Cançó per a molts moviments. Escenaris de creació col·lectiva
Xerrades, poesia, arts en viu i ràdio en directe. La planta baixa del MACBA es converteix en una àgora pública al llarg de sis setmanes. S’hi inclou obra audiovisual i materials d’arxiu que permeten teixir aliances entre més de cinquanta artistes i col·lectius.
En el seu poema «Una cançó per a molts moviments», Audre Lorde recorda que «la nostra feina és ara més important que el nostre silenci». L’aplec de cossos fa soroll, sobretot quan se li presta atenció no només a les veus que s'alcen, sinó també a la sonoritat i ritme vital de les pauses, els relleus i els descansos necessaris. És en aquesta multiplicitat de formes d'afirmar-se unes a les altres, en aquest continu assajar maneres d'estar juntes, que s'articulen escenaris per a la creació col·lectiva. Això és el que sosté els cossos, però també les institucions.
Cançó per a molts moviments és un experiment efímer en què la planta baixa del museu es converteix en escenari de trobades, converses i escoltes compartides. Es tracta d'una obertura provisional d'investigacions en curs i de les seves genealogies passades i futures dins i fora del museu, per tal d’exposar aquestes dinàmiques d'aprenentatge col·lectiu i les preguntes que s'obren en el procés. El projecte és una invitació a concebre l'espai expositiu com un espai per habitar. És un desplegament d'experiències situades, arxius encarnats i cossos de recerca que emergeixen del treball transversal del museu i el seu més enllà.
Més que una exposició és un assaig en diferents maneres d'exposar-se i sostenir-se mútuament. Els materials reunits remeten a processos de creació col·lectiva del present, alhora que invoquen les històries que constitueixen la memòria viva del que vindrà. El projecte s'articula a partir d'un programa públic intensiu —xerrades, converses, poesia, arts en viu i ràdio en directe— que aspira a convertir l'espai expositiu del museu en una àgora pública al llarg de sis setmanes.
En diàleg amb aquest programa de trobades, Cançó per a molts moviments desplega un complex dispositiu documental que inclou obres audiovisuals, publicacions, obra gràfica i materials d'arxiu pertanyents a més de cinquanta artistes i col·lectius. Aquests materials formen constel·lacions al voltant de casos d'estudi específics de cinema militant, vídeo comunitari o impremtes cooperatives alhora que s'exploren aliances i xarxes de solidaritat a través del temps i en diferents geografies: des del Festival Panafricà d'Algèria de 1969, l'Exposició Internacional Palestina celebrada a Beirut el 1978, passant pel Museo Internacional de la Resistencia (1973-1989), fins a l'emergència de noves formes d'activisme i agitació cultural al voltant de la crisi del VIH/sida que posa en evidència que tota malaltia és política.
Aquests «escenaris de creació col·lectiva» es teixeixen a partir d'aliances espontànies, xarxes d'afectes i afinitats electives. La col·lectivitat que ens interpel·la aquí és la que es dóna en les converses de cuina, en les lectures i cançons compartides, en la solidaritat entesa com una pràctica quotidiana. Aquesta «creació col·lectiva» es refereix a l’agitació que precedeix el gest instituent, el que passa entre bastidors i abans del gest heroic amb què alguns irrompen en la història, mentre d’altres s’esborren i se’ls condemna al silenci. La creació col·lectiva es movilitza en el teatre invisible del dia a dia.
Participants
ACT UP, Radio Alhara, Anarxiu Sida (Equipo re), Xoán Anleo, María José Arjona, Miquel Arnal, Marwa Arsanios, Samira Badran, Belleza y Felicidad Fiorito, Erick Beltrán, Mohamad Bitari, Benzo Canela, Denis Chapón, Chimurenga, Collectif Mohamed, [contra]panorama, Julio Cortázar, La Cuina del MACBA, Gustavo Duch (Soberanía Alimentaria), Equipo Jeleton, Falasteen Comunitat Palestina, FESTAC ’77, Festival Panafricain d’Alger, Ángela Furquet, Antonio Gagliano i Verónica Lahitte, Jesús Garay, Maite Garbayo Maeztu, Nancy Garín, Daniel Gasol, Mauricio Gatti, Gran Fury, Grupo Cine Liberación, Grupo Experimental de Cine de la Cineteca del Tercer Mundo, Grup de Joves del MACBA (amb Anna Irina Russell), Grup de Treball, Nadia Jabr, Emily Jacir, Rasheed Jalloul, Salah Jamal, Kuwa Jasiri, Jokkoo Collective, Yazan Khalili (The Question of Funding), William Klein, Las Cosas, Learning Palestine Group (amb Maya Watanabe), Lesley Lokko, Leve Productora, lumbung press, Kati Macskássy, Hache Mau, Lina Meruane, Dana Michel, Marina Monsonís, Metzineres, Miramizu, Museo de la Solidaridad Salvador Allende, Nazario Luque, Lis nenis del barri (amb Marc Larré), Ocaña, El Palomar, Participants del PEI (Programa Estudis Independents), Passat inquiet (International Art Exhibition for Palestine, 1978) de Kristine Khouri i Rasha Salti, Vijay Prashad (Instituto Tricontinental de Investigación Social), Precolumbian, Joan Rabascall, La Rara Troupe, Hunter Reynolds, Marlon T. Riggs, Mayra A. Rodríguez Castro, Ebla Sadek, Tania Safura Adam, Sabine Salamé, Sindicat d’Estibadors Portuaris de Barcelona, Teresa Stout (aka softchaos), Top Manta, Tucumán Arde, Josune Urrutia, Cecilia Vicuña, Video-Nou/Servei de Vídeo Comunitari, entre altres.
