La paciència és una aliada, la paciència és la flama que manté viva la massa. La paciència és l’ingredient imprescindible per fer unes sopes delicioses, unes conserves ben curades o uns estofats suculents. Però ara també sentim la necessitat de combinar la paciència amb l’acció i l’organització social i familiar, sigui biològica o no, veïnal, de barri i glocal. 

L’esperit, l’emergència i la paciència conviuen en el nostre xat. Hi compartim enllaços, lectures lentes i iniciatives de solidaritat i acció immediata relacionades amb l’alimentació que ens connecten amb temes que vam treballar en les darreres sessions, com per exemple l’agroecologia, la ramaderia extensiva, el veganisme popular i els ecofeminismes. 

A La Cuina, a través del grup de treball i les especialistes convidades, hem desenvolupat un discurs crític respecte de l’agroindústria que intentem posar en pràctica. Tot i així, convivim amb les contradiccions i tenim més preguntes que certeses, cosa que, en qualsevol cas, no ens impedeix la trobada. Sabem que no totes les persones ni tots els comerços dels nostres barris tindran el privilegi i les condicions per donar suport a les petites i els petits productors, però sabem que si es dificulta el transport d’aliments de llarga distància, dependrem més que mai de la producció i les xarxes de distribució local, que haurem de cuidar. Potser serà una millora en molts sentits.

Apostem per l’agroecologia, per la proximitat. Per això aquesta setmana compartim una recepta de sopa de farigola i una llista de productores, productors, pageses i pagesos que podeu consultar a https://arrandeterra.org/abastiment/.

Sopa de farigola

La sopa de farigola la vam cuinar el novembre passat a la Festa de la Sopa, organitzada pel Servei Civil Internacional de Catalunya en el marc del Festival de Cultura Raval(s) (), en què l’organització social, la paciència i el xup-xup de les sopes bullint no només van conviure, sinó que van ser imprescindibles.

En aquell moment vam triar aquesta recepta perquè era econòmica, senzilla, aromàtica, de proximitat i medicinal, i ara la recuperem perquè veiem la importància de les plantes remeieres i d’aquest tipus de receptes, les clàssiques, les que tenen la capacitat d’adaptació, de guarir i de resistir en els temps. Ara bé, tampoc no us direm que allò clàssic no sigui «inhackejable». Fem elogi de la farigola perquè posem les cures al centre i perquè podem sentir-ne l’aroma en algunes finestres, balcons i terrats cada dia mentre aplaudim els i les que cuiden. Cuidem-nos!

Procediment:

Sofregim la ceba amb oli d’oliva directament al fons de la cassola i hi afegim el pa esmicolat. Ho remenem i hi agreguem l’aigua. Ho deixem bullir durant 5 minuts aproximadament i hi afegim sal i una mica més d’oli d’oliva. Ho seguim remenant fins que es desfaci el pa; hi afegim els alls trencats amb la pell, i ho deixem bullir uns 20 minuts. 
Hi incorporem les branques de farigola i ho deixem bullir fins que l’aroma impregni la cuina.

L’all és antibiòtic i miraculós; la farigola, estimulant, antisèptica i afavoreix la circulació i la digestió.

Feu infusions de farigola, trobeu les vostres formes de fer la sopa, aprofitant sobres, amb o sense ceba, amb tomàquet si és de temporada, amb o sense pa. Inventeu, pregunteu, compartiu... Bulliu-la més o menys, afegiu-hi o traieu-ne alls o branques d’herbes, incorporeu-hi al final pebre o menta si en teniu, i gaudiu dels sons i el caliu de l’ebullició.

Tot i que les meves escultures contenen idees sobre processos de desenvolupament psicològic i emocional, de fet no són sinó exploracions físiques del pensament, el sentiment, la comunicació i la relació.
Karla Black