“Vaig utilitzar les cites fragmentades d’Antonin Artaud –de la seva desesperació, humor, misogínia i llenguatge violent–. Parla de que li tallen la llengua, de ser emmudit. Vaig fragmentar aquestes cites amb imatges que havia pintat de caps tallats, desafiadors, llengües fàl·liques en tenses figures masculines, femenines, andrògenes, en camises de força, referències mitològiques, alquímiques, etc. Estava literalment traient la llengua al món –dona emmudida, victimitzada i brutalitzada, histèrica, parlant en llengües. Aquestes descripcions de dones concordaven amb els escrits d’Artaud i el seu comportament. Però com a personatge masculí, és canonitzat per la seva alienació, por com va pertorbar el sentit del llenguatge.” Nancy Spero parlava així de la seva contundent sèrie sobre Artaud, una de les obres del MACBA que encara pots veure a l’exposició.

OBRES A LA COL·LECCIÓ DE NANCY SPERO

DESCOBREIX L'EXPOSICIÓ

La meva obra és el meu cos, el meu cos és la meva obra.
Helena Almeida