Gustave Courbet va pintar L’Atelier du Peintre al 1855, un quadre en què es va retratar al seu estudi envoltat d’amics, com Baudelaire, però també d’enemics i de representants de diferents moviments socials. Una al·legoria sobre l’espai públic i sobre el debat entre l’autonomia i el compromís polític de l’artista que Alice Creischer va revisitar 150 anys més tard. Amb el pseudònim d’Alice Ohneland (Alícia Sense País), va recuperar aquesta obra com a paradigma històric de tots els debats sobre art i política sorgits durant els anys noranta. Realitzada sobre material transparent, l’artista deixa línies sense pintar que, amb l’ajut d’un projector, creen imatges de llum a la paret com un inframón d’ombres xineses.

El taller de la pintora. Al·legoria real que determina una fase de set anys de la meva vida artística a la República de Berlín
El taller de la pintora. Al·legoria real que determina una fase de set anys de la meva vida artística a la República de Berlín
El taller de la pintora. Al·legoria real que determina una fase de set anys de la meva vida artística a la República de Berlín

OBRES DE ALICE CREISCHER A LA COL·LECCIÓ

DESCOBREIX L'EXPOSICIÓ

Se suposa que els objectes tenen el caràcter objectiu dels productes industrials. No pretenen representar res més que allò que són. La categorització prèvia de les arts ja no existeix.
Charlotte Posenenske