“Jo entenc que la pràctica de l’art la fas i et fa”, explicava Fina Miralles l’any 2020 en una entrevista arran de la seva exposició al MACBA. “La relació amb les matèries naturals té aquesta cosa primitiva, primigènia, nostra, d’éssers vius en relació amb l’espai on vivim. Això és tan ancestral que el món modern ho ha oblidat.” Referint-se a les seves obres primerenques i a la sèrie Translacions, explica: “Els que van posant etiquetes llegeixen com poden. El land art i les coses que jo he fet no tenen res a veure. El land art fa servir la naturalesa com la tela d’un quadre: enlloc de pintar, ho posen a la naturalesa. En els meus treballs hi ha una altra història. [...] No es tracta de fer servir la naturalesa com a suport, hi ha alguna cosa més. Es tracta de moure-la de context per mostrar que està fora de lloc, és així com es veu quin és el seu lloc natural. Herba flotant al mar, per exemple, al mar no flota l’herba! Cada element té una relació, una concordança amb el lloc on està i amb tot el que l’envolta, i això és fantàstic. Tot té a veure amb tot! Res és casual, la vida no deixa res a l’atzar.”

OBRES A LA COL·LECCIÓ DE FINA MIRALLES

DESCOBREIX L'EXPOSICIÓ