“Nuestras cocinas no reúnen ninguna de las condiciones sanitarias que son de desear. A causa del reducido espacio sobre el cual están construidas las casas [...] no llevan las cocinas la mayor parte en la distribución general de las piezas de una casa, siendo por otro lado muy inconvenientes sus dimensiones”

Ildefons Cerdà, Teoría de la construcción de las ciudades, p. 152

“Reivindiquem... socialització del treball domèstic a través de serveis col·lectius finançats amb fons públics i gestionats democràticament des de la base: a) el que s’entén específicament com a serveis domèstics, i b) ocupacions considerades fins ara com a pròpies de la dona: cura dels fills, dels vells i dels malalts.
Ordenació urbana i construcció d’habitatges que permetin un plantejament col·lectiu de tot allò que hem esmentat”

Jornades Catalanes de la Dona, 1976

Empedrat d’arengades

 
Preparació
  1. Pelem l’arengada i l’esmicolem. L’estil tradicional és embolicar-la en paper de diari i aixafar-la amb el marc d’una porta.
  2. Piquem la ceba molt petita i barregem tots els ingredients. Hi afegim un raig d’oli d’oliva verge extra i ho emplatem.

 
Biografies

Isabel Segura Soriano
Historiadora, investigadora i assagista especialitzada en història urbana i de les dones. Un dels seus interessos ha estat conèixer com vivien les dones, especialment a la ciutat de Barcelona. Va ser directora literària de la col·lecció Clàssiques Catalanes, de l’editorial LaSal, i d’Espai de Dones, d’Edicions de l’Eixample, i el 1993 va rebre el Premi 8 de Març - Maria Aurèlia Capmany. Ha comissariat nombroses exposicions, totes relacionades amb les dones i el feminisme: Barcelona fotògrafes, 2021; Carme Garcia. Des del terrat, 2018; La lluita per l’oportunitat de viure, 2010, i Maria Mercè Marçal: cos, creació i representació, 2008, entre d’altres. 

Marina Monsonís és una artista visual que treballa amb processos híbrids i heterogenis de transformació social arrelats als territoris i en projectes col·lectius, comunitaris i pedagògics que relacionen les ciències de la mar, el disseny basat en el lloc, la gastronomia, el grafit, la geografia radical, l’etnografia i la memòria crítica, oral i gestual. Participa en projectes que connecten la cuina amb aspectes polítics, crítics, socials i transgeneracionals per crear debats i transmetre coneixements sobre les complexitats i els conflictes que habiten al quilòmetre 0. Està interessada en la convivència d’espais radicals on les persones es constel·len a les investigacions, les tècniques, i els sabers locals i globals, antics i emergents, mantenint-se en un generós i enriquidor ecosistema, en el qual, a taula, dominin el goig, l’intercanvi i l’harmonia.

 

Bibliografia d’Isabel Segura Soriano

Dones de Sants-Montjuïc. Itineraris històrics. Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1998.

Els viatges de Clotilde Cerdà i Bosch. València, Tres i Quatre, 2013

Barcelona feminista 1975-1988. Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2018

Cuines de Barcelona. El laboratori domèstic de la ciutat moderna (1859-1976). Barcelona, Comanegra - Ajuntament de Barcelona, 2017

Les cuines d’Akerman”, dins Chantal Akerman: un gest, vincles i espais. Publicacions de la Mostra Internacional de Films de Dones.
 

Informació complementària

Arranz, María. “Feminism at the table”, Fuet. Food and its peripheries, número 3

Clarisse, Catherine. Cuisine, recettes d’architecture. Besançon, Les éditions de l’Imprimeur, 2004

Counter Space: Design and the Modern Kitchen, curadores Juliet Kinchin i Aidan O’Connor. Nova York, Museum of Modern Art, 2011

Hayden, Dolores. The Grand Domestic Revolution: A History of Feminist Designs for American Homes, Neighborhoods, and Cities. Cambridge, Massachusetts: MIT, 1982

Espegel, Carmen. Heroínas del espacio: mujeres arquitectos en el Movimiento Moderno. València, Ediciones Generales de la Construcción, 2006.

Amb la col·laboració de

Barcelona Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible-filles
Reconstituir el desordre d’una possible ciutat. Utilitzar la maqueta no com un element de projecte sinó com una representació d’alguna cosa que ja existeix.
Jordi Colomer