Michael Hardt vindrà a Barcelona i explicarà l’estat de la qüestió de les lluites contra el deute als Estats Units. Parlarà dels problemes i els reptes que organitzacions similars a les que han sorgit a Espanya, estan afrontant la situació en el context nord-americà.

De manera semblant al que ha passat a l’Estat espanyol, Occupy ha servit per fer proliferar la dissensió i la desobediència a l’anomenat govern del deute; és per això que la Fundació dels Comuns ha proposat un diàleg entre Hardt i una fila 0 composta per persones implicades en aquestes lluites.

La Fundació dels Comuns suggereix una sèrie de preguntes per orientar el debat: Què han aportat Occupy i el 15M a les lluites contra el deute? Quins han estat els principals èxits de les organitzacions que estan desafiant la deutocràcia fins ara a Europa i Estats Units? On es troben els límits per materialitzar les demandes? De quines maneres es poden potenciar les lluites? Quina mena d’aliances es necessiten?

Aquesta conferència anirà precedida de les sessions del grup de lectura El que és comú, crisi i subjectivitat, basades en el text "Declaration" (M. Hardt; A. Negri. Akal, 2012). Les sessions es faran els dilluns 30 de setembre i 7 d'octubre de 18.30 a 20.30 h.

Aquesta activitat s'inclou en el programa previ del projecte Mínima resistencia. Entre el tardomodernismo y la globalización: prácticas artísticas durante las décadas de los 80 y 90 organitzat pel MNCARS, en el marc del projecte “Els usos de l'art” de la xarxa de museus europeus L'Internationale, de la qual també forma part el MACBA. L'Internationale proposa un nou internacionalisme artístic, no jeràrquic i descentralitzat, que es fonamenta en el valor de la diferència i l'intercanvi horitzontal entre una constel·lació d'agents culturals localment arrelats i globalment connectats. Composta per sis importants museus europeus, Moderna galerija, Ljubljana; el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), Barcelona; el Van Abbemuseum, Eindhoven; el Museum van Hedendaagse Kunst, Anvers (MHKA),el SALT d'Istambul i el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. L'Internationale compta amb la col·laboració d'institucions associades procedents de l'àmbit universitari i artístic.

En col·laboració amb el MNCARS.

«Hi ha deutes que no tenen creditor, que no estan basades en la moralitat o en la culpa. En lloc d’obligació moral, funcionen com una ètica del que és comú, com un reconeixement recíproc dels deutes que totes les persones tenim amb la resta de la societat. De la mateixa manera que els deutes financers tenen efectes individualitzadors, la resposta que s’hi dóna és anti-individual, comuna. Una transformació del deute en vincle [...] En les últimes dècades, molts moviments han lluitat contra el jou individual i col·lectiu del deute [...]. El més important d’aquestes lluites és entendre que les seves poderoses respostes, expressades de maneres diverses, s’acompanyen de processos que creen formes d’estar units, alhora que construeixen des de la quotidianitat nous mons possibles.»

Hardt i Negri: Declaració.

El mes de juliol passat Mariano Rajoy afirmava en el Congrés dels Diputats que 36.000 milions d’euros provinents del rescat als bancs no es recuperarien mai més. D’aquesta manera, els deutes de Bankia, Novagalicia (NBG), Catalunya Caixa, Banc de València, Caja España CEISS i BMN es cancel·laven o, dit d’una altra manera, passaven a mans dels contribuents, a qui correspon l’obligació de pagar-les amb un augment de la pressió fiscal i de les mesures d’austeritat. Poc temps després, Mario Draghi, president del BCE, afirmava que quedaven pocs afers pendents en l’àmbit de la banca espanyola, i que el sanejament anava per bon camí. L’aprovació de les mesures a Espanya per part del govern de la Troica és el senyal més manifest que tot el pes de la crisi s’ha desplaçat decisivament dels bancs a les persones, sense cap mena d’avaluació sobre si el deute era just o injust.

Davant d’aquesta situació, tenim dues afirmacions per posar sobre de la taula: la primera és que tots estem endeutats; la segona és que la rebel·lió davant la deutocràcia ja ha començat, i cal aprofundir en les seves maneres d’expressió i organització.

Diem que tots estem endeutats per una evidència: estem pagant el deute amb les retallades en béns comuns, com la sanitat i l’educació, que empitjoren de manera manifesta la nostra qualitat de vida. A més, la brutal destrucció del territori que s’ha dut a terme de manera antidemocràtica ha comportant l’enlletgiment paisatgístic, l’existència de ciutats fantasma i la profusió d’edificis destinats a equipaments públics de tota mena sense cap ús (ja siguin aeroports, trens d’alta velocitat, centres hospitalaris, culturals, etc.), i uns nivells de desocupació elevadíssims a causa de la impossible creació de llocs de treball que el cicle d’acumulació immobiliari va permetre amb una bombolla totalment fictícia. Per si fos poc, el Sareb, el banc dolent, s’ha constituït com una de les principals immobiliàries del món. Gestiona i fa negoci amb gran part dels actius de vivenda que han quedat sense vendre, sense que s’hagi arribat a considerar la possibilitat de crear un parc públic de vivenda.

Per altra banda, la rebel·lió davant la deutocràcia ha començat. El 15M va fer proliferar les plataformes d’afectats per la hipoteca (PAH) a tot l’Estat. Molts han estat els desnonaments aturats, les vivendes recuperades per allotjar persones i famílies que van perdre la seva casa, les donacions en pagament aconseguides. Les PAH no és l’única expressió dels endeutats en lluita en el nostre context, encara que sí la que ha tingut més amplitud política i la que ha sabut generar més comunitats i consensos generalitzats. Però la constel·lació de lluites contra el deute nascuda a partir del 15M ha generat també l’Auditoria del Deute, 15MpaRato i la plataforma d’afectats per participacions preferents i obligacions subordinades. Entenem que totes aquestes iniciatives lluiten amb estratègies diverses en un marc d’accions complementàries.

Text de la Fundació dels Comuns

Michael Hardt parlant del Subversive Festival a Zagreb, 2012

Programa

DIMARTS 15 D'OCTUBRE, A LES 19.30 h

Michael Hardt és catedràtic del programa de Literatura a la Universitat Duke, Carolina del Nord. És coautor, amb Antonio Negri, de Declaration i de la trilogia Empire (Empire, Multitude i Commonwealth). Actualment és editor del South Atlantic Quarterly.

https://www.diagonalperiodico.net/blogs/fundaciondeloscomunes/por-democracia-del-comun-entrevista-michael-hardt.html

Programes públics
programespublics [at] macba [dot] cat
Tel. 93 481 46 81

Continguts relacionats

Activitats

Àudios

La rebel·lió dels endeutats (o la democràcia en deute), a càrrec de MICHAEL HARDT
Son[i]a #184 Michael Hardt
04.12.2013
EN CRISI #2 Reflexions sobre un moment crític: Valentín Roma, Beatriz Preciado i Olivier Schulbaum
03.05.2013
EN CRISI #3 Reflexions sobre un moment crític: Toni Serra, Ana Longoni i Rubén Martínez
03.07.2013
EN CRISI #1 Reflexions sobre un moment crític: Perejaume, Ignasi Aballí i Eduard Escoffet
12.03.2013
Podria ser el meu dormitori (o una cosa semblant). Fins i tot les mateixes característiques tècniques: totes les parets i volums construïts en aquest mòdul de tela crua per a pintors on mesurar-me i mesurar-nos.
Pep Agut