Ràdio Web MACBA. Un top 10 atípic... per a un aniversari atípic
Dels 25 anys del MACBA que ara celebrem, Ràdio Web MACBA, el projecte de ràdio online del MACBA, en fa 14 que l’acompanya i nodreix el seu arxiu d’oralitat(s), sabers i aprenentatges amb una col·lecció de més de 800 podcasts i documents de producció pròpia. Destaquem aquí tres podcasts, d’entre les seves múltiples línies d’investigació. La selecció d’avui és aquesta i la de demà podria ser-ne una altra.
Núm. 1 — Pensem amb els feminismes...
Exponent clau del feminisme en les disciplines de la història de l'art i els estudis culturals, Griselda Pollock ens parla sobre la seva participació en els moviments d'alliberament de la dona dels anys 70 a Anglaterra, així com de les confluències entre feminisme i història de l'art.
La filòsofa, sociòloga i activista Raquel Gutiérrez parla de revisió semàntica i experimentació política, de feminismes populars i lluita de dones, de “política en femení” i del que passa quan el Suma Qamaña (el bon viure) deixa de ser camí i es converteix en model.
Fefa Vila Nuñez és artivista queer feminista, sociòloga, mare, assagista, docent i diverses coses més. Aquí reflexiona sobre el concepte del queer, com un estat d'estranyament militant en permanent redefinició. Traça també una possible genealogia dels moviments queer, feministes i de dissidència sexual a l'estat espanyol des dels 70.
Núm. 2 — Fem soroll...
Des dels primers records musicals de la infantesa fins a les seves teories sobre l'escolta plurifocal, seguim els desenvolupaments de la carrera del músic i campanòleg Llorenç Barber en ordre cronològic.
Treballant amb objectes sonors psicoacústics com a matèria, el compositor crea peces amb la capacitat de recalibrar l'oïda de l'espectador, emfatitzant no només allò que sentim si no com ho sentim.
A SONDES #24, les joguines, caixes de música i globus prenen nous rols en tota mena de composicions contemporànies, pop, partitures i la improvisació jazzística, mentre els compositors exploren fonts acústiques alternatives per a sons estesos no electrònics.
Núm. 3 — Sentim els silencis...
Silenci = Mort, deia l'eslògan d’ACT UP als 80. La historiadora de l'art, crítica i activista Élisabeth Lebovici reflexiona sobre la crisi de la sida en aquesta dècada i sobre el paper crucial que l'art conceptual i l'activisme van jugar a l'hora de configurar nous paradigmes visuals i afectius que van donar veu a comunitats que la societat capitalista s'esforçava en invisibilitzar.
Els budistes Zen insisteixen que durant la meditació hom ha de concentrar-se exclusivament en la respiració i, quan la ment comença a divagar, tornar a pensar-hi. Els artistes d’aquest mix volen fer-nos conscients de la mateixa idea: posant l'accent en la nostra funció corporal més comuna i utilitzant-la com la base per a la seva exploració sonora, revelen una realitat tan còsmica com mundana.
David Levine treballa des de, amb o cap al teatre, segons es miri. Aquí comparteix els precedents històrics d'allò que ell mateix descriu com a “infiltracions“ en la vida quotidiana. Prop d'una hora conversant sobre realitat i ficció, representació, invisibilitat, bucles i desaparicions de tota mena.
Núm. 4 — Juguem amb el llenguatge...
La poetessa María Salgado parla sobre poesia low tech, sincretisme, spoken text, escriptura i oralitat, canals ocupats, virtuts del prefix an, drogues, i la tensió productiva entre les frases en ús al carrer i les que estan guardades als llibres.
El 1950 Gil J Wolman crea la “meganèumia”, poesia de l'alè i el so pur, després de la trobada amb Isidore Isou i la seva adhesió al lletrisme. La seva obra sonora, sovint ignorada, anticipa la poesia sonora i constitueix una de les forces vives de la poesia lletrista.
L’artista argentí Roberto Jacoby obre els seus llibrets de poesia i ens parla d'escriptura, inspiració, saqueig i desmaterialització; de blancs i negres, sofàs-llit, art, política i activismes des del sud.
Núm. 5 — Donem voltes a la crisi sistèmica...
Mark Fisher va ser un escriptor, professor i teòric britànic. El seu llegat, després de la seva desaparició l’any 2017, continua sent un dels pilars de la teoria contemporània. Vam conversar sobre crisi, insurrecció i la perillosa idea del capitalisme com a únic contenidor concebible.
La professora emèrita de literatura comparada Kristin Ross pensa que no hem d'establir una relació pedagògica amb el passat. La història no ens dóna lliçons. Més aviat ens ofereix un vast arxiu d'idees i experiències que, en entrar en contacte amb la figurabilitat del present, ens poden ajudar a encarar-lo.
