Llavors d’aquí i d’allà La Cuina oberta. La llavor fermentada, colonialisme i extractivisme
A La Cuina oberta continuem relacionant memòries i sabers locals, i, amb el guiatge de la narradora visual equatoriana Isadora Romero i del col·lectiu Eixarcolant, dediquem aquesta sessió a la sang que hi ha darrere dels sabers que desapareixen i el respecte als sabers que es recuperen.
La Isadora ens presentarà La sangre es una semilla, un vídeo que, a través d’històries personals, qüestiona la desaparició de les llavors, la migració forçada, el racisme, la colonització i la consegüent pèrdua de coneixements ancestrals. Eixarcolant ens parlarà de la importància de les llavors locals (tant de plantes silvestres comestibles, com de varietats agrícoles tradicionals) i dels coneixements populars associats per recuperar la sobirania alimentària. I també del dret dels pobles a escollir lliurement allò que cultiven i allò que mengen. Una sobirania en estat crític fruit de la globalització dels sistemes agroalimentaris, del poder de l’agroindústria, i dels lobbies de les llavors i els agroquímics. Una sobirania, tanmateix, que podríem recuperar amb facilitat si som capaços de conservar les llavors locals i fer que tornin a ser protagonistes dels camps, les botigues i les cuines. I és precisament per això que Eixarcolant reivindica les plantes oblidades com a eines de canvi; llavors de canvi per fer créixer un nou futur.
Acompanyarem la conversa amb un tast de galetes Eixarcolant, elaborades amb plantes silvestres i un te de flors silvestres oblidades de Montjuïc.
La sangre es una semilla és un vídeo narrat per Isadora Romero i pel seu pare, i es basa en la seva memòria, així com en les seves percepcions de les transformacions experimentades pels petits agricultors en les tres darreres generacions. Es compon de fotografies digitals i de pel·lícula, algunes de les quals van ser intervingudes posteriorment en dibuix pel seu pare. En un viatge al seu poble ancestral d’Une, Cundinamarca, Colòmbia, va decidir conèixer la seva història i explorar els records oblidats de la terra i els conreus, així com del seu avi i la seva besàvia, que eren “guardians de les llavors” i cultivaven diverses varietats de patates.
Tot i que el projecte és una exploració del passat, fa servir tècniques contemporànies —juga amb els paral·lelismes entre els codis genètics i els codis binaris de les fotografies digitals— amb la finalitat de fer una crida a preservar aquests coneixements ancestrals per al futur.
Si tens cap dubte, ens pots contactar a través de macba [at] macba [dot] cat o per telèfon al 93 481 33 68.
