El taller de la pintora. Al·legoria real que determina una fase de set anys de la meva vida artística a la República de Berlín

Gustave Courbet va pintar L’Atelier du Peintre al 1855, un quadre en què es va retratar al seu estudi envoltat d’amics, com Baudelaire, però també d’enemics i de representants de diferents moviments socials. Una al·legoria sobre l’espai públic i sobre el debat entre l’autonomia i el compromís polític de l’artista que Alice Creischer va revisitar 150 anys més tard. Amb el pseudònim d’Alice Ohneland (Alícia Sense País), va recuperar aquesta obra com a paradigma històric de tots els debats sobre art i política sorgits durant els anys noranta. Realitzada sobre material transparent, l’artista deixa línies sense pintar que, amb l’ajut d’un projector, creen imatges de llum a la paret com un inframón d’ombres xineses.

El taller de la pintora. Al·legoria real que determina una fase de set anys de la meva vida artística a la República de Berlín
El taller de la pintora. Al·legoria real que determina una fase de set anys de la meva vida artística a la República de Berlín
El taller de la pintora. Al·legoria real que determina una fase de set anys de la meva vida artística a la República de Berlín

OBRES DE ALICE CREISCHER A LA COL·LECCIÓ

DESCOBREIX L'EXPOSICIÓ