Parlem de... Takis
El programa Parlem de... vol generar espais de debat, a partir de les exposicions del museu, entre diferents agents i artistes de la ciutat i el públic que ens visita. És un espai de trobada que entén les exposicions com a poderosos dispositius activadors de la imaginació i generadors de discursos que sovint excedeixen les lectures previstes per la institució o preconcebudes per l’equip curatorial.
Programa
Parlem de… Takis amb Pep Vidal. Una mirada personal a l’exposició de l’artista grec en temps de pandèmia.
"Aquest és un encàrrec que s’ha dilatat en el temps. Es va començar abans de la pandèmia, es va executar en un altre format tot just després del confinament i surt ara, en una època “intermèdia”. Em va agradar la idea de poder fer el treball immediatament després del confinament, i això, per a mi, és històric. Una mena de record o de postal d’un espai (la sala d’exposició) que semblava suspès en el temps i un moment (el confinament) al qual no volem tornar i al qual esperem no tornar. Però hi va haver coses bones, com passa amb tot. És una llàstima que no les haguem sabut aprofitar (música nostàlgica)." Pep Vidal
Parlem de mística i poètica de l’electromagnetisme: línies de camps i camps de força, inducció magnètica i electricitat sense fils a Takis amb Josep Perelló, físic, professor de la UB i responsable d’OpenSystemsUB.
El 13 de novembre de 1854 el físic Michael Faraday va confessar per carta a un col·lega: «Per casualitat, he descobert una relació directa entre el magnetisme i la llum, però també entre l’electricitat i la llum. El camp que s’obre és tan gran i –crec que– tan ric que, naturalment, voldria mirar-ho primer». Darrere d’aquestes críptiques frases, s’amaga l’inici de tota una recerca meravellosa sobre l’electromagnetisme que va obsessionar molts científics de la segona meitat del segle XIX. Just abans que la física quàntica i la relativitat truquessin a la porta, l’electromagnetisme va enlairar ràpidament la física cap a una imatgeria geomètrica de l’invisible i cap una devoció de les forces a distància que encara avui ens perdura. Com deia el físic més de cent anys després: «Al món no hi ha res més que l’espai curvilini. Matèria, càrrega, electromagnetisme i la resta de camps són només manifestacions de la curvatura de l’espai».
Parlem de la poètica de Takis amb Eduard Escoffet, poeta i agitador cultural.
Parlem de recital de buit a Takis amb Paco Chanivet, artista.
A partir de les obres de Takis, l’artista proposa una deriva a través de diferents lectures de textos especulatius. Cada sala evoca un imaginari que Chanivet relacionarà amb diversos paisatges. Les obres es llegiran en claus distòpiques, màgiques i sinistres, cosa que generarà una visita-visió compartida entre Takis i Chanivet.Activitat cancel·lada
Parlem de a l’escolta de Takis amb Arnau Horta, comissari independent, crític i docent especialitzat en l’estudi del so i de l’escolta.
L’energia no es crea ni es destrueix, es transforma. Així, les silencioses forces magnètiques contingudes en les obres de Takis es transformen en moviments, en levitacions impossibles que desafien la gravetat, i també, molt sovint, en diversos tipus d’esdeveniments i accidents sonors. La sonoritat, però, no és un simple subproducte o una conseqüència fortuïta de la producció de Takis, sinó un element central de les seves creacions.
La música (entesa en el sentit més ampli del terme) representava per a Takis una manifestació vibratòria a través de la qual es podien desocultar les forces invisibles de l’univers. En aquesta visita ens proposem parar l’orella a algunes de les obres de Takis per descobrir-ne la dimensió musical i escoltar el que ens diuen a través de la seva particular energia sonora.
Si tens cap dubte, ens pots contactar a través de macba [at] macba [dot] cat o per telèfon al 93 481 33 68.
