L’inconscient, font de vida Els Tàpies del MACBA (4)
Antoni Tàpies va accedir al món de l’art arran d’una malaltia pulmonar que, l’any 1942, i amb 19 anys, el va tenir mesos al llit. Si bé ja practicava, de forma autodidacta, el dibuix i la pintura, va ser llavors quan s’hi va abocar. L’any 1944, amb 21 anys i ja recuperat, va començar els estudis de dret, que va abandonar per dedicar-se plenament a la pintura. A finals de la dècada dels quaranta ja va començar a exposar les seves obres, de marcada personalitat, i conjuntament amb Joan Ponç, Joan Brossa, Modest Cuixart, Joan-Josep Tharrats i Arnau Puig, va fundar el grup d’avantguarda i la revista Dau al Set (1948). Li interessava el surrealisme, la psicoanàlisi i la ciència, iniciant relacions que haurien de ser fonamentals, com la de Joan Miró. “Lluny dels procediments descriptius dels artistes surrealistes, sentia la necessitat d’aprofundir en les coses i d’endinsar-me en aquest inconscient col·lectiu, no gens malaltís i, ben al contrari, font de vida”, recordava l’any 2002 en una entrevista. Si bé la pintura d’aquests anys mostrava la influència de Miró i Klee, aviat va incorporar la temàtica màgica, les geometries i els estudis de color que el van portar a la pintura matèrica.
