Cinema llegit La mítica pel·lícula d’Isidoro Valcárcel Medina
Oblida’t de totes les convencions del cinema. Quan als Encuentros de Pamplona de 1972, Isidoro Valcárcel Medina va presentar La celosía, va dir a la premsa: “El 1957 Alain Robbe-Grillet va publicar La celosía. El 1972 Isidoro Valcárcel l’ha portat al cinema”. Exponent d’aquells anys d’avantguarda i risc, havia agafat el llibre d’aquest novel·lista francès i l’havia traspassat a la pantalla, literalment. I és que l’única escena del film són fragments mecanografiats de la novel·la que van avançant lentament. Si bé els fragments són en francès i en castellà, les veus que els llegeixen sumen diferents llengües. Valcárcel sobreposa múltiples veus fins que resulten inintel·ligibles dissociant alhora el que s’escolta i el que es llegeix. Emula així el contingut del llibre de Robbe-Grillet, La jalousie, títol que, en francès, manté la polisèmia entre la paraula “gelosia” referida a l’enveja i a l’enreixat de llistons situat en una obertura que permet veure sense ser vist. El llibre trenca totes les convencions de la novel·la presentant un marit obsessivament gelós que és incapaç de distingir els fets reals, dels fets imaginats per la seva ment. Valcárcel construeix un exercici de dissociació fílmica que experimenta sobra la durada del pla. Tota la potència experimental d’un dels artistes referents de l’art conceptual espanyol a escena. Pots veure l’obra a l’exposició de Col·lecció.
