al

Aquesta mostra d'obres de la Col·lecció MACBA oferia un recorregut per alguns dels moments de més intensitat creativa de la segona meitat del segle XX. I ho feia posant l'accent en algunes figures i tendències que no sempre havien trobat un lloc destacat en les històries de l'art oficials. Hans Hofmann i Alexander Calder obrien l'exposició i connectaven les primeres avantguardes europees amb les propostes informalistes que sorgeixen després de la Segona Guerra Mundial. La incorporació de la realitat a la superfície pictòrica i escultòrica, que es constata ja a principis dels anys seixanta, hi era representada per l'obra d'artistes com Albert Ràfols-Casamada, Antoni Tàpies, els nous realistes, Piero Manzoni o Marcel Broodthaers. Aquests dos últims, al seu torn, enllaçaven amb les pràctiques conceptuals que s'obren pas, a les dècades dels seixanta i els setanta, a l'empara de l'eclosió dels nous discursos crítics del Maig del 68. Dins d'aquest àmbit s’hi van poder veure obres d'artistes com Hans Haacke o els conceptualistes catalans.

Com a exemple del nou interès per la imatge que es desenvolupa a la dècada dels vuitanta, es mostrava la vessant fotogràfica amb el sorgiment dels anomenats tableaux. En aquest context es van exhibir peces de Craigie Horsfield, Dan Graham, Jean-Marc Bustamante i Jeff Wall.

També es van presentar dues grans instal·lacions d’adquisició recent: On Subjectivity (1978) de Muntadas i Envasos: el culte a la mare (1996) d'Eulàlia Valldosera.

Aquesta mostra, que mantenia la seqüència cronològica de les exposicions dels fons del museu, es presentà a la planta segona del museu. S’inicia amb les pintures i els projectes de Jans Hoffman Projectes de Chimbote i els mòbils d’Alexander Calder, representants de la primera modernitat europea, obres seguides de representatius treballs de l’Informalisme a Europa : Antoni Tàpies, Jean Dubuffet, Lucio Fontana, Manolo Millares, Antonio Saura, entre d’altres hi estaven representats.

La incorporació d’objectes i materials diversos a la superfície de la pintura introduïda als anys 60 de la ma del nou interès per la realitat s’exemplificava amb obres d’Albert Ràfols Casamada, Josep Guinovart i d’Antoni Tàpies, com Sorra blanca i jersei (1970). El Nouveau Réalisme de Raymond Hains, l’obra de Twombly o les noves actitud d’artistes com Marcel Broodthaers o Piero Manzoni, articulen la representació d’una de les més profundes transformacions que ha experimentat la concepció de l’obra d’art al llarg del segle XX.

Algunes de les preocupacions característiques del conceptualisme es feien paleses en les obres de Hans Haacke, amb les transformacions de l’estat físic de la matèria, així com en la dels conceptuals catalans, més imbuïda d’inquietuds polítiques determinades per la situació del país en el moment de creació de les obres.

Com a representació del nou interès per la imatge dels anys 80, es mostrava la vessant fotogràfica amb el sorgiment dels denominats Tableaux. Cal fer esment a les fotografies de Craigie Horsfield, Dan Graham, Bustamante, així com a les obres de Jeff Wall.

Dues instal·lacions de gran presència protagonitzaven dos dels espais extrems de la planta segona de l’edifici. A la sala 2A es presentà la instal·lació On Subjectivity (1978) de Muntadas, amb la profunda reflexió sobre el poder del mitjans de comunicació sobre la societat actual i de com els components subjectius són determinants en l'aprehensió de la realitat més objectiva. A l’espai 2D l’obra d'Eulàlia Valldosera Envasos: la figura de la mare (1996) representava el seu particular homenatge a la figura de la mare persistent a través del temps i de les cultures. Ambdues obres eren treballs recentment adquirits per a la Col·lecció MACBA.


Continguts relacionats

Imatges

Col·lecció MACBA 11. Vista de sales
Col·lecció MACBA
Sempre s’arriba a quelcom que no es pot pintar.
Dieter Roth