No formatge d’ametlles

Preparació
  1. Poseu les ametlles en remull el dia abans perquè es puguin pelar més fàcilment. També es poden pelar posant-les en aigua ben calenta una estona abans.
  2. Barregeu tots els ingredients, excepte la ruca, en el got d’una picadora, i afegiu-hi una mica d’aigua. Tritureu-ho tot fins que aconseguiu una pasta ben fina. Afegiu-hi la ruca quan ho serviu; si s’afegeix en el procés de picat, la pasta quedaria verda.
  3. Es pot untar en el pa o menjar amb verdures crues com si d’hummus es tractés.
Biografies

Marina Monsonís és una artista visual que treballa amb processos híbrids i heterogenis de transformació social arrelats als territoris i en projectes col·lectius, comunitaris i pedagògics que relacionen les ciències de la mar, el disseny basat en el lloc, la gastronomia, el grafit, la geografia radical, l’etnografia i la memòria crítica, oral i gestual. Participa en projectes que connecten la cuina amb aspectes polítics, crítics, socials i transgeneracionals per crear debats i transmetre coneixements sobre les complexitats i els conflictes que habiten al quilòmetre 0. Està interessada en la convivència d’espais radicals on les persones es constel·len a les investigacions, les tècniques, i els sabers locals i globals, antics i emergents, mantenint-se en un generós i enriquidor ecosistema, en el qual, a taula, dominin el goig, l’intercanvi i l’harmonia.

Anabela Moreira dos Santos és activista transfeminista i antiespecista. Forma part del centre social autogestionat A Gralha (Porto, Portugal) i del col·lectiu polític Rata Dentata (Portugal). Li agrada la investigació com a eina de resistència i transformació. Desencantada amb l’estructura jeràrquica i elitista de l’acadèmia, el seu interès actual és fer investigació autònoma i des de/amb/per a la comunitat.

Sandra Pereira da Rocha, bollx no binarix, és activista transfeminista i ecologista anticapitalista. Forma part del centre social autogestionat A Gralha (Porto, Portugal), on, entre altres coses, cuina i coordina la cantina vegana, i del col·lectiu Rata Dentata (Portugal). Cuinera autodidacta, va començar a cuinar als 12 anys per imposició de gènere i de la crueltat laboral del capitalisme (la seva mare arribava molt tard de la fàbrica i la família havia de menjar). En el seu camí activista ha tingut l’oportunitat de convertir una imposició en un plaer en trobar en la cuina una eina de resistència.

La cuina "No queso"
La cuina "No queso"
La cuina "No queso"
La cuina "No queso"
La cuina "No queso"
La cuina "No queso"
La cuina "No queso"
Bibliografia
  • La Cerda Punk: Ensayos desde un Feminismo Gordo, Lésbiko, Antikapitalista & Antiespecista. Constanzx Álvarez Castillo, 2014, Valparaíso: Trío Editorial.
  • Hacia mundos más animales. Laura Fernández, 2018, Madrid: ochodoscuatro ediciones.
  • Beasts of Burden: Animal and Disability Liberation. Sunaura Taylor, 2017, New York: The New Press.
  • Sistah Vegan: Black Female Vegans Speak on Food, Identity, Health, and Society. A. Breeze Harper, 2010, Brooklyn: Lantern Books.
  • Ecofeminismos: Fundamentos teóricos e práxis interseccionais. Daniela Rosendo; Fábio A. G. Oliveira; Príscila Carvalho; Tânia A. Kuhnen (org.), 2019, Rio de Janeiro: Ape’Ku Editora.
  • Veganismo en un mundo de opresión. Un proyecto comunitario realizado por veganxs alrededor del mundo. Julia Feliz Brueck (org.), 2020, Madrid: ochodoscuatro ediciones.
  • Jauría: Publicación transfeminista por la liberación animal. Núm. I (2015), núm. II, vol. I (2016), núm. II, vol. II (2016), núm. III (2017), Madrid: Jauría.

Amb la col·laboració de

Barcelona Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible-filles
Podria ser el meu dormitori (o una cosa semblant). Fins i tot les mateixes característiques tècniques: totes les parets i volums construïts en aquest mòdul de tela crua per a pintors on mesurar-me i mesurar-nos.
Pep Agut