La Cuina i beure’ns un suc de fruita i verdura de temporada ens donava la vida!

A poc a poc, amb la constància i la il·lusió que empenyen els petits grans canvis, vam aconseguir un frigorífic. Vam decidir limitar les compres, reciclar i reutilitzar al màxim possible, i comprar només el que fos més imprescindible als petits comerços del barri. Per això vam penjar un full amb el llistat de tot el que necessitàvem, així tothom el podia consultar i portar de casa el que l’hi sobrés. Encara que fóssim conscients que, per cuinar, només amb les mans en tindríem suficient, vam plantejar fer algun taller de talls de pedra de sílex tal com feien a la prehistòria (les pedres de sílex poden afilar-se per tallar molt fi), però tenim sempre tantes idees i som tantes que moltes queden en intencions i les ajornem per poder avançar amb altres iniciatives. Vam parlar de fer sopa de pedres, tècnica també prehistòrica; de demanar prestada la cuina solar de la Fàbrica del Sol de la Barceloneta; vam fantasiejar amb la idea de construir un viver de cucs, la proteïna del futur, una màquina d’espirulina i un forn solar en un test d’un arbre del pati de davant de l’espai de La Cuina.

La cuina
Foto: Lili Marsans

Més endavant vam decidir fer els nostres propis bols i tasses de ceràmica. La Mariona, que forma part del grup des de l’inici, ens va fer un taller de ceràmica. Totes amb les mans a la massa, fent xurros de fang i decorant les nostres pròpies creacions, vam aconseguir coure-les al forn de l’Escola Massana, on la Mariona estudia art i disseny.

Quan ja teníem una bona quantitat de parament a La Cuina, el Martí, que també forma part del grup de La Cuina, ens va explicar que la seva mare, il·lustradora, feia gyotakus i vam decidir fer unes estovalles col·lectives.

El gyotaku és una tècnica japonesa d’estampació amb peixos impregnats amb tinta. Vam acordar anar al mercat i demanar peixos de descart o peixos que estiguessin a punt de fer-se malbé o de llençar-se. Va costar molt aconseguir-los perquè les peixateries no admeten mai que el peix que tenen no està en bon estat, fresc, fresc. De peixos descartats només en vam poder aconseguir a través de contactes i relacions elaborades a llarg termini, és a dir, de confiança. Finalment, vam comprar a bon preu algunes peces que les peixateries no havien aconseguit vendre als clients.

Vam demanar que cada persona portés un drap de cotó blanc, un mocador, un davantal, un tros de tela, qualsevol tela que no utilitzés. Amb aquestes peces ressuscitades i estampades amb peixos vam fer unes estovalles col·lectives que vam cosir amb l’ajut de les cantaires del Casal de Gent Gran de la Barceloneta en una sessió de goig comunal dedicada a cosir i a cantar.


El col·lectiu Makea tu vida recorda d’aquesta manera l’experiència: Taller “La Cuina en construcció

Del 8 al 12 de juliol del 2019 vam estar treballant al MACBA per projectar i construir de manera col·lectiva els equipaments bàsics per al projecte de La Cuina.

Com a matèria primera del taller vam tenir diferents materials recuperats de la deixalleria de Montcada i Reixac, com ara estructures metàl·liques, taulons de fusta de diferents embalatges, recipients plàstics i estructures de contenidors IBC de 1.000 litres.

També vam comptar amb un grup de participants format per persones que pertanyen a la comunitat generada al voltant del projecte de La Cuina, així com estudiants d’escoles de disseny i arquitectura de Barcelona.

Durant les diferents sessions, vam treballar les diverses fases de projecció, l’estudi de les necessitats i les possibilitats constructives que ens oferien els materials recuperats.

Com a resultats objectuals del taller vam generar una família de mòduls mòbils realitzats a partir dels dipòsits IBC, que permeten la reconfiguració de l’espai i s’adapten a les múltiples situacions d’ús que ocorren a l’espai de La Cuina. La principal activitat de La Cuina és reflexionar sobre les nostres maneres d’habitar, a través de la cuina, i de compartir, però també aquesta família de mòduls s’adapta molt bé a un cert tipus de presentacions, treballs o tallers col·lectius.

La cuina
La cuina
La cuina
La cuina
La cuina
La cuina
La cuina
La cuina

ESQUEIXADA DE GUÀRDIES CIVILS

Les esqueixades es fan habitualment amb bacallà, però aquest peix està en perill d’extinció, així que vam decidir substituir-lo per un altre peix sec, salat, econòmic i de proximitat, les arengades.

A les arengades antigament se les anomenava guàrdies civils perquè es venien tal com anaven aquests, en parelles.

L’esqueixada d’arengada va ser una de les primeres receptes que vam fer recuperant la forma de pelar-les amb la tècnica de la porta, que consisteix a embolicar-la bé en paper de diari com si fos un entrepà, s’introdueix en el marc d’una porta i aquesta es tanca. La pressió fa que, quan es desembolica, la pell surti amb molta facilitat.

Ja des de bon principi, jugar amb els productes de proximitat, amb la tradició i hackejar ingredients que no tenen sentit en l’aquí i en l’ara va ser prioritari. L’arengada, per a moltes persones, és sinònim de fam, de pobresa i de postguerra; per a nosaltres va ser un plaer recuperar-la.

Quan treballo, no penso en l’art. Miro de pensar en la vida.
Jean-Michel Basquiat