L’activista i acadèmica Jodi Dean parla sobre el comunisme com un projecte encara latent, sobre el Partit com una forma global escalable, sobre municipalismes distòpics, ecologies anamòrfiques i democràcies liberals.
Núm. 6 — Pensem amb la imatge...
El cineasta i artista Isaac Julien ens parla sobre la necessitat de donar veu i cos a la identitat i el desig dissident negre en l'imaginari audiovisual col·lectiu com una estratègia de desmuntatge del projecte hegemonizant blanc.
L’obra de Joan Fontcuberta pone en dubte la versemblança de la imatge i la seva capacitat per representar i suplantar el món real, i, alhora, qüestionant els límits sempre porosos entre la realitat i la ficció. A Fontcuberta l’interessen les funcions socials de la fotografia, l'ús públic de la imatge, la intoxicació de la informació i els processos de producció i transmissió del coneixement.
Laura Mulvey contextualitza, actualitza i matisa la profunda influència de “Visual Pleasure and Narrative Cinema”, text fundacional de la teoria cinematogràfica feminista i de la seva denúncia de la "mirada masculina" de Hollywood, al mateix temps que obre el debat a la “mirada queer” i “la blancor universal” de Hollywood.
Núm. 7 — Recuperem l'espai radiofònic...
Als anys 90, n’hi havia prou amb vint minuts perquè les autoritats locals austríaques neutralitzessin qualsevol transmissor de ràdio il·legal. En aquell temps, Reni Hofmüller formava part d'un grup d'activistes que ocupava l'espai electromagnètic amb emissions pirates, emeses cada diumenge des de les muntanyes que envolten la ciutat. Després de breus sessions de 18 minuts, l'equip de Radio Dauerwelle recollia el seu material per a fugir a temps.
L’artista sonora Maia Urstad paral sobre nostàlgia, senyals horàries, de l'AM, FM i DAB, d'arcs i obeliscos, dels sons al fiord, càpsules de temps, de sirenes de boira, d'emissores locals i de cintes perdudes.
L’artista de la transmissió Anna Friz presenta una mescla en forma de collage que explora el mitjà, la morfologia i la taxonomia dels homenets de la ràdio.
Núm. 8 — Toquem el cos i el gest...
La coreògrafa i ballarina Yvonne Rainer sobre el pas del temps, la transferibilitat de la dansa, l'entrenament com a llegat i la descomposició fílmica del cos, així com els girs, salts i ensopegades d'una trajectòria professional desplegada de manera polièdrica durant més de mig segle.
El coreògraf i ballarí Boris Charmatz reflexiona sobre com abordar les estructures de poder dins del camp artístic. També parla de polisèmia, col·lectivitat, comunitats i anticomunitats, pedagogia radical i la relació complexa i inesgotable entre la dansa i la història.
Alma Söderberg parla de multiplicitat, d'escolta reduïda i d'escolta profunda, de deixar-se travessar pel ritme, de la veu, del compartir, d’idiorrítmies, d’Anni Albers, de teixir, d'aprendre a esperar i de jugar.
Núm. 9 — Abordem els límits biofísics del planeta...
L’acadèmic i activista Emilio Santiago Muiño sobre horts en museus, moviments socials i polítiques públiques, sobre el petroli en la seva condició de substància màgica, sobre reverdiments, ecofascismes, acceleració i decreixement.
A través d'una combinació de recerca artística, treball detectivesc i un enfocament gairebé forense del nostre rastre de dades quotidià, el treball de la Joana Moll exposa alguns dels problemes més urgents de la nostra existència digital.
Anja Kanngieser reflexiona sobre l'escolta expandida, i desmunta les moltes tensions que va acumular el projecte “Climates of listening”, amb el propòsit de partida d'amplificar les lluites aborígens a les illes del Pacífic per l'autodeterminació i l’auto-representació.
Núm. 10 — Desarmem la racialització...
La investigadora, escriptora y activista Maya Kaqchikel Aura Cumes traça un lúcid recorregut històric a través dels processos colonials, analitzant els mecanismes de submissió, violència i usurpació amb els quals perversament s'ha anat modelant la identitat de l'indi-índia-servent relegat al progrés i benestar de l'home blanc, les seves famílies i el seu capital.
La professora Oyèrónké Oyèwùmi parla sobre edat, experiència i respecte, desaprensió i acadèmia, despulla i espiritualitat. Assenyala també com l'observació de pràctiques comunitàries provinents de cultures no-occidentals podria constituir un pas indefugible enfront dels desafiaments planetaris del futur.
En aquesta mini-sèrie, la investigadora i comissària Lucía Piedra Galarraga, la docent i investigadora Karo Moret i el docent i investigador Diego Falconí parlen sobre anti-colonialitat i anti-racisme des de l’afrodescendència.