Parlem de... Un segle breu: Col·lecció MACBA

Parlem de l’obra Déus, de Ferran García Sevilla, amb Glòria Picazo, crítica d’art i comissària independent.

L’any 1996 el MACBA va presentar la sèrie de seixanta pintures Déus, de Ferran García Sevilla, produïda l’any 1981. L’exposició de petit format recuperava una mostra presentada a la Galeria Ciento de Barcelona l’any següent de ser pintada. La finalitat de la proposta era impulsar una tasca de recerca al voltant d’alguns fets artístics clau per comprendre el que havia estat la dècada dels vuitanta. La sèrie completa es trobava al taller de l’artista; es va restaurar, es va presentar i finalment es va decidir que passés a formar part, tota sencera, de la col·lecció del museu.

En aquesta visita es parlarà de la sèrie Déus, de la seva importància en la trajectòria de l’artista i de com ell mateix l’ha revisada amb una intervenció fa poques setmanes, quan ja formava part d’aquesta nova presentació de la col·lecció del museu. Alhora, la sèrie ens mostrarà el seu interès per altres cultures i la implicació que la música va tenir en els creadors d’aquell moment. Així mateix, la sèrie permetrà revisar alguns aspectes clau del moment en què es va gestar, com el context artístic de Barcelona, la importància de la Facultat de Belles Arts de la ciutat, la repercussió d’algunes exposicions del moment –com ara 26 pintors, 13 crítics i Altres figuracions– i el context artístic internacional amb els moviments pictòrics de l’època: la transavantguarda italiana, els nous expressionistes alemanys i els salvatges austríacs.

Parlem de psicodèlia amb Lars Bang Larsen, escriptor i comissari (en anglès). [Activitat posposada]

M’agraden per què les dorgues tant?
El rebel terme psicodèlia representa tot un ventall de fenòmens i expressions culturals relacionats amb drogues com l’LSD, el cànnabis i la mescalina. Després de la Segona Guerra Mundial, les seves manifestacions en la cultura occidental van anar des de la psicoteràpia experimental dels anys cinquanta fins a les protestes contraculturals dels seixanta, passant per una celebració amb retard a l’altra banda del teló d’acer. Potser la millor manera de comprendre la complexitat d’aquest tema és a través de les maneres com els artistes van convertir les metodologies relacionades amb les drogues en un art del sistema nerviós, amb la qual cosa van transformar la connexió psicodèlica de l’art en una cosa que anava més enllà de la cara visible de l’Estiu de l’Amor. En la meva xerrada, parlaré d’algunes de les obres que es poden veure a la mostra de «psicodèlia» del MACBA i proposaré aproximar-nos-hi en termes de biopolítica. A través d’aquesta perspectiva, l’LSD, el sagrament psicodèlic, es presenta al costat d’altres invents destacats de mitjans del segle XX que es van utilitzar per organitzar i reimaginar de manera radical la vida humana: la bomba, la píndola anticonceptiva i l’ordinador.