Una sessió protagonitzada per l’acció poètica i l’atzar Acció a fi de mes

Denys Blacker. Infiltracions, 2020 (30’)
Les formes de comunicar no sempre són evidents o clares. Ens entenem tot i les paraules. Infiltracions proposa una conversa amb el públic que revela les capes d’enteniment més intuïtives i viscerals. El coneixement intersensual i vinculat deixa de banda la comunicació lògica per endinsar-se en formes menys conscients del saber. L’artista acciona una instal·lació d’objectes esculturals en relació amb una sèrie de propostes acordades prèviament amb el públic d’una manera que desafia l’autoria de l’obra. La responsabilitat sobre el sentit i la interpretació de l’obra recau entre totes les persones presents.
Infiltracions qüestiona estructures de poder i coneixement que habitualment s’instal·len en les pràctiques crítiques i teòriques de l’art, i proposa un procés orgànic que atribueix llibertat a cada persona a fi de crear continguts i descobrir significats.

Bartolomé Ferrando. Sintaxis, 1996/2020 (12’), i Crits, 2002/2020 (5’)
Sintaxis és una peça basada en l’encreuament simultani de dos o tres discursos abstractes. La interpretació que farà està basada en l’encavalcament de dos discursos: el primer d’ells estarà pregravat i s’emetrà al televisor situat sobre el meu cap. El segon discurs serà una lectura oberta i en directe d’un text proper al primer, però amb diferències marcades. Tots dos discursos s’entrellaçaran entre si i donaran lloc a una amalgama de sentits produïts per l’encreuament d’unes quantes paraules. El teixit produït entre els dos discursos exposarà un cert sentit pròxim a l’absurd, però només en part, ja que, a més, mostrarà insinuacions de sentit que el receptor de la peça haurà de construir i completar mentalment. Així doncs, Sintaxis és una peça propera al happening, on la participació mental d’una altra persona és necessària en aquesta amalgama entre el sentit i l’absurd. L’humor treu el cap per tot arreu.

Crits és una peça basada en l’escriptura gestual. Un reguitzell de sonoritats que tenen el seu punt de partida en la pintura-escriptura. Vaig dibuixar línies superposades, sense cap mena de sentit, però que intentaven ser el reflex de l’essència de la gestualitat de la meva pròpia escriptura, i donar forma, així, a una partitura de traços. Per a la seva interpretació, recorro d’esquerra a dreta aquesta partitura de línies, seguint la forma que aquestes han adoptat, i genero un discurs trencat, plural, sonor, primitiu i absent de sentit lingüístic, però carregat de sentit. Un discurs aleatori que comprèn des del crit fins al murmuri, el frec, la insinuació, el plor, el mandat o la carícia sonora. La línia gestual parla amb múltiples veus, però el que més m’interessa és el fet de furgar en el primitivisme de la parla, generant sons i sorolls que mai abans havia emès, descobrint potser un cert prellenguatge no codificat que manté la seva musicalitat i, paradoxalment, el seu sentit.

Xavier Theros. Accidents polipoètics, 2020 (40’)
Accidents Polipoètics va ser un duet de polipoesia que va estar en actiu entre el 1991 i el 2017, quan va morir un dels dos integrants, Rafael Metlikovez. En aquells anys van fer recitals per Catalunya, Espanya, Itàlia, França, Alemanya, Portugal, els Estats Units, Colòmbia i Mèxic, així com al Centre Georges Pompidou de París o al Bowery Poets Club de Nova York. Van estrenar cinc conferències-escèniques als teatres Malic, Sala Becket, Tantarantana, Mercat de les Flors i Espai Brossa-La Seca; i van publicar diversos llibres de poesia, alguns dels quals van ser traduïts a l’alemany, el portuguès, el grec o l’anglès. El 1997 van obtenir un Aplaudiment als Premis Sebastià Guasch i el 2007 van ser guanyadors de l’Slam Poetry al teatre Palladium de Roma. Van col·laborar en textos per a La Fura dels Baus, Sol Picó, Carles Santos, Pascal Comelade o Frank T; i van compartir escenari amb poetes com Josep Palau i Fabre, Enric Casasses, John Giorno, Jesús Lizano, Jean Jacques Lebel o Joan Brossa, qui va dir d’ells que feien “poesia de festa major”. En aquesta ocasió sentirem els seus poemes clàssics, recitats ara a una sola veu.

