Música d’acció Acció a fi de mes
- Pere Lluís Pla Boixó.De l’Ecorapper-Plaboixó. Des de “l’Última-Performance” (1996) fins a les sigles del MEC = “Moviment-Eco-Concentròleg”. 2020, 20'.
- Jordi Mitjà. Artificial. 1996, 4'.
- Pedro F. Bericat. Psicopompo Pontificex. 1991, 20'.
- Quim Tarrida. Em sap molt greu. 1996.
- Oscar Abril Ascaso. Low-Tech Music No. 5 (peça de plàstic de polietilè alveolar). 1995, 30'.
ARTefACTe és un laboratori performatiu de nova institucionalitat cultural desenvolupat a partir del foment de les pràctiques performàtiques i els estudis de la performativitat. Entre els seus objectius, ARTefACTe organitza una trobada anual en cooperació amb l’ecosistema metropolità de les arts visuals de Barcelona.
MÚSICA D’ACCIÓ? Entre el setembre i l’octubre del 2020, ARTefACTe coordina un programa pilot del seu projecte ARTefACTe0 a l’entorn de la música d’acció. MÚSICA D’ACCIÓ? és un programa d’activitats, d’articulació cooperativa i escala metropolitana que recupera, reivindica i actualitza el concepte de música d’acció, i hi reflexiona, com a espai d’osmosi entre el gest i el so. ARTefACTe és una iniciativa de Club9 i Trànsit Projectes.
PRESENTACIÓ ARTISTES
MICRO-BIOGRAFIA Plaboixó = L’EPÍTOM-DECONSTRUCTIVA... o sa SINTETOSOFIA.
L’1-11-1954 = Halloween --- 1978 = Primera performance --- 1984 = llicenciat en Belles Arts --- Dels 30 als 37 = No llegida Tesi-doctoral = “TEORIA GENERAL de l’ART” --- 1990 = Exposició “EPITOMANIOSI” = (són els 12 diagrames de l’exposició ACCIÓ) --- 1996 = Última performance --- Dels 40 als 45 = Pseudo-didàctica-secundària --- Dels 45 al 55 = Producció de la web plaboixo.com --- El 2011 = 15M plaça Catalunya = Ecoactivisme = 2018 = Plaboixo.blogspot.com + Youtube i Facebook = L’ecopersona = Ecopolític-art pel Canvi-Climàtic-Civilitzador (ccc) --- 2019 = Batalles de galls al Youtube --- 2020 = Canal del Youtube el ABUELO ECORAPPER = Ètica/Filosòfica-micro-mecenatge = Bcn 2020 Salut i Ecocràcia! Crowdfunding: Pere-Lluís Pla Boixó Núm. compte: ES6214910001263000123578
Jordi Mitjà. Figueres, 1970.
Darrerament, els meus processos de treball s’han decantat progressivament cap a l’ús de llenguatges formals, per tal d’explorar materials diversos, tècniques, espais, oficis o situacions, que descodifico i adapto en pro d’interessos sempre mòbils. Transformar els usos, ampliar els horitzons i canviar els punts de vista és una constant d’aquests processos. Per fer-ho, incorporo tota una bateria de conductes i sistemes que anomeno “dislèxiques”. Són estratègies il·limitades d’improvisació en les respostes, amb derives que obren vies, com en una mena de flux constant.
Pedro F. Bericat. Saragossa, 1955.
La societat de masses tan sols vol algun passatemps. El perceptor com a vident/testimoni del procés repressiu cultural.
La felicitat consisteix en una contemplació. (Condemna a la felicitat). El món com a recreació de la ignorància.
Involució/Evolució/Revolució/Devolució AOUM.
Quim Tarrida. Barcelona, 1967.
Artista multidisciplinari d’estètica neopop, però també amb un pes específic del llegat de l’art conceptual. S’inicià al camp del dibuix i del còmic a la dècada dels vuitanta, quan va crear el seu propi univers (Món Subcutani). Al marge de la producció artística més vinculada al món de la performance, la música contemporània i l’art sonor, realitza obra fotogràfica, videogràfica, pictòrica i escultòrica en la qual, fascinat per la joguina, tot allò orgànic i el còmic, estableix vincles amb l’univers de la infància perduda. Paral·lelament ha desenvolupat la seva carrera professional com a director creatiu i d’art en agències de publicitat, estudis de disseny i comunicació interactiva. A dia d’avui col·labora amb l’actriu i directora Agnès Mateus en les obres de teatre Hostiando a M i Rebota rebota y en tu cara explota com a codirector, creador i realitzador dels materials audiovisuals.
Oscar Abril Ascaso. Barcelona 1966
És activista cultural, artista, curador d’exposicions i productor cultural. Com a artista sempre ha estat vinculat a les pràctiques performàtiques i als estudis de la performativitat, bé sigui des de l’art d’acció, la investigació sonora o la música pop. Durant la dècada dels noranta de segle passat, va definir el seu treball d’art sonor amb la marca oaa soundworks. A oaa soundworks convergeixen la música d’acció, el registre de paisatges sonors i els experiments didàctics. oaa soundworks treballa amb tres línies d’actuació paral·leles, que reben el nom de RMS (Ready-Made Sounds), LTM (Low-Tech Music) i MRP (Metareference Projects), totes elles estratègies diferents d’aproximació als fenòmens sonors però que comparteixen una política pràctica i participativa d’instrumentalització d’algunes de les herències històriques de l’art sonor del segle XX.
Programa
Ampliació del programa “Acció a fi de mes” del 26 de setembre de 2020.
