Kader Attia, Sarah Nuttall i Françoise Vergès Seminari PEI OBERT On són els oasis?
A la darrera jornada aprofundirem en el concepte d’individuació col·lectiva en què treballa Kader Attia. Llegirem amb Sara Nuttall sobre el poder sensorial, polític i d’agenciament de l’aigua en els arxius literaris del sud d’Àfrica. I pensarem amb Françoise Vergès quina responsabilitat tenim en l’elaboració dels pròxims passos d’un imaginari en què siguin possibles noves formes d’organització social, d’habitar el planeta i d’afrontar allò que és irreparable.
A partir de la pregunta Preguntar-se On són els oasis? de la que parteix la novena edició del PEI, aquest seminari es proposa explorar diverses configuracions emancipatòries d’espai-temps en la intersecció del pensament i de la pràctica descolonial.
El Programa d'Estudis Independents (PEI) és un programa d’estudis que té la voluntat de compartir i difondre part dels seus continguts mitjançant la programació de PEI Obert i del projecte La Colonie nomade, i amb l’oferta puntual de places en determinats cursos lectius.
Programa
Kader Attia, Vers une individuation collective (Vers una individuació col·lectiva)
La fragmentació del subjecte humà està més normalitzada cada dia, ja que hem entrat en una societat de la informació saturada en què la colonització s’ha estès a nous territoris, espais conductuals i mentals. En aquesta sessió es proposa pensar com la reapropiació del subjecte constitueix l’aposta principal en la reparació de la desaparició ontològica de la individuació. A través de la individuació, un subjecte ja no és un substantiu, sinó un verb, un moviment vers altres individus a través dels seus pensaments i accions per formar plegats un individu col·lectiu. Allò que filòsofs com Antoinette Rouvroy o Bernard Stiegler anomenen individuació col·lectiva. A través de debats polítics, obres d’art o accions poètiques, la individuació col·lectiva permet “reapropiar-se” de l’espai i del temps com a lloc per a la trobada i la respiració física i intel·lectual, per al consum intel·ligent i productiu, per a la preservació i no el desbaratament; en definitiva, per a la construcció d’oasis de pensament desvinculats de la individualització zombi que la governamentalització algorítmica proporciona a cada subjecte contemporani.Sarah Nuttall, Earth Infrastructures (Infraestructuras terrestres)
La presentació explorarà la idea de les capacitats biosfèriques de les infraestructures de la Terra a partir del treball Reading for Water, realitzat en col·laboració amb Isabel Hofmeyr i Charne Lavery. Aquesta investigació busca un mètode que segueixi el poder sensorial, polític i d’agenciament de l’aigua a través dels arxius literaris del sud d’Àfrica. Segueix rius, pluges, rierols, túnels i clavegueres; connecta les aigües atmosfèriques, superficials i subterrànies i descriu tradicions hidrològiques, hidro-infraestructures i hidro-epistemologies que competeixen entre si. Aquestes infraestructures terrestres estan interrelacionades amb els registres més clàssics de l’enginyeria, l’arquitectura i la planificació urbana, si bé en difereixen. Veurem com la lectura de l’aigua es mou en lateral, en vertical i en contrapunt entre diferents mons de l’aigua i hidroimaginaris. En fer-ho, il·lumina l’espai com quelcom propioceptiu, volumètric i ambiental. Està en intersecció amb una gamma emergent d’aproximacions entre les quals hi ha els estudis oceànics crítics, els nous materialismes, els enfocaments costaners i hidrocrítics i els mètodes atmosfèrics, centrats en fonts del sud d’Àfrica de les quals extreu noves genealogies i configuracions per al pensament.
Françoise Vergès, Histoire orale d’une oasis de 2070 (Història oral d’un oasi de 2070)
Es tracta d’un exercici de ficció especulativa. Partint de temes, preguntes i problemes actuals —política feixista, anti-negritud, estat de guerra permanent, militarisme, catàstrofe climàtica, ocupacions colonials, capitalisme autoritari, polítiques contra els refugiats—, Françoise Vergès imaginarà una conversa en què, el 2070, dues persones miren cap a 2023 i discuteixen què ha sorgit del col·lapse del capitalisme racial, i descriuen els oasis en què viuen. Tot i que el capitalisme racial i l’imperialisme no han estat totalment esclafats, aquí i allà s’han imaginat noves formes d’organització social, d’habitar el planeta i d’afrontar allò que és irreparable.- L'activitat és presencial a l'Auditori Meier del MACBA amb traducció simultània al castellà. L'accés a l'Auditori Meier per persones amb mobilitat reduïda a través de l'edifici Meier (recepció del museu).
- També es pot seguir l'activitat en directe des de la pàgina web del museu i al canal de YouTube.
- La inscripció a sessions individuals només es pot fer al museu, abans de l'inici de l'activitat, i estarà subjecta a disponibilitat de places.
Si tens cap dubte, ens pots contactar a través de pei [at] macba [dot] cat o per telèfon al 93 481 79 05.