BIOGRAFIES

DENYS BLACKER (Londres, 1961)
Artista visual transdisciplinària que posa en relació performance, dibuix, escultura i vídeo. Des del 1987 viu i treballa a Catalunya. És membre dels grups internacionals de performance Wolf in the Winter i Ocells al Cap, i una de les fundadores del projecte ELAA (European Live Art Archive). És fundadora del col·lectiu d’artistes d’acció Corpologia i de la revista homònima. Des de l’any 2002 dirigeix Gresol, una associació cultural sense ànim de lucre. Ha organitzat més de vint festivals i trobades internacionals de performance. Cal destacar la trobada internacional FEM, un festival anual centrat en obres d’acció realitzades per dones, que ha arribat a la 16a edició. És màster en Belles Arts per la Chelsea School of Art (Londres, Anglaterra) i doctorada a la Universitat de Northumbria (Newcastle, Anglaterra) amb la seva recerca d’interconnexió, sincronia i consciència en les pràctiques de performance improvisada.  Col·labora amb el Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison (Barcelona), on coordina el programa “Cara a Cara”: cicles de performance, entrevistes i residències per promocionar l’obra de dones artistes. També col·labora amb altres organitzacions per programar esdeveniments de performance, com ara el Cicle d’Art el Bòlit (Centre d’Art Contemporani de Girona) i FLARE (Forum for Live Art Research and Education) a la Universitat de Northumbria (Anglaterra). Actualment ha posat en marxa SYNC, un projecte editorial de monogràfics sobre artistes de performance. 

BARTOLOMÉ FERRANDO (València, 1951)
Performer i poeta visual. Professor titular de performance i art intermèdia a la Facultat de Belles Arts de València. Coordina la revista Texto Poético. Com a performer participa en festivals i trobades per Europa, el Canadà, Mèxic, els Estats Units,l’Equador, República Dominicana, Argentina, Xile, Veneçuela, el Japó, Corea, Singapur, Vietnam i Israel. Exposa la seva poesia visual i concreta en diverses ciutats d’Espanya, Itàlia i França. Forma part dels grups Flatus Vocis Trío, Taller de Música Mundana, Rojo, SIC, JOP, Dosentredos i Trio Poesia Acció, dedicats al desenvolupament de pràctiques creatives situades a mig camí entre la música, la poesia i l’art d’acció. És redactor a les revistes Doc(k)s, Inter, Boca de incendio i Texturas. A més de Texto Poético, ha publicat els llibres de poesia Trazos, Propuestas poéticas, Jocs, LatidosValencia, En la frontera de la voz, Nudos de viento, Soledad magnética i In-significancias poéticas, i els assajos Hacia una poesía del hacer; El arte intermedia; La mirada móvil; El arte de la performance, elementos de creación; Arte y cotidianeidad: hacia la transformación de la vida en arte i De la poesía visual al arte de acción. També ha fet diverses gravacions en MC, LP i CD, i vídeos i DVD de performance. La revista francesa Doc(k)s li va dedicar el número 25/26/27/28 4ème sèrie.

XAVIER THEROS (Barcelona, 1963) 
Fa 45 anys que fa recitals de poesia. Amb Xavier Sabater va fundar el primer grup de polipoesia a Catalunya: Poliphonetica Dinámica. I amb Rafael Metlikovez va crear Accidents Polipoètics. Durant molts anys ha estat col·laborador i cronista de Barcelona al Diari de Barcelona, El País i l’ARA, així com en diversos programes de ràdio i televisió. Ha estat autor d’assajos, com Burla, escarnio y otras diversiones, sobre l’humor a l’edat mitjana, i de llibres de crònica urbana, com Barcelona a cau d’orella, Diumenges a Barcelona, Vida i miracles de la plaça Reial o La Sisena Flota a Barcelona, amb el qual va guanyar el premi Huertas Clavería de Periodisme 2010. També ha publicat la novel·la La fada negra, per la qual va rebre el premi Josep Pla de narrativa l’any 2017.