Carregant...

Codex Artaud XIII, 1972

Còdex Artaud XIII, 1972
Obra sobre paper (única), 113 x 44,5 cm

L’any 1964 Nancy Spero es muda a Nova York, on és ignorada per una societat masclista i centrada en els expressionistes abstractes i en l’estètica minimalista de moda. Llavors es distancia d’aquestes tendències i abandona l’oli, tècnica que havia predominat en la seva producció fins al moment. Decideix treballar amb materials fràgils, que combina amb una dura crítica envers la participació del govern nord-americà a Vietnam; imatges bèl·liques amb llengües fàl·liques i bombes fàl·liques utilitzades com a metàfora de la obscenitat i la violència de la màquina militar masculina.

Després de crear el seu «manifest personal contra la guerra de Vietnam», Spero comença a allunyar-se de temes militars i polítics d’actualitat, i crea obres més personals, tot i que no menys càustiques, basades en els escrits turmentats del poetafrancès Antonin Artaud.

Codex Artaud va ser exposada l’any 1973 a la galeria A.I.R., la primera galeria de dones, fundada per Nancy Spero i altres artistes un any abans. En aquells temps, Spero s’havia allunyat de la influència del poeta francès Antonin Artaud i la seva temàtica recorria altra vegada a temes polítics d’actualitat. Se centrava particularment en les dones i el dolor, i la tortura perpetrada per règims opressius i dictatorials.

A Artaud devem les expressions probablement més extremes de marginació i alienació manifestades al segle XX. El seu torbament i ira van commoure profundament Spero, que el considerava «masoquista i passiu tot i la violència dels seus gestos i llenguatge». Spero es va apropiar del seu llenguatge extrem, fruit d’un agut patiment físic i mental, per exprimir i exorcitzar la seva pròpia ira i alienació com a ciutadana americana i dona artista. Va ser també una forma de relacionar-se amb el seu propi dolor: l’any 1960, a l’edat de 34 anys, li va ser diagnosticada una artritis reumatoide. Va adoptar la veu d’Artaud perquè, com ella mateixa va dir, mai no havia conegut «res tan extrem».

L’obra sobre Artaud comprèn uns 60 quadres fets en aiguada i collage i el vast Codex Artaud, 34 rotlles fets de fulls enganxats entre si. Fets sobre paper, són obres fràgils, a vegades dolorosament efímeres, en les quals utilitza una barreja d’escriptura, dibuix i collage. El text d’Artaud, escrit a mà o a màquina, es combina amb petites imatges pintades, creades com una extensió de les paraules. El format obert i allargat de les obres recorda els rotlles xinesos i japonesos, els papirs i pintures funeràries egípcies, així com les miniatures i tapissos medievals. Aquest format i l’ús de papers delicats combinats amb collage, imatges i escrits juxtaposats s’han convertit, des de llavors, en el segell de les seves obres.

Durant més de cinquanta anys la carrera de Nancy Spero com a artista i activista ha estat marcada pel compromís continu amb preocupacions polítiques, socials i culturals. Així, ha tractat la guerra i la violència apocalíptica i ha articulat visions de renaixement i cicles festius de la vida. El seu imaginari és altament personal, encara que tingui influència de mitologies i iconografies egípcies, grecoromanes, medievals, orientals i africanes. En aquest imaginari, la figura femenina, indiscutible protagonista de la seva obra, ha estat encarnada en una barreja de pintura, dibuix i gravat de contingut profundament polític i psicològic.

IL’artista ha comentat a fons aquestes obres: «Vaig utilitzar les cites fragmentades d’Antonin Artaud —de la seva desesperació, humor, misogínia i llenguatge violent—. Parla de que li tallen la llengua, de ser emmudit. Vaig fragmentar aquestes cites amb imatges que havia pintat de caps tallats, desafiadors, llengües fàl·liques en tenses figures masculines, femenines, andrògenes, en camises de força, referències mitològiques, alquímiques, etc. Estava literalment traient la llengua al món —dona emmudida, victimitzada i brutalitzada, histèrica, parlant en llengües—.Aquestes descripcions de dones concordaven amb els escrits d’Artaud i el seu comportament. Però com a personatge masculí, és canonitzat per la seva alienació, por com va pertorbar el sentit del llenguatge».

Fitxa tècnica

Títol original:
Codex Artaud XIII
Número de registre:
3674
Artista:
Spero, Nancy
Data de creació:
1972
Any d'adquisició:
2009
Estat:
En exposició
Fons:
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA
Tipus d'objecte:
Obra sobre paper (única)
Tècnica:
Tinta mecanografiada, gouache i collage sobre paper
Dimensions:
113 x 44,5 cm (alt x ample)
Sala:
Edifici Meier, Planta 1, Sales 7 i 8
Crèdits:
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA
Copyright:
© The Nancy Spero and Leon Golub Foundation for the Arts amb llicència de VEGAP, Barcelona
Recursos d'accessibilitat:
No

La Col·lecció MACBA està formada per art català, espanyol i internacional. Tot i que inclou obres des de la dècada de 1920 en endavant, se centra especialment en el període comprès entre la dècada de 1960 i l’actualitat.

Si necessites més informació sobre l’obra o l’artista, pots consultar la biblioteca del MACBA. Si vols sol·licitar l’obra en préstec, pots adreçar-te a colleccio [at] macba.cat.

Si vols la imatge de l’obra en alta resolució, pots enviar una sol·licitud de préstec d’imatges.

Visita la mostra permanent
L’or no s’associa amb la brutícia. I l’or, com els diamants, és un material exalçat. Té un grau d’abstracció tal que et situa –si el fas servir artísticament– en un nivell encara més elevat.
James Lee Byars