Les propostes de l’Estel Boada parteixen d’allò característic del lloc on treballa, i sempre pensa en les seves potencialitats per generar espais de trobada singulars i estranys. Des d’una convocatòria pública per cantar als funiculars de Barcelona fins a una exposició en què, per accedir-hi, has d’escalar per la façana de l’edifici. El cos i la veu són dues de les seves fixacions actuals. Per això el ball i la música són actualment els dos camps en què centra la seva pràctica artística.

L’Estel presenta un vídeo on s’apropa amb una atenció especial a la casa de la seva mare, on està passant el confinament. Un recorregut per allò que potser ens passa desapercebut agafa ara rellevància. Per això, el seu vídeo és una invitació a interactuar amb els espais i els objectes de casa com si fossin els nostres companys i amics. Una nova relació que ens desborda per totes les possibilitats que obre, com podem veure en el relat que ens presenta l’artista. Una experiència on, de sobte, la nostra mirada i la manera d’interactuar amb l’espai és veiés alterada. I en aquesta nova disposició, reconèixer les formes, les textures i la temperatura en aquells materials i volums amb què convivim diàriament. Inventar-nos el moviment dels objectes. Jugar a ocupar i ballar els espais buits. Recórrer totes les superfícies i els racons amb la mà o el cos, deixant la vista en segon pla.

Una proposta que ens demana una nova percepció del que ens envolta diàriament per fixar-nos-hi amb detall. Una exploració on el cos i el tacte tinguin un especial protagonisme i on deixar-nos sorprendre per aquells espais habituals i redescobrir-los.

 

 

Altres propostes

L’artista s’ha d’enfrontar al que és desconegut amb un tarannà positiu i clavar-hi queixalada sense por
Eduardo Chillida