Veganisme popular No formatge d’ametlles
Una conversa entre Marina Monsonís, artista, i Sandra Pereira da Rocha i Anabela Moreira dos Santos, activistes transfeministes i agitadores alimentàries del veganisme popular. Juntes parlen de com fer del veganisme una opció econòmica situada en el territori i vinculada als moviments agroecològics, de la violència de la indústria càrnica i de la representació publicitària discriminant dels cossos de les dones en la indústria de la carn.
No formatge d’ametlles
Preparació
- Poseu les ametlles en remull el dia abans perquè es puguin pelar més fàcilment. També es poden pelar posant-les en aigua ben calenta una estona abans.
- Barregeu tots els ingredients, excepte la ruca, en el got d’una picadora, i afegiu-hi una mica d’aigua. Tritureu-ho tot fins que aconseguiu una pasta ben fina. Afegiu-hi la ruca quan ho serviu; si s’afegeix en el procés de picat, la pasta quedaria verda.
- Es pot untar en el pa o menjar amb verdures crues com si d’hummus es tractés.
Biografies
Marina Monsonís és una artista visual que treballa amb processos híbrids i heterogenis de transformació social arrelats als territoris i en projectes col·lectius, comunitaris i pedagògics que relacionen les ciències de la mar, el disseny basat en el lloc, la gastronomia, el grafit, la geografia radical, l’etnografia i la memòria crítica, oral i gestual. Participa en projectes que connecten la cuina amb aspectes polítics, crítics, socials i transgeneracionals per crear debats i transmetre coneixements sobre les complexitats i els conflictes que habiten al quilòmetre 0. Està interessada en la convivència d’espais radicals on les persones es constel·len a les investigacions, les tècniques, i els sabers locals i globals, antics i emergents, mantenint-se en un generós i enriquidor ecosistema, en el qual, a taula, dominin el goig, l’intercanvi i l’harmonia.
Anabela Moreira dos Santos és activista transfeminista i antiespecista. Forma part del centre social autogestionat A Gralha (Porto, Portugal) i del col·lectiu polític Rata Dentata (Portugal). Li agrada la investigació com a eina de resistència i transformació. Desencantada amb l’estructura jeràrquica i elitista de l’acadèmia, el seu interès actual és fer investigació autònoma i des de/amb/per a la comunitat.
Sandra Pereira da Rocha, bollx no binarix, és activista transfeminista i ecologista anticapitalista. Forma part del centre social autogestionat A Gralha (Porto, Portugal), on, entre altres coses, cuina i coordina la cantina vegana, i del col·lectiu Rata Dentata (Portugal). Cuinera autodidacta, va començar a cuinar als 12 anys per imposició de gènere i de la crueltat laboral del capitalisme (la seva mare arribava molt tard de la fàbrica i la família havia de menjar). En el seu camí activista ha tingut l’oportunitat de convertir una imposició en un plaer en trobar en la cuina una eina de resistència.
Bibliografia
- La Cerda Punk: Ensayos desde un Feminismo Gordo, Lésbiko, Antikapitalista & Antiespecista. Constanzx Álvarez Castillo, 2014, Valparaíso: Trío Editorial.
- Hacia mundos más animales. Laura Fernández, 2018, Madrid: ochodoscuatro ediciones.
- Beasts of Burden: Animal and Disability Liberation. Sunaura Taylor, 2017, New York: The New Press.
- Sistah Vegan: Black Female Vegans Speak on Food, Identity, Health, and Society. A. Breeze Harper, 2010, Brooklyn: Lantern Books.
- Ecofeminismos: Fundamentos teóricos e práxis interseccionais. Daniela Rosendo; Fábio A. G. Oliveira; Príscila Carvalho; Tânia A. Kuhnen (org.), 2019, Rio de Janeiro: Ape’Ku Editora.
- Veganismo en un mundo de opresión. Un proyecto comunitario realizado por veganxs alrededor del mundo. Julia Feliz Brueck (org.), 2020, Madrid: ochodoscuatro ediciones.
- Jauría: Publicación transfeminista por la liberación animal. Núm. I (2015), núm. II, vol. I (2016), núm. II, vol. II (2016), núm. III (2017), Madrid: Jauría.
Amb la col·laboració de
