al

El 2004, amb Com volem ser governats?, el MACBA havia posat en pràctica un model expositiu d’estructura descentralitzada i de col·laboració en xarxa amb què es pretenia crear dinàmiques d’intervenció en l’espai públic metropolità. Podríem dir que aquesta metodologia de treball es va traduir a escala estatal i amb voluntat historiogràfica a Desacuerdos. Sobre arte, políticas y esfera pública en el Estado español.

Desacuerdos va ser un projecte d’investigació que diverses institucions culturals van posar en marxa el 2003. El seu objectiu era articular un contramodel historiogràfic que permetés traçar nous mapes i narratives de les singularitats artisticoculturals de l’Estat espanyol, des de la dècada dels setanta fins a l’actualitat.

Els resultats d’aquest procés d’investigació col·lectiu, rizomàtic i descentralitzat es van materialitzar en diferents formats: les exposicions del MACBA i del Centro José Guerrero de Granada; un ampli programa d’activitats, debats públics i trobades; una pàgina web, i una col·lecció de publicacions.

Desacuerdos. Sobre art, polítiques i esfera pública a l’Estat espanyol és un projecte de recerca en coproducció entre Arteleku-Diputación Foral de Gipuzkoa, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i la Universidad Internacional de Andalucía-UNIA arteypensamiento, i també un projecte expositiu i d’activitats coproduït per les mateixes institucions i el Centro José Guerrero-Diputación de Granada.

Desacuerdos sorgeix de la voluntat d’erigir un contramodel historiogràfic que desbordi el discurs acadèmic, contribuint a establir algunes bases per a la reconstrucció d’una possible esfera cultural crítica. ¿Com explicar historiogràficament la singularitat de la modernitat artística de l’Estat espanyol, una modernitat no ortodoxa i inevitablement vinculada als avatars polítics i socials del segle passat? ¿En quina mesura les institucions culturals poden contribuir a nous processos de democratització radical de la societat, quan la seva façana de legitimació fa temps que es va ensorrar? ¿Quin sentit i quina utilitat té un nou relat historiogràfic produït a l’empara d’institucions culturals, quan la societat civil mostra símptomes evidents de revitalització davant el creixent autoritarisme econòmic i d’Estat? Aquestes són algunes de les qüestions sorgides a l’hora de repensar els modes d’explicar la nostra història de l’art de l’últim mig segle, en desacord amb els relats establerts.

Historiografiar críticament determinades polítiques artístiques no es podia fer si no era duent a la pràctica models de gestió cultural explícitament nous. En aquest sentit, ens va semblar cabdal posar en marxa un procés de recerca –els resultats del qual es van penjar a la pàgina www.desacuerdos.org/ (actualment inactiva) i en els quaderns Desacuerdos 1 i 2– i una estructura descentralitzada i de col·laboració en xarxa entre institucions culturals de diferent mena, que desencadenés dinàmiques de treball que desbordessin els límits institucionals, a fi que altres àmbits crítics de la cultura puguin operar sense veure’s subsumits o condicionats.

Les exposicions que es presenten dins el marc de Desacuerdos donen un paper rellevant a les nocions d’arxiu i document com a elements alternatius i complementaris a les obres d’art tradicionals, i necessaris per llegir la història i el present. Així mateix, reflecteixen el treball de grups, col·lectius i associacions que s’equiparen en aquest cas a la figura de l’autor com a individu únic. Un capítol important de Desacuerdos està ocupat pels debats públics, les trobades i les activitats, que comptaran amb la presència dels protagonistes, estudiosos, col·lectius, grups, associacions, etc., que duen a terme pràctiques artístiques i socials.

En l’exposició s’inclouen obres de Preiswert Arbeitskollegen, Eugènia Balcells, C.V.A., Juan del Campo, Estrujenbank, Esther Ferrer, José Mª Giro, Eulàlia Grau, Grup de Treball, Concha Jerez, Joaquim Jordà, Familia Lavapiés, Rogelio López Cuenca, Antoni Miralda, Fina Miralles, Muntadas, Pere Noguera, Víctor Nubla, Pere Portabella, Agustín Parejo School, Joan Rabascall, Fernando Ruiz Vergara, Francesc Torres, Isidoro Valcárcel Medina i Video-Nou entre molts d’altres. També s’hi mostraran fanzines, còmics, experiències en l’àmbit editorial, ràdios i televisions independents, poesia experimental, vídeo, etc.

Un projecte produït per:
Arteleku
Centro José Guerrero de Granada
MACBA
UNIA arteypensamiento
gif blanc de 50base 20 alt
Patrocinador de l'exposició:
CAM, obres socials
gif blanc de 50base 20 alt
Patrocinador de comunicació:
Gif_50x10
El País
gif blanc de 50base 20 alt
Col·laborador tecnològic:
gif blanc de 50base 20 alt
Datalogic

Continguts relacionats

Activitats

Publicacions

Quan treballo, no penso en l’art. Miro de pensar en la vida.
Jean-Michel Basquiat