En la seva pràctica artística, el so i el treball amb els processos gràfics són una constant. En aquest sentit, la paraula és un material més, que utilitza l’apropiació i la manipulació del text com a estratègia artística. El canvi de suport, el format i fins i tot l’escala del missatge s’utilitzen per transformar la nostra manera d’aproximar-nos i percebre el seu significat. La reflexió sobre l’ús de les noves tecnologies és un dels seus interessos actuals.

Irma Marco ens proposa inventar-nos un codi secret i utilitzar-lo en la nostra comunicació quotidiana. Què succeeix quan fem servir un codi secret per comunicar-nos? De cop, la comunicació es talla o s’obre una atenció especial a cada signe, a cada paraula? En una comunicació que promou la immediatesa, ens pot provocar altres temps de lectura que inclouen el desafiament, la sorpresa i fins i tot la confusió. També ens pot evidenciar la complexitat del llenguatge escrit, on tot el que comuniquem no s’entén sempre tal com esperàvem. Però no únicament intervé el signe, sinó també el mitjà en què fem circular els nostres missatges. De quina manera ens condiciona el que comuniquem? 

Amb aquest gest, l’Irma busca alterar la forma per posar atenció a cada signe i a cada paraula. Així, el misteri o la dificultat per llegir quelcom pot esdevenir un repte que ens provoqui una mirada crítica cap al llenguatge i els seus mitjans de difusió.

Proposta 1

 

 

Proposta 2
Proposta 3

Altres propostes

Jo pinto com si anés caminant pel carrer. Recullo una perla o un crostó de pa; és això el que dono, el que recullo
Joan Miró