Suquet de peix Ecosistemes
Passa. La massa mare també pot morir, fins i tot quan pensaves que l’estaves cuidant prou; fins i tot en un espai tan familiar i domèstic com la cuina hi poden sorgir canvis dràstics, situacions inesperades que no controles, accidents.
La massa pot interactuar amb altres organismes que fan que es podreixi, que passi a un altre estat quan no t’ho esperaves. Llavors, què fem quan no és recuperable? Potser val la pena començar el procés de nou, iniciar una nova vida, donar la benvinguda a aquesta nova massa afegint-hi tot allò que hem après en el camí.
Així, hi anem incorporant coneixements, sembla que no tornarem enrere, hi haurà canvis profunds després del confinament, però continuem prestant atenció als aprenentatges que vam generar en el passat i seguim aquells projectes i persones que en algun moment van compartir amb nosaltres el seu saber, seguim la seva trajectòria. Aquesta setmana volem destacar el Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona i recordar el Lamine Bathily, membre del sindicat i el primer convidat que vam tenir a La Cuina.
Relatograma de Carla Boserman en col·laboració amb la Marina Monsonís per al llibre "Suquets de l'Òstia"
En Lamine ens va ensenyar a treure les escates del peix i netejar-lo mentre ens explicava la situació de la pesca a les costes africanes, especialment al Senegal, on la sobrepesca portada a terme per vaixells estrangers ha precaritzat la vida de molts pescadors i de les seves famílies, que se senten en molts casos obligats a migrar i posen en perill així les seves vides. Des de La Cuina seguim reflexionant sobre les relacions de desigualtat i la violència que genera la indústria alimentària, i el peix també forma part d’aquest entramat de violència.
El Sindicat de Manters torna a donar-nos una lliçó amb la tasca que fa. Des de fa unes setmanes, a la seva botiga-taller del Raval confeccionen elements de protecció per al personal sanitari, com màscares i bates. A La Cuina, com a espai que reflexiona entorn de l’alimentació, destaquem el #BancoDeAlimentosMantero, que abasteix d’aliments tres-centes persones vulnerables gràcies a la seva iniciativa, al seu treball i a les donacions i solidaritat enxarxades. Intuïm que moltes d’aquestes persones formen part de famílies ecorefugiades que en el passat van viure de la pesca tradicional entre la terra i el mar on van créixer. Si voleu col·laborar amb aquest banc d’aliments (#BancoDeAlimentosMantero), ho podeu fer a través de: sindicatomantero [at] gmail [dot] com.
La mar, els peixos i els ecosistemes estan patint. A La Cuina, el debat antiespecista situat en el nostre espai i temps és obert, i ens plantegem posicions com deixar de menjar animals i discussions sobre qüestions com ara els problemes que travessa el castigat sector de la pesca a Barcelona, o la dificultat de viure de la pesca artesanal, menys agressiva per als fons marins. Però de moment, respecte del peix, ens quedem amb la idea que hauríem de reduir-ne el consum, i que hauria de ser més variat, prioritzant el peix de proximitat i les espècies oblidades o les anomenades «invasores» –un adjectiu amb el qual no ens sentim gaire còmodes–, per equilibrar ecosistemes.
Suquet del Chacho o de l’Òstia
Us deixem una recepta molt senzilla: el Suquet del Chacho o de l’Òstia, en homenatge als sabers populars. En aquest cas ens aporta el coneixement de saber cuinar amb peixos poc coneguts. El Chacho era un pescador de la Barceloneta que dominava l’alquímia de les receptes de la barca, les que es feien amb ingredients econòmics i que es combinaven per generar bons sabors. És una recepta molt fàcil i senzilla, de les anomenades de «ranxo», que es modificava i complementava amb altres ingredients a terra per a les dones del barri. Us recomanem que feu aquesta recepta amb peix de platja, com la bròtola, la maire o la mòllera.
Procediment
Netegem el peix i en traiem la tripa.
Posem oli a una paella o cassola. Quan l’oli estigui calent, hi afegim els alls trossejats i els daurem, vigilant que no es cremin i amarguin el sabor del plat. Hi afegim una culleradeta de pebre vermell fumat i ho remenem. Hi tirem un raig de vi blanc i hi incorporem el peix, que deixarem que es cuini fins que els ulls es tornin blancs i la carn comenci a esquinçar-se. Finalment, hi afegim una mica de julivert picat. Hackegeu-lo al gust amb coriandre, alfàbrega, farigola, llorer... el que us vingui de gust.
Les veganes i vegetarianes poden substituir el peix per patates i verdures de tota mena. La barreja dels alls, el vi blanc dolç i pebre vermell fumat hi lliga molt bé.
Salut!