Reivindicador de l’art del carrer i la creació entesa com una realitat propera a la vida i no a les idees, els textos de Jean Dubuffet inciten, encara avui, a la reflexió sobre la condició de l’art. Les seves diatribes tenen la força dels clàssics. “Les idees, i l’àlgebra de les idees, són potser un camí de coneixement, però l’art és un altre mitjà de coneixement que té uns camins ben diferents: els camins de la visió. [...] L’art de debò es troba sempre en el lloc més inesperat. Allà on ningú no pensa en ell ni en pronuncia el nom. L’art detesta que el reconeguin i que el saludin pel nom. Fuig cames ajudeu-me. L’art és un personatge bojament enamorat de l’incògnit”, escrivia l’artista l’any 1957.

OBRES DE JEAN DUBUFFET A LA COL·LECCIÓ

DESCOBREIX L'EXPOSICIÓ

Jo pinto com si anés caminant pel carrer. Recullo una perla o un crostó de pa; és això el que dono, el que recullo
Joan Miró