al

El 15 d'octubre que ve Michael Hardt presentarà a Barcelona l'últim llibre que ha escrit amb Antonio NegriDeclaration (Akal, 2012). L'Observatori Metropolità de Barcelona, col·lectiu que forma part de la Fundació dels Comuns, organitza amb el Museu d'Art Contemporani Barcelona (MACBA) un grup de lectura que aborda els debats que planteja el text.

Aquest grup de lectura prologa i prepara la conferència que Michael Hardt farà el 15 d'octubre a l'Auditori MACBA. La intenció més destacable d'aquesta iniciativa és la de traduir les idees principals de Declaration al nostre context més proper. Es tracta d'utilitzar el text com a eina per examinar, amb els seus propis termes, la riquesa i els problemes que han generat les lluites des de l'eclosió del 15M, i discutir-los lliurement.

A càrrec de Joan M. Gual (OMB/Fundació dels Comuns). En col·laboració amb la Fundació dels Comuns i MNCARS.

Un plantejament clau de Declaration és la idea de la crisi com a fàbrica de producció de subjectivitats "sotmeses". En aquest sentit, s'entén que la pobresa s'ha instal·lat entre els endeutats, mediatitzats, representats i securititzats. En un context marcat per la solitud, la fragmentació, la culpa, el control social, el deute i un sistema (pseudo)democràtic, i amb un bipartidisme altament corrupte i parasitari, hi ha un bloqueig en la capacitat d'actuar en comú.

La Declaration és del 2011, any en què els endeutats, mediatitzats, securititzats i representats del món es van aixecar en diverses insurreccions que van servir per declarar l'obsolescència dels règims dictatorials i dels sistemes democràtics que regeixen la fase actual del capitalisme financer. El desig de democràcia és a la base de les formes expressives d' Occupy, el 15M i les revoltes àrabs, alçaments tots ells moguts per un clar i precís "no ens representen", que es declina de manera diferent segons el context. Tots s'oposen a una mena d'Antic Règim –democràtic només en aparença– governat per les forces del que s'ha anomenat "l'1%" o "dictadura financera".

El llibre consta de tres parts i un epíleg. La primera part, "Figuras subjetives de la crisis", defineix la crisi com una fàbrica de producció de subjectivitat de la qual emergeixen els grups sotmesos citats. D'alguna manera, les insurreccions posen a sobre de la taula el desacatament col·lectiu davant del espoli d'una força social que la hiperfragmentació i les regles del context històric actual no fan més que bloquejar. Davant de la subjectivitat sotmesa, les resistències creatives activen el repte de transformar el deute en vincle, la representació en autoorganització, la mediatització en producció descentralitzada de debò i la securització ‒és a dir, la vigilància i repressió extremes‒ en formes de contralegislació, protecció i gestió de l'espai públic des de baix. En aquest sentit, el context de l'Estat espanyol és particularment ric en exemples.

La segona part, "Rebelión contra la crisis", tracta d' imaginar les institucions del que és comú a partir de lluites que s'han produït, en alguns casos, abans del 15M i, a partir de debats intel·lectuals que se centren en la necessitat d'integrar i permetre la participació vinculant dels ciutadans en la presa de decisions. L'aigua, l'educació i els bancs podrien ser pensats com a béns la propietat dels quals residís en la població i no en l'Estat. Això comportaria una gestió en què, per conservar l'aigua, accedir a tots els nivells educatius i planificar la distribució de la riquesa, caldria comptar amb la intel·ligència col·lectiva. Una indefinició creixent entre el que és públic i el que és privat ha fet néixer nous models d'institucions col·lectives que es poden trobar, per exemple, en els debats i les pràctiques de les marees ciutadanes d'educació i sanitat, i en miríades de grups socials que globalment es replantegen el model democràtic actual.

El tercer capítol, "Construir el común", aborda la idea de les revoltes del 2011 com a prefiguració d'un poder constituent articulador de noves funcions legislatives, executives i judicials de la col·lectivitat. Llevat dels casos en què sigui estrictament necessari mantenir-lo, prescindir del marc estatal sembla un horitzó possible en un termini no determinat, sense que el llibre arribi a proposar estratègies, tàctiques o millores a les múltiples formes d'organització política nascudes el 2011. Declaration introdueix una sèrie de preguntes: ¿Com ha de funcionar la producció normativa en un context en què es mana obeint?, ¿com es poden obtenir planificacions participades en tots els aspectes relatius a la democràcia, a la riquesa i a la sostenibilitat?, ¿qui ha d'interpretar en última instància la Constitució?, ¿com ha de funcionar un sistema judicial autènticament democràtic?

Finalment, l'epíleg, "Lo que viene es el acontecimiento comunero", aporta llum sobre la figura del comuner o comunera. Així com el forner fa pa, la teixidora teixeix o el cultivador cultiva, el comuner o comuner "comunitza", és a dir, treballa per a la cosa comuna (i no només treballa). A banda de repensar la democràcia, en els termes exposats fins ara, "comunitzar" també consisteix a preparar-se per a un esdeveniment inesperat. En qualsevol moment, a causa de la força destituent dels moviments o a una fallada d'un sistema amb tendències suïcides, la conjuntura pot oferir possibilitats per a una transformació sistèmica que ja s'està gestant i que es pot accelerar.

Michael Hardt i Antonio Negri

Programa

Els dilluns 30 de setembre i 7 d'octubre de 18.30 h a 20.30 h

DILLUNS 30 DE SETEMBRE
Discussió dels capítols 1 i 2:
"Figures subjectives de la crisi"
"Rebel·lió contra la crisi"

DILLUNS 7 D'OCTUBRE
Discussió dels capítols 3 i 4:
"Construir el que és comú"
"El que ve és l'esdeveniment comuner"

Per descarregar el llibre en anglès: http://antonionegriinenglish.wordpress.com/2012/05/16/declaration-by-hardt-and-negri/

Aquest grup de lectura s'organitza com a preparació de la conferència La rebel·lió dels endeutats (o la democràcia en deute) que impartirà Michael Hardt el 15 d'octubre a l'Auditori MACBA.

Programes públics
programespublics [at] macba [dot] cat
Tel: 93 481 46 81

Continguts relacionats

Activitats

Àudios

La rebel·lió dels endeutats (o la democràcia en deute), a càrrec de MICHAEL HARDT
EN CRISI #2 Reflexions sobre un moment crític: Valentín Roma, Beatriz Preciado i Olivier Schulbaum
03.05.2013
EN CRISI #3 Reflexions sobre un moment crític: Toni Serra, Ana Longoni i Rubén Martínez
03.07.2013
EN CRISI #1 Reflexions sobre un moment crític: Perejaume, Ignasi Aballí i Eduard Escoffet
12.03.2013
Una mateixa imatge pot ser testimoni, alhora, del passat i anticipar un futur previsible.
Ignasi Aballí