Pere Lluís Pla Boixó.De l’Ecorapper-Plaboixó. Des de “l’Última-Performance” (1996) fins a les sigles del MEC = “Moviment-Eco-Concentròleg”. 2020, 20'.
El MACBA fa un requeriment per reviure el gènere performàtic CANÇÓ-PERFORMANCE === Fa servir justament la titulada no-retòricament = “L'última performance” (10-11-1996) ==== Que enllaço amb el MEC-MEC
=== La lletra expressa desafecció envers la performance = tant = com renúncia/denúncia envers un esperit romàntic individualista evasiu! === Tot el contrari del MEC-MEC = centre del pèndol igualtat/llibertat equilibrat! === Moviment-Ecopolític = política-ficció = Avanguardista-Ecopolític-art! === Ecorapejar alçant el Caduceu o pancartes de manifestació! === Exaltació de l’Ecoactivisme-Heroic! === Desinhibit-sublimador-sublim-proactiu-simulacre masoquista = lul·lià i productiu = no-frívol transmutador de les coses negatives en positives! === Híper-democràtica = qualitat de vida alter-sistèmica i decreixentista! === Societat del multi-coneixement sintetosòfic! === Causa de força major = desert-climàtic a l’horitzó = Canvi-Climàtic Civilitzador (ccc)!
Món il·lusori! = però l’il·lusori fa il·lusió!
Arne-Naess-Ecosofia = realització personal ecopolítica! === L’Esloterdijk de les antropotècniques = l’ECOCONCENTRÒLEG! === Espinoziana-leibniziana i kantiana no-superstició! === Consciència-Còsmica === Auto-hipnosi del que és genèric i particular alhora! === Mirar la Fam-del-Món sense pestanyejar! === No refugiar-se en el que és social per vendre = però vendre Ecofilosofia i Ecoart per l’Escalfament-Global que ho canvia tot frenar!
Apart del MEC-MEC = entre altres sigles hi ha = les de l’HITEREP = Hipnòtic-Trànsit Ecorap-Ritme-Ecomoviment-Pacifista + les sigles del FEMAYELLI = de la Fam-Externa-del-Món-Alimentada-en el-Yangyin-de-l’Equilibri-Llibertat/Igualtat.
Jordi Mitjà. Artificial. 1996, 4'.
Quan l’accés a les noves tecnologies prolifera i comença la democratització de la música, Jordi Mitjà juga amb certs elements de l’amateurisme per fer una paròdia de l’experimentació sonora. Des de l’interior de la seva boca, l’artista fa un viatge als anys noranta, a la música electrònica i a la llaminadura estrella de l’època, els Peta Zetas, per abordar la dimensió sonora de manera física, quasi escatològica. Es va enregistrar la primera versió en vídeo per rememorar una performance realitzada al festival de música d’acció de Vic III Low Tech Music Session el 1996.
Pedro F. Bericat. Psicopompo Pontificex. 1991, 20'.
Extensió sonora produïda pel desplaçament vibracional.
Pontificex (el que travessa a l’altre costat mitjançant l’eternitat mòbil).
Vibració que surt de l’úter/ou (BERAMAN/sortit d’un ou).
Rumb-Rombe cònic del Psicopomp (guia-xaman).
Quim Tarrida. Em sap molt greu, 1996, 10'.
“Cantaré jo també quan tingui la seva edat, si és que arribo a tenir-la? No. (Pausa.) He cantat mai? No.”
L’última cinta de Krapp (1958), Samuel Beckett.
La peça Em sap molt greu correspon a una de les sèries d’accions sonores o música d’acció que Quim Tarrida va presentar l’11 de juliol de 1996 a la 3a Low-Tech Music Session (festival de música d’acció), dins les jornades “VicHció” de la Quam’96 al Casino de Vic. Per a aquesta ocasió, Quim Tarrida va publicar un mini llibret amb la partitura, en una edició de 25 exemplars.
Oscar Abril Ascaso. Low-Tech Music No. 5 (peça de plàstic de polietilè alveolar). 1995, 30'.
“El plàstic de polietilè alveolar és el plàstic amb bombolles que s’utilitza per preservar els objectes embalats dels cops. No és estrany, quan hom té un d’aquests plàstics entre les mans, entretenir-se rebentant algunes bombolles. La peça consisteix a rebentar totes les bombolles d’un plàstic de polietilè alveolar de metre per metre. Cada vegada que executo aquesta peça, la reacció del públic és molt semblant. En començar l’execució, el públic riu. Al cap de deu minuts, ja no somriu. Quan n’han passat quinze, alguns sectors de l’audiència m’increpen de manera esporàdica per burlar-se’n. Després de vint minuts, gran part del públic abandona la sala. A Madrid, arribant ja al final de la peça després de quaranta minuts d’execució, dues espectadores, a peu d’escenari, em van arrencar el plàstic d’entre les mans, fet que tot d’una va donar per acabada la peça. Curiosament, és el mateix que li va passar a Carles Santos, el 1970, quan va anar a Madrid a interpretar una peça de Steve Reich i el concert es va donar per acabat quan un espectador es va aixecar i li va tancar la tapa del piano. Sembla evident que no hem avançat gaire des de llavors. Paradoxalment, al meu parer, la dilatada durada de la peça, lluny de constituir un obstacle, és un pont que estableixo amb el públic. Si depengués de mi, amb rebentar una sola bombolla n’hi hauria prou.”
*Atesa la situació actual, i per tal de dur un registre d'assistència, cal que en totes les inscripcions hi consti el nom i el correu electrònic de la persona participant.
Si tens cap dubte, ens pots contactar a través de macba [at] macba [dot] cat o per telèfon al 93 481 33 68.
