Els divendres i dissabtes, del 15 al 23 de juliol de 2022

Amb els efectes col·laterals de la pandèmia encara presents en la psique comuna, la cinquena edició de Lorem Ipsum posa un èmfasi especial a tornar a estar juntes i barrejades, en un exercici de pura consciència col·lectiva. La festa i l’escolta sensible ocupen un espai central en les propostes convidades. La nostra no pot ser una celebració sense més ni més: venim d’on venim, i la incertesa conjuntural ens obliga a repensar aquest «ajuntar-nos» de nou.

Precisament és en aquest estranyament de tot el que és col·lectiu on posa el focus la proposta que obre el nou cicle de Lorem Ipsum. Echoic Choir és un treball conjunt de la coreògrafa canadenca Ula Sickle i l’artista sonora noruega Stine Janvin, concebut en plena pandèmia des de la intersecció de les arts escèniques i la música, dos dels sectors culturals més afectats per les restriccions. Aquesta peça per a cinc ballarins es descabdella entorn de la cultura de club, revisada des de l’experiència de la distància social forçada. Plaer, alegria i sensualitat, atributs centrals a la festa noctàmbula, persisteixen i resisteixen obstinadament en la seva proposta, alhora que s’individualitzen fins a tornar-se moleculars. Quan la distància social esdevé un paràmetre artístic, suor, sinestèsia i espasmes es descontextualitzen i es transformen en un espectacle en què fins i tot el rol del públic es troba desplaçat, a manera de voyeur. Tot i reconèixer (i sentir) els manierismes de la música rave i l’experiència de club, en aquesta proposta palpem de ben a prop la pulsió i el plaer, sense que ens hi puguem lliurar del tot.

D’encarnar l’obsolescència en els comportaments socials passem al vessant tecnològic de la mà d’Enrique del Castillo. Aquest artista sonor andalús proposa una escolta atenta, en la qual la lectura sonora de cinta de cel·luloide de 35 mm sense emulsionar ens embarca en una mena de viatge oníric. A través de diversos lectors òptics de fabricació pròpia, els patrons geomètrics impresos en el film –dissenyats també per Enrique del Castillo– es tradueixen en suggestives composicions mitjançant l’acumulació de capes de ritmes que es repeteixen, textures i melodies càlides, que alhora tenen un caràcter mecànic i estrany. Traducció, desplaçament i disfunció formen part d’aquesta lectura de l’element visual que dona pas a una experiència sonora subtil i delicada, disposada per ser viscuda en col·lectivitat.

El cicle es tanca amb una Carta blanca del col·lectiu queer El Palomar. Amb la voluntat d’aprofundir i de complexitzar la seva recerca sobre la figura de Daniel Paul Schreber, Mariokissme i R. Marcos Mota allarguen l’ombra de l’obra Schreber is a woman cap a d’altres terrenys. L’experiència sensorial, sonora i col·lectiva representa una part crucial en aquesta nova mutació del seu treball. Més que una celebració –que també ho és–, aquesta sessió comissariada per El Palomar passa per posar els afectes i la sororitat trans al centre. En aquest context, Aérea Negrot i TAAHLIAH es fan còmplices en l’homenatge i la reescriptura des del present del cas clínic de Schreber i la seva experiència, documentades en primera persona a Memòries d’un neuròpata (1903). Un nou capítol en l’exercici crític i tenaç de generar noves genealogies desobedients, abjectes i situades d’El Palomar, que s’estén a la pràctica i el diàleg amb altres.

Comissariat per Alicia Escobio i Anna Ramos.

Lorem Ipsum. Escoltes empàtiques

Programa

Activitat
Stine Janvin i Ula Sickle durant la representació d' "Echoic Choir"

Stine Janvin & Ula Sickle

Echoic Choir
Divendres 15 i dissabte 16 de juliol de 2022

Deconstrucció de la distància social i la cultura club

Echoic Choir, la nova col·laboració entre la vocalista Stine Janvin i la coreògrafa Ula Sickle, evoca el ritual de trobar-se en una pista de ball amb música a altes hores de la nit. Basant-se en la força del vocalisme acústic i la ressonància espacial, el projecte pretén crear un esdeveniment sensorial col·lectiu i immersiu situant els intèrprets i el públic en un mateix espai compartit, d’acord amb el format rave o club. El so, la coreografia i la llum, entre d’altres aspectes visuals de la peça, donen lloc a una potent experiència sinestèsica.

Mentre la societat es torna a obrir gradualment, la nova realitat sorgida amb la pandèmia de la covid-19 continua present en els nostres cossos i ments. Echoic Choir es va crear durant la pandèmia i per a la pandèmia, assumint les normes de «distància física» com a paràmetres artístics. Però allò que inicialment havia de ser un ressò abstracte de la cultura de club es va acabar convertint en una evocació de la pandèmia mateixa, un temps marcat pel desig de proximitat i companyia.

Activitat
Enrique del Castillo durant l'activitat "Umbráfono"

Enrique del Castillo

Umbráfono
Divendres, 22 de juliol de 2022

Escolta expandida

Umbráfono és un projecte d’Enrique del Castillo que consisteix en una performance amb tres lectors òptics capaços de transformar en so els estímuls lluminosos que es projecten sobre unes cèl·lules fotosensibles. Aquests estímuls lluminosos són generats per un feix de llum en passar a través de pel·lícules de cel·luloide que estan dissenyades a partir d’un esquema de relació entre freqüència d’ona de les notes i repetició de formes geomètriques, de manera que es puguin aconseguir sons harmònics, sorolls, textures sonores i atmosferes. Aquest projecte està basat en el sistema de lectura òptica-analògica usat al cinema des de 1919 per interpretar les bandes sonores que formen part de les pel·lícules. Els capçals lectors s’han modificat per poder llegir diverses veus simultànies i funcionar com a instruments independents. Les peces que els conformen han estat dissenyades i fabricades per l’autor, així com les pel·lícules que es fan servir, que són composicions originals sense còpia.

Activitat
Activitat "Carta blanca" amb El Palomar, Aérea Negrot i Taahliah

Aérea Negrot, El Palomar i TAAHLIAH

Carta Blanca d'El Palomar
Dissabte, 23 de juliol de 2022

Sororitat no binària i trans

Amb aquesta Carta blanca, El Palomar posa èmfasi en artistes trans productores, connectant la música i la festa amb la seva potencialitat per empoderar possibles escenes queer, com han fet en d’altres projectes com ara Hedonisme crítico o Seguir de fiesta, i oferir de nou l’escenari a artistes no cisgènere. Aquesta presentació suposa un capítol anticipat del seu pròxim projecte, There must be justice, un disc de remixs de la banda sonora de Schreber is a Woman realitzat per artistes trans i no binariis.

Per a l’ocasió, comptarem amb Aérea Negrot, que fa anys que no actua a Barcelona, i amb TAAHLIAH, que farà el seu primer concert a l’Estat espanyol. El projecte mira de presentar la punta d’una escena internacional que, malgrat que encara no està connectada, existeix i resisteix.

Si tens cap dubte, ens pots contactar a través de macba [at] macba [dot] cat o per telèfon al 93 481 33 68.